Publicat originalment a Crónicas desde Siberia.
En aquest article pretenc exposar una situació que m'he trobat i que il·lustra perfectament aquesta percepció que té la gent de que des de l'administració es malgasten diners, els diners de totes i tots.
No cal dir que vivim en l'època digital, del 2.0, dels mòbils, la connexió permanent i el CORREU ELECTRÒNIC. Doncs sembla que l'administració del nostre poble no s'ha assabentat. Uns dies abans del ple de constitució de l'Ajuntament, la guàrdia urbana es va presentar a casa per portar-me l'ordre del dia. La vaig agafar.
Unes setmanes després una funcionària va trucar al meu timbre per deixar-me una documentació. Amablement la vaig agafar i li vaig dir que m'enviessin la documentació per correu electrònic. Després del ple, en Dani i jo vam insistir a qui ens remetia la informació, que ho voliem en format digital.
Un altre dia, la mateixa funcionària va tornar a trucar a la meva porta per portar-me documentació de nou. Vaig refusar recollir-la i li vaig explicar que volia que me la trametessin per correu electrònic. I a l'estona, tenia un correu electrònic amb la documentació.
Fa alguna setmana va aparéixer a la meva bústia un avís municipal per tal d'anar a recollir alguna cosa a l'Ajuntament, el qual vaig ignorar perquè ja sabia què era.
Com que no vaig anar a recollir-lo a l'Ajuntament, me l'envien com a carta certificada. Fa un parell de dies rebo un avís de Correos indicant-me que tinc una carta certificada. Gràcies a la inintel·ligible caligrafia del carter vaig ser incapaç d'entendre qui era el remitent. Doncs sí, era l'Ajuntament que em remetia una resolució d'Alcaldia, i a més, amb faltes d'ortografia.
Com explicava a l'inici de l'article, estem en l'era digital i no acabo d'entendre perquè l'Ajuntament continua amb la idea de que tot s'ha de fer en paper, quan la majoria de coses es solucionen amb un correu electrònic.
Quant ens costa l'anacronisme de treballar en paper ? En el meu cas, no només es tracta d'un segell. Els costos amagats de fer-me arribar una comunicació, a part del temps de la persona que ha redactat el document, poden ser :
- El paper de la impressora.
- La tinta de la impressora.
- El temps de la persona que ha signat el document, que no és la mateixa que l'ha escrit.
- El temps invertit per la la funcionària que ha vingut fins a La Torreta a portar-me la primera vegada el document.
- El kilometratge, benzina i emissions a l'atmosfera del cotxe que ha utilitzat la funcionària per portar el document.
- El sobre i el segell.
- L'acuse de rebut i la certificació de la carta.
- Portar el sobre a Correos.
A part, el temps i recursos que jo he hagut d'invertit en anar a recollir la carta. Tot hagués estat molt més ràpid, eficient i eficaç si haguessin enviat el document per correu electrònic.
Soc incapaç de posar números a tots els costos que he detallat, però aquest procediment (o part d'ell) estic segur que es repeteix moltíssimes vegades al llarg de l'any. Si busquem eficiència i eficàcia, pot ser hauriem de replantejar-nos molts dels processos i estalviar en coses redundants. Els cèntims que es podrien (que podiem, nosaltres com a poble) haver estalviat si m'haguessin enviat el document per correu electrònic podrien haver servit per qualsevol altre cosa.
El més curiós de tot és que, tot i que en el grup municipal d'ICV som dos persones, només es prenen la molèstia de fer-ho amb mí. Dani queda al marge de tot aquest procediment. Desconec si a la resta de grups els passa una situació semblant.
I ja per acabar, una reflexió : Cada dia milers d'organitzacions treballen i s'organitzen utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació. I algunes, amb plantilles molt grans i que gestionen més pressupost que el nostre Ajuntament. No entenc com encara, per al funcionament intern (del funcionament de cara a la ciutadania en podem parlar un altre dia), s'utilitza el paper com a base.
Salut i República.
