dilluns, 18 de febrer del 2008

Flâneur

Un Flâneur és un terme que va acunyar l'escriptor francès Charles Baudelaire per referir-se al caballero paseante de las calles de la ciudad (gúia Paris de Cerca, Lonely Planet). Aquest concepte va evolucionar cap a peató observador de la metròpoli, i més actualment, com passejant que fa de la ciutat una experiència.

El passat divendres, gràcies a uns bitllets d'avió que em van tocar, vaig partir a París amb la meva parella. Crec que és la sisena vegada que hi vaig. Fins a l'estiu passat, París era la ciutat que més m'ha captivat. Actualment, el meu cor es rendeix a la ciutat de Nova York. Conec París bastant bé, em defenso bé en francès i m'agraden els croissants, així que vam decidir anar a passejar. Uns dies abans de marxar, vaig compar una guia d'aquestes essencials per visitar París, amb l'única finalitat de que em descobrís coses noves i altres punts de vista. Volia fugir del típic Torre Eiffel-Louvre-Orsay-Arc de triomf. I vaja si em va sorprendre. Vaig trobar un requadre a la guia que parlava del flâneur, d'aquest personatge urbà que disfruta caminant per la ciutat. Ja sé el que sóc : un flâneur.

Tinc que reconéixer que m'encanta caminar per les ciutats, a més de tenir certa facilitat per orientar-me. Des que tenia 14 o 15 anys que baixava a Barcelona a passejar, a caminar sense parar hores i hores dissabtes i diumenges. I també parar-me a descansar. El meu banc favorit és el que hi ha al Passeig de Gràcia, davant del Vinçon. M'encanta seure un dissabte a la tarda a veure passar la humanitat, a veure passar la gent, tot tipus de persones. Això sí que és la vida en directe.

M'he fet grans patejades a Barcelona, com baixar de Vall d'Hebron fins a la Sagrera, i d'allà a la Plaça Catalunya o des de Sagrera a Plaça Espanya i tornar. També he martiritzat a amics meus (i a la meva dona) anant des de Montjuic fins al Museu d'Història de Catalunya. I no només he caminat per Barcelona, si no que he tingut el plaer de caminar-me ciutats com Madrid, Palència, Salamanca o Bilbao. A més, he tingut la sort de poder caminar La Haia, Rotterdam, Viena, Gotteborg, Roma o Londres. La veritat és que caminar és un plaer i em costa entendre a aquelles persones que utilitzen el cotxe fins i tot per anar a pixar, que n'hi ha (de fet, entre La Roca i La Torreta en conec almenys 3 persones).

Amb aquest escrit vull reclamar el caminar, que ha quedat oblidat en benefici del cotxe. M'entristeix, i parlo del cas que conec, La Torreta, com alguns pares, mares, avis i avies van a recollir els fills i filles, nets i netes a l'escola amb cotxe. O un cas que conec que per anar a buscar tabac agafa el cotxe, quan simplement s'han de baixar 3 carrers. Menys mal que ha deixat de fumar. La Torreta no és tan gran com per moure's en cotxe. Doncs hi ha gent que es mou en cotxe per dins. Suposo que el dia que el barril de petroli estigui a 400 $ i la benzina i el gasoil sigui igual de car que el caviar iraní, pot ser algú es plantejarà deixar el cotxe al garaig per anar caminant als llocs propers.

Salut i endavant!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Andreu,

Despres de l'exhibició de viatges per ciutats de somni, els pobres mortals que no disposem de la beneurança economica que et permet unes despeses d'elit, com creus que ens hem de sentir, esmaperduts, engelosits, mig humiliats, si la gent que caminem ho fem per manca de finançament, a part dels que volen fer salut.

Cordialment,

Andrés Hidalgo ha dit...

Benvolgut anònim rct,

crec que avui dia amb les low-cost i buscant per Internet es poden trobar grans ofertes. Com ja saps, sóc una persona que surto poc (l'última pel·licula que he vist al cinema va ser la cinquena entrega de Harry Potter) i crec que l'última vegada que a sopar, el dia del meu aniversari (el 19 de Setembre). Simplement, es tracta de gestionar d'una altra manera els diners. Em comptes de sortir, per viatjar. T'indico també que a final de mes, com tots els mortals hipotecats.

Salut!