Ens veiem al setembre!

Hola a totes i tots,

durant aquests dies d'agost, amb tanta calor i tan poca activitat (vegeu com son de prims els diaris i segueixen costant 1 €) deixaré d'escriure, a no ser que passi quelcom d'importància com per ser tractat i comentat. Tot i que personalment no faig vacances a l'estiu (per mí és temporada alta de feina), us deixo descansar de mi durants 4 setmanes i a més, desconecto una mica i m'entrego a tasques més banals com compil·lar kernels, revisar regles iptables o muntant el mobiliari d'IKEA del meu nou despatx. Qualsevol que es vulgui posar en contacte amb mí per explicar-me quelcom , vol que li doni unes classes de com muntar mobles d'IKEA (sóc doctorat. He muntat la meva cuina sencera) o vol venir-me a audar a muntar els meus i posar els cables de la xarxa i telèfon, ja ho sap. El meu correu andres.hidalgo@gmail.com.

Bones vacances a tothom! Una abraçada!

Les vacances del Sr. Ros

He llegit un escrit del 23 de Juliol del senyor Andrés Esteban i publicat a el 9 Nou i reproduït a la web d'en Miquel Estapé. En una primera llegida, que l'Alcalde tingui una setmana de vacances no em sembla malament, tenint en compte que fa, exàctament 39 dies que és alcalde. Si tenim en compte que habitualment són 30 dies de vacances per any treballat, i porta 39 dies, li toquen 3,20 dies. O sigui, per anar-se'n a Caldea de cap de Setmana i no a recòrrer el Mediterrani. Suposo que els dies que li manquen seran a compte dels dies de vacances del que resta d'any.



EL senyor Esteban es pregunta si ara que és Alcalde, seguirà estant al cas de les obres que desenvolupa en esu estudi d'aquitectura. Vull ser ben pensat i creure que ja ha matat aquest tema i té un testaferro que serà qui tirarà del carro del seu negoci, però també hem de recordar que l'Alcalde no té dedicació exclusiva, pel que no podem descartar que quan deixi la vara de mando municipal no es posi el casc d'obra i vagi a visitar les seves obres (personals, no municipals), Podria ser aquesta una justificació excel·lent per aconseguir la dedicació exclusiva.

Sempre m'han dit pensa malament i encertaras. I la veritat, és que la majoria de vegades aquesta afirmació cau com una llosa sobre els polítics. Un negoci és quelcom que qui l'ha aixecat sap el que realment costa. No em preocupa que un polític tingui un negoci propi. Em preocupa que el negoci es barregi amb la política o que el negoci sigui la política.

Desconec en quin punt està el Doctor Hekill i Mr Hide però, tal i com s'ha apuntat en varis mitjans i ell mateix ho ha reconegut, és una qüestió que s'ha de portar amb molta cura i haurem d'estar al cas.

Imagino que la prioritat de l'Alcalde serà la nostra vila, La Roca del Vallès, i no nes està posant una cortina de fum igual que va fer amb la promesa de cobrir la piscina de Santa Agnès o la casa museu, que són projectes que ja ha manifestat que no entraran en aquesta legislatura.

Salut i endavant.

Solidaritat amb "el Jueves"

Des d'aquí, solidaritzar-me amb la revista el Jueves, pel segrest de la que ha estat objectiu per part d'una resolució judicial del jutje Del Olmo. Em resulta difícil d'entendre que en nom de la llibertat d'expressió, treguin del mecat el Jueves. Jo sóc lector d'el Jueves des de fa 15 anys, exàctament, la meitat de la meva vida, i tinc que dir que aquesta no és de les caricatures més, direm heavis, que de la familia real s'han fet. És més, cada setmana hi ha una tira anomenada la reina y yo, en que, per posar un exemple, el rei porta un tanga i està a punt de fer el salt del tigre, o es tracten de vividors i que no els hi agrada treballar l'Urdangarín, el Marichalar i el príncep Felip.

Acabo d'arribar de viatge i no he aconseguit el meu exemplar d'aquesta setmana perquè m'ha dit la persona a la que habitualment li agafo els diaris i revistes que aquest matí havia passat la policia a requisar-lo. És igual. Avui, tots els diaris i televisions reprodueixen la portada d'el Jueves. Pot ser haurien de retirar-los també, no ?


Reitero el meu suport a el Jueves i que ens faci riure molts anys més!



Saut!

"Crónicas desde Siberia" al carrer

Des de Crónicas desde Siberia hem fet unes camisetes que podreu veure a les festes majors d'enguany.


Salut.


Actualització

Hem superat ja les 1000 visites des que el bloc està en marxa, i les 900 aproximadament des que publico amb regularitat des de primers de Maig.

Gràcies a totes i tots.

Primeres impressions

Ja fa, segons el marcador de dies de la meva web 19 dies, que tenim nou Alcalde. Durant aquest període el nou Alcalde ha hagut de governar, donar-se a conéixer als mitjans de comunicació i presentar-se a les entitats, entre d'altres. Visions molt dispars m'han arribat durant aquests dies de diferents persones que han tingut el gust de parlar o deixar-se parlar pel nou cap municipal. En faré cinc centims del que m'ha arribat i el que he llegit...

El passat 22 de Juny, a la Revista del Vallès, en Roberto Giménez va publicar l'hagiografia del nou Alcalde. Un article a base de sabó en repasa la seva història i explica que en l'Ajuntament de Sant Boi, on era arquitecte municipal, li van fer la vida impossible fins que va haver de marxar. Com son la gent de Sant Boi. Em sorpren que una persona tan lluitadora decidís no plantar cara. Aquest fet va ser el que va marcar el punt d'inflexió en la seva vida professional, i de manera indirecta, en la política. Qui sap si no hagués vingut a La Roca del Vallès estaria editant DVD amb en Madí. Gràcies a aquest article, ja coneixem una mica més com va aterrar i va arrelar el nostre nou Alcalde.

En el 9 Nou del mateix divendres 22 hi ha una noticia en la que parla de les dedicacions municipals i parla de que l'Alcalde en tindrà un 75% de decicació i la resta a la seva feina. En vista d'aquesta actitut de transparència de la que tant parla, estic convençut que publicarà la relació i distribució de la dedicació a l'alcaldia i a la seva activitat professional, igual que en el seu dia va exigir a en Miquel Estapé. També m'han dit que al final serà un 90% de dedicació i un sou que gira al voltant del 63.000 € anuals, uns 20.000 € per sobre del que cobrava Miquel Estapé. Fins el ple del cartipàs municipal, fins ara sense data, no coneixerem les assignacions. Sempre he cregut que el sou d'un càrrec públic ha de ser el que tenia quan no era càrrec. Diuen les males llengües que encara no ha estat convocat per que no es posen d'acord amb els sous. Això em porta a recordar quan el senyor Jiménez, d'Esquerra, va reclamar en un ple municipal que l'Alcalde no hauria de tenir sou. Memoria Sinistra.

Ja en una visió més pràctica de les coses, l'altre dia vaig tenir una conversa amb dos persones que van assistir a una reunió convocada pel nou i flamant regidor d'esports, el senyor Gabriel Parra. No hauria estat motiu de cap comentari si no hagués estat que no hi ha regidor d'esports, ja que la corporació encara no ha convocat el ple en el que quedaran definides les regidories i els seus responsables. Pot ser s'està precipitant el futurible regidor d'esports a assumir les seves competències. Té 4 anys per fer la feina i demostrar-nos que està al capdavant de la regidoria per que és una persona capaç i té idees pròpies. Es curiós que amb tothom que he parlat, m'han transmès la sensació de que s'apropen mesos de canvis, d'allunyaments entre el cap i el cor en algunes persones.

A La Torreta, la comissió de festes va poder gaudir de la presència del nostre Alcalde. La informació de la que disposo és escassa, però he quedat per fer un cafè amb una persona que va assistir-hi i m'ho explicarà tot amb detall per que ho pugui explicar en aquest bloc. Només dir que el nostre Alcalde ha fet uns canvis en el programa pel be de la Festa Major de La Torreta. Us explicaré amb més detall en quant ho sàpiga. El que em porta de cap és que a la reunió amb la comissió de festes de La Roca Centre va anar-hi un tècnic municipal i no l'Alcalde. Imagino que temes d'agenda li van fer impossible il·luminar el camí de la comissió de festes. Encara hi ha classes...

Per últim rematar la feina amb un comentari que m'ha arribat i que m'explicava que una persona a qui li esquitxarà un càrrec municipal d'aquí a un temps es va personar a l'Ajuntament donant ordres al personal municipal. Degut a que he conegut en persona la seva txuleria no em resultà gens extrany.Serà l'eròtica (de cuir) del poder...

Quan sapiguem les dates del ple, si és que ens arriba tal i com vam exposar en una instància a l'Ajuntament, ho publicarem.

Salut!

Volem estar informats!

Ja fa un dies, tal i com explico en la crònica del ple de constitució del nostre consistori, que hem sol·licitat a la nostra corporació que ens notifiquin la data i l'ordre del dia dels plens que es convoquin, per tal que hi poduem assistir-hi amb coneixement dels temes a tractar.

D'altra banda, fer notar (ho ha investigat en Dani Martín) que el ritme de publicació de notícies, el recull de premsa que fal'Ajuntament 2 vegades a la setmana, s'ha enlentit i el mateix dia en que es fa no està penjat a la web com s'havia fet en la passada legislatura. Esperem que sigui només un sotrac del traspàs de poders i no una constant durant la legislatura. En Dani i jo hem acordat fer el nostre propi recull de premsa amb tot el que surti referent a La Roca del Vallès en els mitjans comarcals.

Per últim, anunciar que ja està disponible (encara falta canviar-li els colors) la web "Crónicas desde Siberia", en la que diferents autors, entre ells en Dani Martín i jo mateix, publicarem noticies i comentaris sobre la política municipal. L'adreça és :

www.cronicasdesdesiberia.org

Salut!

Ja tenim alcalde!

Ahir dissabte 16 de Juny es va constituir el nou Ajuntament de la nostra vila. De bon matí en Dani i jo ens vam trobar per esmorzar per agafar la jornada amb forces tot i que el dia no acompanyava ja que estava fosc, gris. Pot ser és un pressagi del que ens espera aquests 4 anys. Després d'esmorzar i fer la rutina dels dissabtes (anar a busca el diari i recollir les cartes de l'apartat de correus) la fem petar en una cantonada amb uns coneguts, i un també exregidor, que també van cap al ple.

En arribar-hi, primera sorpresa : la gentada que hi ha. La sala de plens és massa petitta per tanta gent. Han col·locat cadires al vestíbul de l'Ajuntament i un pantalla per tal de poder seguir l'acte. Entro. La Guàrdia Urbana va amb un uniforme més arreglat que el de costum. No crec que sigui el de gala. Vaig cap a les escales que pujen al primer pis i allà, al costat de la paret, em repenjo. Els companys han quedat dispersats. En Manel està a l'entrada, en Salva, assegut a les cadires centrals del vestíbul. En Dani l'han convidat a estar-hi a la sala de plens. Els altres, no ho sé. Veig gent que conec. La majoria no la conec. Tinc al costat una persona de confiança que em possarà el dia dels currículums de la majoria de la gent de la sala. Veig un veí - i alhora client- amb qui moltes vegades hem parlat de la política municipal.

Arriba el futur alcalde. Darrera la seva ma dreta, en Manel Álvarezi més enrera, la ma ortopèdica, en Gabriel Parra. Saluden a la gent amb sonriure de victòria. No hi haurà color en la votació. Guanyaran per la mínima, però guanyaran. Uns moments després arriben els regidors i regidores del PSC acompanyats per Salvador Illa. Miquel va davant. Vestit de gris i corbata blava. Sonriure forçat. Avui toca. L'Albert Gil ja fa una estona que l'he vist. Suposo que ha vingut abans per repassar el protocol de la constitució.

Al meu costat, a les escales, la secretària municipal. Una mica nerviosa. Els seus companys li donen ànims. Ànims penso jo també, i no per avui sol. Ànims pel que et queda passar encara. S'en va cap al micròfon de la sala de plens i llegeix els articles que regeixen la constitució de la corporació. S'ha de constituir la taula d'edat amb el regidor/a més jove i més gran dels electes : l'Albert Gil (més jove) i la Montserrat Ametller (la de major edat. No direm vella perquè no ho és). Em sorpren com la Montse Ametller dirigeix la constitució de la corporació. Com si ho hagués fet tota la vida. Crida a cada regidor i cada regidora i comprova la seva documentació. Juren o prometen el càrrec. Tots els regidors i regidores de PSC i CiU prometen. Jo em pensava que CiU juraria el càrrec. ERC promet per imperatiu legal. Van seient a la taula. La secretària municipal llegeix el procediment per fer la votació : tenen un sobre, una papereta amb el nom de cada cap de llista representada a l'Ajuntament i una en blanc. Es procedeix a la votació. Es crida a cada regidor i regidora a que voti. Un cop ho han fet, s'obre l'urna i es treuen els vots. Primer es compten no sigui que algú hagi fet trampa. Després es comptaran de nou però escrutant el nom de la papereta. És públic l'acord entre CiU i ERC. No hi haurà sorpresa. S'acaba el recompte. 6 vots en Miquel Estapé, 7 vots en Rafael Ros. La gent trenca a aplaudir. Per l'entusiasme amb que aplaudeix la majoria, entenc que el públic que omple majoritàriament la sala són entusiastes i fervorosos seguidors del nou i flamant alcalde. La Montse Ametller proclama en Rafael Ros com Alcalde i li dona la vara d'Alcalde. Torna a esclatar la sala en aplaudiments. La vieja guardia respira tranquil·la. Ocupen les primeres files. Cara de satisfacció. L'època fosca s'ha acabat. Comença una nova etapa, etapa de prosperitat. L'Alcalde pren possessió de la seva cadira i obre el torn d'intervenció als grups municipals.

Comença ERC. En e seu discurs parla de que són una força d'esquerres i justifiquen el seu vot a l'Alcalde (de dretes) per les seves coincidències programàtiques. Hi ha alguna cosa que no em quadra : o ERC és de dretes o CiU són d'esquerres i no ho sabiem. Pot ser, des d'abans de les eleccions ja tenien pactat el programa i per això quadra a la perfecció. Recordo una vegada el comentari que em feia un destacat membre de CiU de Granollers : de joves militen a ERC i quan maduren (i tenen hipoteca) venen a CiU. Deu ser això. Només espero que s'apliqui la mateixa incomprensió al pacte que ha fet ERC amb CiU que al que vam fer nosaltres amb el PSC. O pot ser no : nosaltres som traïdors i ells patriotes.

El va seguir CiU. El senyor Álvarez, portaveu, va parlar del que faran. Que no es portaran tant malament com els socialistes. Van parlar d'aturar Can Planes i les Hortes. I de fer habitatge social. Hi ha una cosa que no entenc. Si aturen els plans que estan en execució on hi ha projectada vivenda pública, on la faran ? Bé ells sabran on la volen posar.

En tercer lloc va intervenir, en un llarguíssim i a vegades soporífer discurs, en Miquel Estapé. El discurs estava marcat en una sèrie de blocs que anava connectant, a vegades amb més gràcia que altres. Destacar la menció a la feina feta per Iniciativa en aquests anys. Va fer una dissertació sobre el llegat que deixen al nou equip de govern, enumerant cada un dels projectes oberts fins al dia d'ahir, a més de recordar-li unes paraules seves sobre l'afer de La Roca Village que van enfurismar al públic, igual que al refrescar-li que havia fet una campanya molt agressiva i crispant - el fi justifica els mitjans vaig pensar -. Van explicar també que faran una oposició constructiva, que aportaran alternatives - no com la que ha fet CiU aquests 4 anys que només ha fiscalitzat -, que s'ofereix a ajudar-los en tot el que necessitin i que els hi concediran 100 dies per que es posin al dia, cosa que no va fer CiU amb l'alcalde sortint. Fins a 4 vegades va haver d'intervenir l'Alcalde demanant silenci - i explicant que el cap de l'oposició està en el torn de la paraula i que la democràcia li concedeix aquest dret -. Vaig pensar que en Miquel li estava fent tastar la seva pròpia medicina a l'Alcalde, ja que en Rafael Ros ens ha obsequiat amb aburridíssims discurs que no deien res a qui hem anat seguint els plens municipals aquesta passada legislatura. Una persona va haver sortir de la sala de plens per escridassar el parlament d'en Miquel. Després de molts minuts va acabar. El discurs de Miquel va ser molt més llarg que tots els altres junts.

Per últim, va parlar l'Alcalde. Va fer un breu discurs, inèdit en ell. Va parlar de sostenibilitat i de potenciar l'educació pública. Per un moment vaig dubtar de si no estava en el partit equivocat. Els principis que mouen la meva existència eren la bandera d'aquell nou alcalde, l'alcalde de tots que en el nou casal d'avis vol posar-hi un museu, vol descmuntar el SAD o vol aturar la vivenda social (es curiós que molts membres del partit que ha fet Alcalde al senyor Ros i que ja està investigant quant costarà aturar els plans en marxa, hagin demanat pisos públics). Va acabar el discurs dient que vol ser l'Alcalde de tots els habitants de La Roca (tot i els dubtes d'un company meu). Això espero, que sigui l'Alcalde de tots i totes i no només d'uns quants.

[Actualització dimarts 19 de Juny]

Podeu llegir el discurs sencer d'en Miquel Estapé al seu bloc fent clic aquí

[Fins aquí l'actualizació ]

Allà estarem per comprovar-ho i rendir comptes de l'actuació de l'equip de govern puntualment. Per començar, sol·licitarem com a grup polític, tot i que no estiguem representats a l'Ajuntament, que poguem rebre l'ordre del dia dels plens que es convoquin. A veure si és veritat que ha estat posseït per l'esperit democràtic amb que ahir se li omplia la boca. En aquesta campanya no ho ha demostrat.

Seguiré comentant l'actualitat en aquest bloc i en el nou que compartiré amb el Dani Martín i algun col·laborador més, nomenat "Crónicas desde Siberia" i que el podreu trobar a la web www.cronicasdesdesiberia.org en els propers dies.

Salut i endavant!

Crónicas desde Siberia

En Dani Martín, el president d'ICV de La Roca del Vallès i cap de llista de les passades eleccions municipals m'ha demanat publicar aquest comentari. Aquí va.

EL 27 DE MAYO DE 2007: EL PUEBLO EJERCIO SU SOBERANIA

El pasado domingo, día 27 de mayo, el pueblo estaba llamado a las urnas para decidir quienes tendrían la responsabilidad de gobernar el municipio durante los próximos cuatro años. La decisión ha sido clara y contundente: ICV 258 votos (202 menos que en 2003) y la pérdida del concejal, PSC 1631 votos y 6 concejales, CiU 1604 votos y 6 concejales y ERC 386 votos y un concejal.

Evidentemente los resultados obtenidos por nuestra candidatura no se pueden calificar más que de un rotundo fracaso desde cualquier óptica que se analice ; fracaso en la explicación del mucho trabajo realizado( 219 viviendas sociales, universalización del servicio de atención domiciliaria, etc) y fracaso en la explicación del pacto con el PSC.

Desde que se firmó el pacto de gobierno con el PSC en marzo de 2003 hemos defendido, siempre ante los ataques de los representantes de CiU+ERC, que el resultado de la aceptación del pacto lo veríamos en las urnas de 2007: ahora ya sabemos lo que opina el pueblo.

Puede ser que la lectura que hicimos desde ICV de los resultados de 2003 no fuera la más adecuada, pero nos gustaría dejar claros una serie de aspectos a nuestro entetder muy importantes:

• En ningún caso nos planteamos gobernar con la derecha (CiU),ni en el pasado ni en el futuro, por muchas promesas que nos hicieran. Nuestra lectura de los resultados de 2003 es que los votantes no nos votaron para gobernar con ellos. Con los resultados de 2007 igual alguna fuerza de izquierdas no lo tiene tan claro como nosotros, pero eso lo veremos el sábado 16 de junio.

• Hicimos una apuesta por la estabilidad y la gobernabilidad por encima de los intereses personales o de partido.

• Se pacto un Plan de actuación Municipal que se ha cumplido en casi un 90%.

• Se primó un incremento en políticas al servicio de las personas por encima de cualquier otro tipo de políticas.

¿Y a partir de ahora qué? A partir de ahora toca interpretar el papel otorgado por las urnas: estar en la oposición sin representación. Desde ICV en ningún caso nos hemos planteado abandonar, invernar o esperar pasivamente al 2011. Nosotros no somos de esa cultura. Venimos de la cultura de la lucha y la resistencia ante la adversidad.

A partir del sábado 16 de junio, constitución del nuevo ayuntamiento, ICV estará presente, como siempre desde 1985, en la vida política de nuestro pueblo defendiendo nuestras opiniones y puntos de vista. Nos toca hacer de notarios de las actuaciones de aquellos que durante cuatro años no han asumido responsabilidades quedando inmaculados ante la opinión pública y otros que han prometido lo que saben que no podrán cumplir. Ahí estaremos para recordar las promesas realizadas durante la campaña y para no olvidar el comportamiento educado y democrático de CiU en está campaña.

A los 258 votantes gracias por la confianza y desde luego tened la seguridad de que en ningún caso abandonaremos y que tenemos una cita con las urnas, a la que no pensamos faltar, en Mayo de 2011.

Para esta nueva etapa que empieza el próximo sábado 16 de Junio estamos poniendo en marcha las “Crónicas desde Siberia”, que en clave de humor, ironía y educación aportaremos nuestras opiniones sobre la vida política municipal.

Salud.

Dani Martín

Somni d'una tarda de primavera

Dissabte, 16:30 hores. Comença a entrar el solet per la finestra del menjador. Estic fent zapping ; uns paios estan fent ciència recreativa en no sé qui canal, uns altres juguen a tenis a la 2 i a Antena 3 fan una d'aquelles pel·lícules "basades en fets reals". La parpella de la dreta inicia el descens. Li segueix l'esquerra. Encara sento la tele. Passen segons. Crec que fan anuncis. El volum és més alt. Instintivament, baixo el volum fins al punt en que només puc sentir-la si m'estic molt quiet. Un fugaç pensament m'invita a parar la TV ; la meva dona ja fa una estona que dorm. Millor la paro.

Camino entre dos mons, el de la realitat i els somnis. Al fons, lluny, veig a Morfeo. Quan arribi on està ell, entraré a la fase REM. Un dia la meva dona em va explicar les fases del son i la seva fisiologia. La memòria selectiva em funciona ; no recordo res. Mentre passejo cap al regne dels somnis tararejo "Camino de la cama" de Siniestro Total : "Veo un tronco, y una sierra, y un rebaño de ovejitas y un monton de zetaaaaas. La cocacola, sin cafeina, el nescafé descaifenado y la cama ya me espera...".

Morfeo m'espera per saludar-me. Em diu que aquest matí he marxat molt d'hora. - Tenia feina i volia sortir una estona a córrer - li he dit. Ja sóc dins. He entrat a la fase REM. De cop i volta comencen a aparéixer imatges molt nítides. Com si les veiés en una d'aquelles teles de plasma de moltes polzades que hi ha al Miró. L'estança em resulta familiar. Hi ha cadires, una estrada i una taula en forma de U amb tretze cadires i varis micròfons. Hi ha una foto del rei. A la sala hi ha gent. De fet està de gom a gom. A sobre de la tarima hi ha 13 persones. Algunes les conec. Altres no. Falta gent. Abans hi havia a la cantonada un noi molt gran, amb unes grans patilles que ara ja no hi és. I al costat hi havia en Dani. Ara seu a les cadires del públic.

Hi ha uns parlaments. Es procedeix a la votació. No m'ho crec. L'alcalde es el representant de la llista MENYS votada. Un flash em passa pel cap. Això em sona. Va ser uns dies abans del ple en que el Jaume Domènech i en Salvador Illa deixaven els seus càrrecs. En Dani va rebre una trucada estranya, i no era la primera vegada. Li oferien ser l'alcalde de La Roca del Vallès a canvi de que CiU controlés urbanisme. La trucada, a més, la va fer algú que ara està assegut en aquella taula. Per què allò que ens van oferir per dos vegades durant l'anterior legislatura no li podrien haver oferit a Esquerra ? I per què no podria haver acceptat Esquerra ser alcalde ? Si l'alcalde és el càrrec públic més representatiu de la vila, per què no podria ser la llista menys votada la que asumís aquesta responsabilitat ? Què té urbanisme que un arquitecte la vol governar, renunciant inclús a ser l'alcalde de la seva vila ?

Sona un mòbil. Jo no porto el meu. De fet, me l'he deixat sobre la tauleta que hi ha davant de la tele. Identifico la música. Només pot ser el meu mòbil. No crec que hi hagi molta gent quan el truquen li soni la canço "Hedwig's Theme", de la banda sonora de Harry Potter. De cop em veig transportat a la porta dels somnis. - Ens veiem a la nit - li dic a Morfeo. Els meus ulls s'obren poc a poc. Encara entra un solet que convida a seguir dormint. Veig el telèfon fent salts i encenent i apagant la pantalla. Miro el número. "Número oculto". Tinc el costum de no agafar aquestes trucades. Avui no faré l'excepció.

Vista perduda mirant la televisió. No la tinc encesa. Silenci total trencat de tant en quant pel cant d'algun ocell. El cos ja ha arribat. Poc a poc van arribant els pensaments i les idees. Era un somni. O no. Recordo quan feia literatura a l'institut. Calderón de la Barca. La vida es sueño.

¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.

Fracàs estrepitós

Hem fracassat. No hem aconseguit mantenir el nostre regidor. He estat optimista fins a l'últim minut, fins a les 20:49 de la nit d'ahor en que am van començar a arribar els resultats de l'escrutini de les taules i les anava picant a l'ordinador.

La taula del full de càlcul anava xafant-me una mica més amb cada nou valor que teclejava, com un mur que et cau a sobre i mica a mica et va acostant la cara a terra. Comença a arribar la gent. Cares llargues. No hi ha alegria. El telèfon no fa més que sonar ; resultats de taules, un de Vilanova preguntant com va. A Granollers, en Vernet es queda al carrer. No podrà aparcar més la seva bici a l'Ajuntament.

Arriben els últims apoderats. Sembla mentida que hi hagi algú que no tingui mòbil. Em donen l'acta de l'escrutini. Hem tret un grapat de vots però no son prous. Estem fora.

Canto el resultats :

PSC 1631 vots -> 6 regidors
CiU 1604 vots -> 6 regidors
ERC 386 vots -> 1 regidor
ICV 258 vots -> 0 regidors
PP 163 vots -> 0 regidors

Informació oficial de l'Ajuntament de La Roca

Decepció. Pot ser hem anat massa de la maneta amb PSC. Pot ser no s'ha reconegut la nostra tasca dins el govern i hem quedat desbordats pel PSC. Pot ser que l'abstenció ens hagi perjudicat. No és moment de fer anàlisi. Ja estic fart del dia d'avui. M'he aixecat molt d'hora. Comença a ser tard. Avui tinc que aixecar-me a les 06:00 com cada dia. Com la majoria dels meus companys i companyes.

Se senten petards. Són els que han guanyat les eleccions, CiU, per què les han guanyat, per que el Sr. Ros serà alcalde, sense cap dubte. I ho serà amb el vot d'ERC, sense cap dubte. Espero equivocar-me.

Tanco el portàtil, el guardo a la bossa i m'aixeco. Els companys encenen la tele. Iniciativa va a la baixa. Hem perdut el regidor de Granollers. Però n'hem perdut molts d'altres. A Vilanova no hem entrat tampoc. No vull saber res més per aquesta nit. Ha estat un fracàs. M'en vaig a casa a sopar i a desconnectar una mica veient Factor X.

Demà serà un altre dia, el dia de les valoracions dels nostres capos. Espero que la valoració sigui la mateixa que la meva, un desastre. Doncs no.

Notícia a la plana d'ICV

Estem contents per que hem tret regidor on no el teniem. I els que teniem, que estaven a govern i ara no els tenim ? Política absurda.

Uns dies de repós i descans. Tinc projectes professionals que continuar. Per sort tinc feina. La vida continua. Tothom t'ho diu quan has perdut a algun ésser estimat. També quan t'has dedicat a explicar les teves idees i la tasca que s'ha fet des de l'Ajuntament i al final no hem aconseguit uns mínims. Sento que he enganyat a qui vaig convèncer perquè ens votés, perque fariem portar la seva veu a l'Ajuntament. Ara què? Ho sento. El teu vot no ha servit per res. Has apostat pel cavall perdedor.

Ara toca reflexió, i perquè no, canvis. Serà després de l'estiu. Que estem desanimats no vol dir que deixem la guerra. Seguirem la lluita. Aquesta legislatura és molt important i es preveuen canvis importants a La Roca del Vallès. Haurem de donar batalla des de fora de l'Ajuntament. No és cosa que ens preocupi. No ens va la vida. Altres ja estan fent números per veure com pagaran el crèdit o la hipoteca. Altres, com tornaran els favors que deuen i d'altres com es gastaran el sobresou que acaben d'obtenir.

Aquest bloc seguirà funcionant amb articles de manera setmanal, canviant les enquestes i opinant de la vida política oficial de la que ens hem quedat al marge.

Salut i endavant!

Acte central d'ICV de La Roca del Vallès

Demà dijous 24 de Maig, a les 19:30 hores farem l'acte central (i únic gràcies a la dreta roquerola) de campanya. El farem a l'IES de La Roca. Rebrem el suport de la Sra. Carme Trilla, Secretària General d'Habitatge de La Generalitat de Catalunya. A més, l'acte serà presentat per mí mateix, l'Andrés Hidalgo i intervindran l'Àngel Hernández, l'Azahara Cachinero, en Manel Martínez i tancarà l'acte en Dani Martín, l'actual regidor i cap de llista.

Us hi esperem a tots i totes.

Salut i endavant!

Utilitza'ns es fa realitat

El lema de campanya d'Esquerra, que no ERC (suposo que deu ser cosa del màrqueting) ja és una realitat. S'han passat tota la legislatura fent el joc a CiU, pel que més utilitzats no poden estar. Cada vegada tinc més clar que hi ha uns acord pre-electorals per convertir al Sr. Ros en l'alcalde que farà el nou pla general. Curioses casualitats. És més... si CiU té assignat Can Tàpies del 12 al 25 de Maig de 16:30 a 22:00 com pot ser que facin l'acte Esquerra ? Ah, serà en virtut del pacte pre-electoral. Van junts de la maneta. CiU fa la guerra contra Iniciativa. ERC dissimula, les esquerres no ens hem de barallar. Van a pel nostre regidor, per això aquests últims mesos es preocupaven tant de nosaltres. Volen assaltar al més dèbil (o ells creue això).

Salut i força!

Records d'escola

Recordo que a la meva escola hi havia un individu, un tal Carles Iglesias Urtain, que era un tipus que era molt fort. Era el més fort de la classe. No treia bones notes, no feia mai els deures, a classe sempre cridava, molestava i li agradava martiritzar als companys a l'hora del pati amb qualsevol pretext : no l'haviem deixat copiar un exàmen, no li haviem fet una redacció o simplement, no li havies portat els 20 duros setmanals que et cobrava com a impost revolucionari. No és que fos tonto. Era rematadament tonto. Fins a quart d'EGB no es va apendre la taula del set i no sabia que 1'50 metres d'alçada eren 150 centímetres.

A més, el Carles Iglesias Urtain era un paio que al sortir de l'escola s'ajuntava amb la banda dels gamberros del barri, que eren uns nois uns quants anys més gran que ell. Això li otorgava el caire de mafios que li faltava per aterroritzar-nos als que no només el teniem a classe si no que erem veïns de la barriada.

Aquests companys que el Carles Iglesias Urtain tenia fora de l'escola eren uns personatges misterioros. Tothom sabia qui eren pero ningú els coneixia. Quan passo per la meva antiga escola, encara recordo la imatge de veure al Carles a les grades del camp de futbol que hi ha al costat, en penombra, parlant amb els seus companys. El Carles era la delegació d'aquests gamberros a l'escola.

El Carlos Iglesias Urtain es feia acompanyar quan estava a l'escola d'un individu, l'Ernest Rodríguez Colomé, un paio que tenia una relació simbiòtica amb en Carles Iglesias Urtain. Era un individu esquifit que s'havia guayat a pols la simpatia dels seus companys : sempre conseguia que renyessin a un altre quan feia alguna malifeta i en Carles Iglesias Urtain sempre sabia que voliem fer alguna cosa sense comptar amb ell.

El Carles Iglesias Urtain donava protecció a l'Ernest Rodríguez Colomé a canvi que aquest últim fos el seu amic incondicional i li fes la feina bruta. Tots dos tenien acollonits a tota la classe i li tenien especial mania a la Isabel Castells Vargas, una noia d'aquelles que passen inadvertides perquè no destaquen entre el grup. Treia bones notes, era treballadora i responsable.

Durant quatre cursos van intentar fer-li la vida impossible -ara li diuen bullying- per totes les vies al seu abast, sobre tot des que la van canviar de companya i es va asseure amb la Priscila Sabater Cortés ; li treien la cadira de la classe per tal de que no pogués seure, li van fer desaparéixer la motxilla per que no pogués estudiar o la van acusar d'un cosa que no havia fet. Li tenien molta ràbia ja que la professora sempre posava les seves redaccions i exercicis com a mostra de com s'ha de fer les coses. Cada vegada que aixó passava es podia sentir com apretaven les dents de ràbia.

Una vegada van intentar agredir-la, volien que marxés de l'escola, que anés al seus pares per tal que els implorés que la canviessin de centre. El Carles Iglesias Urtain i l'Ernest Rodríguez Colomé veien en la figura de la Isabel Castell Vargas la persona que els feia patètitcs, allò en el que els agradaria convertir-se, en una persona honesta, treballadora, un ésser independent, amb criteri i que no deu favors a ningú. Ho van intentar. No van sortir-se'n. La gent va recolzar la Isabel Castells Vargas i van reconéixer la seva feina i va reprovar l'actitut del Carles Iglesias Urtain i de l'Ernest Rodríguez Colomé per intentar fer-la fora de l'escola quan estava fent la seva tasca, una bona tasca.


Qualsevol semblança amb la realitat és pura realitat.

Salut!

Aquesta és la seva democràcia, insisteixo

Si fa uns dies parlava del concepte de democràcia de CiU, ahir dissabte van arribar una mica més enllà ; si ens van denunciar perquè ens havien tocat els fanals carrer Josep Torelló (massa bon carrer per la nostra formació) i a més van acaparar tots els actes per tal de deixar-nos sense cap espai (a ERC els hi ha canviat a canvi d'un vot a la investidura), ahor dissabte ens van treure la pancarta, van possar la seva, i van tapar tots els cartells de La Plaça de l'Era per tal de fer el seu acte. Cada dia tinc més clar el despotisme amb que el cap pensant (si el podem anomenar així) ens manará si arriba a l'alcaldia. Per si hi havia dubtes, aquí teniu la foto...




Salut!

Oferiment

Divendres a la tarda es va presentar el Sr. Álvarez, es va disculpar i ens va oferir algun dels seus espais electorals per que poguessim fer els nostres actes ja que ells no utilitzarien tots els actes que els hi havien assignat. Es obvi que no vam acceptar l'oferta. Qui si l'ha acceptat ha estat ERC. Ara entenc el seu elògan "Utilitza'ns". CiU està utilitzant a ERC. Li cedeix espais (i probablement altres coses) i els hi haurà de tornar el favor si el Sr. Ros necessita el seu vot per ser alcalde. Es vénen per 200 metres quadrats d'espai electoral. Sembla que ha arribat a les orelles dels caps pensants de CiU el decontent que hi ha per les males pràctiques que estan tenint durant aquesta campanya.


Salut!