Ja tenim nou emperador

Ahir a la nit, abans d'anar-me a dormir, encara no s'havia finalitzat la votació i aquest matí, quan m'he aixecat, el primer que he fet és posar les notícies per veure qui havia guanyat. En Cuní, tenia uns marcadors, a l'estil partit de futbol en que marcava més de 335 vots per Obama. El meu primer pensament ha estat ¡ Ja tenim nou emperador !. El meu sogre apuntaria que, Obama no arribarà al final de la legislatura perquè el mataran abans.

No faré un sesudo anàlisi polític, per això només cal que poseu qualsevol cadena de televisió o ràdio, sinó més aviat el que jo espero d'aquest canvi d'emperador.

La primera vegada que va guanyar en ZP, tot i que jo no l'havia votat, un cert optimisme recorria el meu pensament que mica en mica es va anar transformant en pesimisme, sobre tot quan veus (i ja havia parlat d'això en aquest mateix bloc) que 'el voto útil a la izquierda' vol tenir estabiblitat a base de fer ministre a Duran i Lleida ; toma pateada en el culo a la izquierda, com dirien els nord-americans.

La sensació que tinc és la mateixa. M'he emocionat aquest matí quan parlava Obama. Als dos minuts ja pensava si els poders fàctics americans li deixarien fer el que vol. Obama aposta pel canvi radical, per un gir de 180 graus en la política del seu predecessor i en el seu programa, fins i tot té mesures titllades de socialistes (com si nacionalitzar banca fos molt capitalista...). Obama, sí, és veritat, tú pots. No decepcionis a qui t'ha votat. Nosaltres, en el fons, no l'hem votat pel que si ens decepciona o no, no li podem demanar comptes. Espero de veritat que aquest canvi, ja de per si històric perquè un net dels últims esclaus serà president, no es quedi en pur maquillatge i sigui capaç de fer uns Estats Units capdavanter no només en el tema financer sinó també en els aspectes socials.

Salut i endavant!