Nou butlletí municipal

Fa uns dies vaig rebre a casa el nou i remodelat butlletí municipal. Amb ell, a més a més, hi havia l'agenda del trimestre i una carta explicant com és de collonut l'Alcalde, que ha aconseguit aturar l'ARE, cosa que sembla que no és certa.

Anem pel prinicipi. El primer que m'ha sorprés és que sigui en paper reciclat i no en l'antic paper, que semblava més propi de la revista Hola! que d'un butlletí municipal. També m'ha agradat el nou disseny gràfic en particular i l'acabat en general. Encara no l'he llegit sencer però he vist que hi ha noves seccions i més opinió del carrer. Quan portem uns quants números més, serà moment de discutir si la línia editorial és neutral o si pel contrari és un mitjà polític. Personalment, felicitar a les persones que han tirat endavant aquest nou butlletí. Crec recordar que depenia de Cultura, pel que no tinc més que felicitar al Sr. Albert Gil.

D'altra banda, després de tenir-lo a les mans i haver-lo examinat, m'han aparegut uns quants interrogants que m'agradaria que algú me'ls aclarés. Si presentem una instància demanant-ho tampoc ens les contestaran, com s'ha demostrat.

1. M'agaradaria saber quin cost ha tingut aquest butlletí i que es compari amb el cost de l'anterior butlletí.

2. Respecte al tema fotogràfic, m'ha semblat molt curiós que hi apareguin una gran quantitat de fotografies del Sr. Xavier del Villar, excel·lent fotògraf tinc que dir i recomanar que visiteu el seu bloc, i que també és tècnic de participació. M'agradaria que algú m'aclarís si les fotografies del Sr. del Villar que apareixen en el butlletí les ha cedit de manera gratuïta, si les ha cobrat i si entren o no en les seves atribucions com a càrrec de confiança com a tècnic de participació.

3. En quant a la promesa de participació i transparència dir que, de nou, aquestes paraules que l'Alcalde va pronunciar en el seu discurs de coronació han tornat a quedar buides de contingut. En el seu dia vam demanar poder continuar expressant la nostra opinió en els mitjans oficials (butlletí i web) i que hem rebut per resposta ? Silenci, com a tot el que hem presentat a l'Ajuntament. No s'han dignat a contestar CAP de les instàncies presentades. Suposem que el fet que surti un butlletí en que no surt cap escrit nostre és que no volen que hi participem. Crec recordar que després parlen de pluralitat i participació. Si aquesta és la participació que volen, no sé perquè es necessita un tècnic de participació.

Respecte al full que s'adjuntava amb el butlletí i que deia que s'havia aturat l'ARE de La Torreta dir que estic intentant contrastar unes informacions que m'han arribat. A mí em sembla que era una maniobra des de l'Ajuntament per desactivar els actes que hi havia convocats pel PSC durant el cap de setmana. Miquel Estapé, en el seu bloc, comenta que unes hores després que l'Alcalde emetés un comunicat de premsa afirmant que estava tot parat, fonts de la Conselleria de Medi Ambient van desmentir que l'ARE estigués parat. Qui menteix ? Pels antecedents que comencen a haver-hi...


Apunt friki (in memoriam de la Sra. Llerdà)

Pronto tendremos que elegir entre lo que es correcto o lo que es fácil.

Harry Potter y la Orden del Fénix.

Salut i endavant!

La batalla d'internet

La Roca té quelcom que la fa especial en molts aspectes. Entre ells, una vida política molt i molt agitada. A les bústies de casa rebem butlletins i panfletos de tot l'arc de Sant Martí polític de la nostra vila. A finals del passat any, ERC va editar un fulletó. Més recentment, CiU va deixar a les bústies de La Roca (a casa no ens va arribar) uns fulletons instigant al linxament públic de l'exalcalde, en Miquel Estapé. Fa pocs dies, el PSC ha deixat un butlletí on parla d'aquests 10 mesos de (des)govern, a més de l'ARE de La Torreta. La gent d'ICV encara no hem preparat el nostre, però sortirà cap al Juny, coincidint amb l'any de reinat d'en Rafael Ros.

Els butlletins, que han estat i son encara el vehicle de comunicació dels partits, estan deixant pas a noves formes de comunicació a través d'Internet ; molt més directe, actualitzat i participatiu (o no!).

La web del nostre Ajuntament, des que la conec, té un fòrum de participació obert al debat. Ja en l'etapa del govern anterior i arran d'una arribada massiva de missatges, molts d'ells insultants i amenaçants, pel tema del tancament de La Nau, es va posar fre a la publicació lliure de missatges. En Miquel Estapé va ser el promotor d'aquesta iniciativa que encara avui es basa en que un moderador decideix quins missatges es publiquen. Aquest mecanisme de control ha estat molt controvertit ja que han quedat missatges sense publicar (entre ells un meu que podeu consultar). Des que ha hagut canvi de govern sembla que es perden mes missatges de l'habitual, es publiquen molt de tant en quant i fins i tot, es publiquen missatges amb urgència si pertanys a un partit del govern. Com a anècdota del fòrum diré que arran de la reunió que l'Ajuntament va tenir amb els veïns i veïnes de La Torreta per tractar el tema de l'ARE, vaig sol·licitar que es publiqués el powerpoint que es va passar durant la reunió. Al poc temps (crec que hores), estava publicada la nota amb la noticia però no el meu missatge, que es va publicar dies més tard. El fòrum municipal ens ha descobert dos estrelles emergents ; la lideresa d'ERC Maria Llerdà i la Balbina Lòpez.

Els blocs s'han anat popularitzant i a La Roca, de polítics, en tenim varis. Els primers van ser el Bloc del Roquerol, avui inactiu i el Bloc d'en Miquel Estapé, sembla que el primer alcalde en tenir-ne un. El bloc d'en Miquel Estapé s'actualitza sovint i hi podem trobar opinions del proipi Miquel, així com del PSC i persones afins. Després aparegué el aquest bloc, on de manera setmanal (tot i que en èpoques electorals la publicació és més sovint) us parlo de política des del punt de vista del responsable d'organització d'ICV de La Roca del Vallès, però també d'altres coses com el reciclatge o solidaritat. També he parlat, com ens recorda la meva estimada Maria Llerdà, de coses de frikis.

Arran de no obtenir representació municipal a les passades eleccions municipals, vam decidir posar en marxa Crónicas desde Siberia per tal de parlar de la política i les noticies de La Roca sempre amb un to humorístic i irònic. M'han filtrat que és una web que visita l'Alcalde sovint.

Després va arribar el bloc d'Esquerra de La Roca, on molt de tant en quant penjen coses. No diré res més del bloc no sigui que s'enfadin.

Últimament s'ha posat en marxa el Bloc Testafort, creat per un grup d'afins de l'actual Alcalde, entre ells el columnista de La Revista del Vallès César Alcalá (i a qui sempre anomeno, per error, César Vidal). Podeu llegir el bloc d'aquesta gent, i qui cregui que soc un radical o que la web de Crónicas es molt canyera i cínica crec que hauria de fer-se una volta pel Testafort. Com apunt, només recomanar-vos que llegiu l'article que parla perquè es necessita el grup Testafort. Està clar que l'equip de govern, més ben dit CiU perquè no vull creure que ERC se sent representada per aquest grup, ha prescindit del cos de premsa voluntari que tenia al fòrum per passar a l'acció. No tenen res que envejar a la Brunete Mediática formada per la COPE, El Mundo, Libertad Digital i La Razón.

Per últim, citar que també han aparegut blocs d'entitats, que si no estan relacionats amb la política directement, per una sèrie de raons, sí s'han vist indirectament. Aquests són el bloc de l'AA.VV. de Santa Agnès o el bloc del Centro Cultural Galego da Roca do Vales.

I és que sembla que les noves guerres polítiques s'estan lliurant a la xarxa.

Apunt friki (a la salut de la senyora Maria Llerdà)
El senyor Manel Álvarez em recorda a Gríma "Lengua de Serpiente", que és un conseller del rei Théoden de Rohan. Si és massa la lectura, surt a la segona pel·lícula.


Salut i endavant.

L'experiència amb el bisbe Godayol.

El passat dijous 10 d'abril, amb motiu de la celebració de la V Setmana de la Solidaritat, ens va visitar el Bisbe Godayol i va fer una xerrada que crec que requereix que li dediqui aquest post. Us poso en antecedents.

Arran d'alguna confusió en l'organització dels actes de la V Setmana de la Solidaritat, van coincidir en el mateix espai i gairebé en el mateix temps el berenar comunitari que organitzava el PIC, amb l'AMPA de l'escola La Torreta, l'Associació de veïns i veïnes de La Torreta i el Casal d'Avis de La Torreta. A les 17:15 esperàvem els nens i nenes a berenar i després s'havien de realitzar uns jocs solidaris, i a les 18:00 hores, el bisbe per a la xerrada, amb l'afegit que s'havia que recollir els més de 10 metres de taula amb postres d'arreu del mon.

A les 16:45 es va arribar el bisbe Godayol a la Centre Culural de La Torreta, i es va presentar a tothom que allà estava col·laborant, entre ells jo, que acabava de muntar un pòster i unes fotografies de la Fundació Quetzal arran de la tasca que desenvolupen a Guatemala i amb la que aquest any treballaré sobre el terreny. El bisbe es va interessar per les fotografies exposades, va preguntar-me i li vaig explicar el projecte que aquest estiu portarem a terme. Tot seguit, va anar a mirar amb deteniment les fotografies, i va tornar on jo estava per tal de comentar-me que "tota amèrica està igual", sigui el nord o el sud, no hi ha gaire diferència. Això ens portà a comentar una mica la situació per acabar parlant de la recent llei que ha aprovat Guatemala contra la volència sexista. Vam coincidir que era un gran avenç propiciat per les 20 diputades (de 158) del parlament de Guatemala. Després de la breu xerrada, vaig continuar ajudant a muntar taules i postres, cosa a la que el bisbe també s'apuntà.

Al voltant de les 18:00, amb els nens i nenes berenats, la Maribel se'ls va emportar a la sala del Casal de Joves per tal de poder fer els jocs solidaris i la resta vam apartar les taules i ho vam deixar tot més o menys recollit per tal d'acabar de recollir després de la xerrada. Es van disposar cadires en cercle, i amb un micro inalàmbric, el bisbe Godayol va iniciar la seva xerrada. Entre els presents, l'Alcalde Rafael Ros, les regidores Montserrat Ametller i Marta Pujol, el regidor de La Torreta Gabriel Parra, i els regidors de l'oposició Miquel Estapé i Julio Caña. També estava el pare Rodolfo, el capellà de l'església de La Torreta.

La veritat és que la xerrada va ser d'allò més interessant i em va mantenir molt atent durant tota l'estona ja que el bisbe Godayol és una persona que parla molt bé, però el seu discurs és d'allò més increíble, no pel contingut si no per qui ho diu. El bisbe Godayol va marxar de la seva terra amb 17 anys cap a Perú i ha estat més de 40 anys desenvolupant les tasques pròpies en aquelles terres. Fa un parell d'anys, el van convidar a que deixés el bisbat per motius de salut i va tornar a Catalunya. La concepció del cristianisme i catolicisme d'aquest senyor xoca frontalment contra el cristianisme i catolicisme que es desenvolupa en les "societats civilitzades", i només havia de veure l'expressió del pare Rodolfo (a qui tenia davant) per entendre que la visió del pare Godayol no és la que té la jerarquia actual. D'entre les afirmacions i experiències que aquest home va expressar durant la seva intervenció, vull destacar

• L'afirmació de que al final de la nostra vida, no se'ns jutjarà per quants rosaris haguem resat o quantes vegades haguem anat a missa. Se'ns jutjarà per com ens hem portat amb els altres.
• Pronostica que els temples mai més s'ompliran, i que el futur passa per congregacions petites i es comulgarà en grups reduïts.
• La contundència amb que expressa que quan nosaltres senyalem a algú amb el dit, hem de ser conscientes que tres ens assenyalen a nosaltres.
• Considera que els cristians han d'anar a missa quan puguin, no per obligació ni imposició i que el fet que una parella convisqui i no estigui casada no és motiu d'alarma. Ens va explicar l'anècdota que dos persones divorciades es volien casar però per l'església no ho podien fer. Bé de fet, explica que un capellà va demanar 8000 € a la parella per declarar nul els matrimonis per tal que es poguessin casar. El bisbe Godayol els va explicar que no els podia casar per l'església, però que res impedia celebrar una misa d'amor i salut, i així es va fer. A grans mals, grans remeis.
• Va relatar, al seu mode de veure, que hi ha un divorci entre la jerarquia i la gent, que fa que s'allunyi de l'església, a més d'un desencís amb l'església com a institució. També assumí que l'església té molts recursos, pot ser massa i tot, i mentre hi ha gent que mor de gana.
  
• Ens va explicar que en la seva diòcesi, en les decissions hi participaven amb veu i vot tant els cristians com els laics, i que les institucions religioses que s'han anat creant durant aquests temps són portades per gent del carrer, que xoquen amb els nous aires que han vingut després de la renúncia del bisbe Godayol.
• Vàries vagades va parlar de que hem d'ajudar als altres, i que a través d'ONG sobre el terreny es pot fer, i va citar la Fundació Quetzal. Va fer especial èmfasi en que no només hem d'ajudar, si no que també hem d'aprendre de qui menys té.

L'acte va concloure amb unes molt breus paraules de la Marta Pujol i l'Alcalde Rafael Ros. Després, mentre recolliem el tinglado es van formar els típics grupets per discutir la jugada i el bisbe els anava visitant un per un. Abans d'arribar al que estava jo amb en Miquel Estapé i Julio Caña, va venir a acomiadar-se en Gabriel Parra, i em va explicar que li havia encantat, i ho deia de manera apassionada. Igual que a mi. Després va venir el bisbe i vam estar xerrant una mica més, i abans de marxar, em va comentar que quan torni de Guatemala, que si us plau, organitzem quelcom per tal que expliqui el projecte i la meva experiència. I li vaig contestar que no ho dubtés, que alguna cosa fariem, i si no, ja el localitzaria per tal d'explicar-li personalment. Després, va marxar. Vam acabar de recollir el que faltava, i va venir la gent del ioga.

Fora del Centre Cultural, vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb l'Alcalde, que no tenia el gust de conéixer personalment, i em vaig endur una grata impressió per la seva manera de ser i la tranquilitat que donava, que contrasta una mica amb la crispació generalitzada que sol haver-hi als plens.

Espero que us hagi agradat.

Salut i endavant.

La solidaritat és la tendresa dels pobles

Amb motiu de la V Setmana de la Solidaritat que avui comença a La Roca del Vallès i en que es desenvoluparan diversos actes, activitats i xerrades, vull aprofitar per parlar d'un projecte en el que m'he involucrat i que m'agradaria poder-vos explicar.


Tinc una amiga, Silvia, que és mestra a l'escola Guixot de Sabadell. En aquesta escola neix l'ONG Fundació Quetzal (web en obres a dia d'avui), amb la finalitat inicial de treballar amb les comunitats indígenes dels marges del llac Atitlán (qui ha estat, diu que és el llac més bonic del món), a Guatemala.

Les tasques desenvolupades per la Fundació Quetzal sobre el terreny han estat vàries, però la més important ha estat la construcció d'un menjador escolar, per tal que els nens i nenes de les comunitats que van a l'escola puguin fer almenys un dinar al dia. També han estat responsables de que a la zona hi hagi un ambulància i han ajudat a la reconstrucció dels pobles arran de la destrucció per part de l'huracà Stan l'any 2005.

Menjador a San Juan La Laguna. Fotografia
feta per la gent de l'Esplai l'Esquirol de Sabadell
l'any 2006. Podeu veure més fotos i diferents posts al
bloc de L'Esquirol a Guatemala.

Per a la meva amiga Silvia, aquest serà el seu 8è. any que viatja a Guatemala i és la responsable que jo i altra gent ens haguem enrolat en aquest projecte solidari amb molta il·lusió. Un grup d'una veintena de persones del Vallès Oriental, Occidental i del Barcelonès marxarem aproximadament un mes a Guatemala a treballar amb les comunitats indígenes de Guatemala.

Del meu entorn, a més de la Silvia, hi aniran també dos metgesses. La nostra tasca sobre el terreny es desenvoluparà en diferents àmbits. Les mestres (totes són noies) aniran a les escoles i al menjador. Les metgesses, aniran a l'hospital i al centre d'educació especial. La resta, ens anirem repartint on faci falta, com en el menjador, en la reconstrucció de vivendes o la intendència. Una parella de fotògrafs que també estaran, s'encarregaran de documentar de manera fotogràfica l'activitat que es porta a terme.

Per deformació professional, fa uns mesos vaig tantejar la possibilitat de portar a Guatemala alguns ordinadors portàtils que algunes empreses i persones a les que he explicat el projecte han ofert. Altra gent també han ofert coses, com pantalles i camisetes perquè poguem fer activitats d'estampació de xamarretes o col·laborar venint a donar formació de soldadura. L'acollida de la iniciativa de que portem ordinadors ha estat bona i actualment en disposem de cinc portàtils que viatjaran a Guatemala per tal de quedar-se a les escoles. Portarem ordinadors portàtils ja que aquest any no s'envia contenidor. Anys enrera, s'omplia un contenidor i el portava a Guatemala. El problema era que sempre desapareixia alguna cosa a l'aduana, per no parlar de les taxes i comissions que es van haver de pagar l'últim any. Aquest any no s'enviarà contenidor, pel que si volem portar informàtica, haurà de ser portàtil i els farem entrar com a equipatge de ma.

Aquesta iniciativa de portar ordinadors portàtils a Guatemala la vaig explicar a la comissió de joves del PIC (Programa d'Intervenció Comunitària), a la qual pertanyo i vaig proposar fer uns tallers per tal que els joves de La Torreta (i de La Roca per extensió) poguessin ajudar en la revisió, instal·lació i configuració d'aquests equips, amb la mirada possada en quatre objectius ; vehicular activitats per a joves, rebre formació en noves tecnologies, donar a conéixer al jovent els moviments de solidaritat i fer que participin d'un projecte real que s'aplicarà sobre el terreny i que pot donar vida a moltes persones. I l'entrega i utilització dels equips la documentarem de manera fotogràfica i ho penjarem a Internet perquè tothom que hagi col·laborat vegi que la feina que ha desenvolupat, serveix per a molta gent. Sembla que va agradar entre els membres del PIC i ja estem treballant en la seva organització.

Des d'aquí faig una crida a tothom que tingui un portàtil que no utilitzi, que sàpiga que se li pot donar una nova vida per tal que altres persones el puguin utilitzar a milers de quilòmetres d'aquí. I no només cal que siguin portàtils, si teniu ratolins o qualsevol dispositiu informàtic (targetes de xarxa, unitats usb, etc.) de petit tamany que no utilitzeu, ens ho podeu fer arribar. També recollim material sanitari com guants, gases, cotó, etc.., pel que si en teniu, ha ho sabeu, podeu contactar amb mí al meu correu andres.hidalgo@gmail.com.

Si tot va com hauria de ser, el dijous 10 d'abril, a les 17:00 hores, al Centre Cultural de La Torreta (CC_LT) es farà el berenar comunitari (al programa de la V Setmana de la Solidaritat està equivocat i diu berenar de tastets del món) i hi haurà una petita exposició fotogràfica de l'activitat de la Fundació Quetzal. Encara està per confirmar, però quan ho tingui, ho penjaré.

Aquí us he fet cinc cèntims del projecte solidari amb el que col·laboro i del que ja són partíceps més de 500 persones. Esperava el moment per explicr-vos aquest projecte, i el marc de la V Setmana de la Solidaritat de La Roca del Vallès, crec que és l'adient.

El proper diumenge 13 d'abril es farà la caminada popular a benefici de "La Escuelita", que us recomano que hi participeu.

Actualització 09/04/2008 11:07

Sembla que ja tenim 2 portàtils més, cosa que eleva el total a 7 unitats.

Respecte al tema de l'exposició, confirmar que dijous hi haurà uns pòsters amb fotografies de l'activitat de la Fundació Quetzal al Centre Cultural de La Torreta, a partir de les 17:00 hores.



Sense res més que dir-vos de moment,

Salut i endavant!

De ple (municipal) a la inquisició

El passat dijous vaig assistir al ple municipal. Vaig arribar uns 20 minuts tard i la meva sorpresa va ser que hi havia molta gent, fins al punt que havien col·locat cadires al fora de la sala. La raó de tal concentració de gent era deguda a que CiU volia demanar la dimissió de l'ex-alcalde Miquel Estapé, i allà es van concentrar defensors i detractors de l'ex-alcalde.

Quan crèiem que ja no tindria capacitat de sorpresa, el xèrif municipal ens va tornar a sorprendre amb un panfleto a tot color i en paper gruixut i de qualitat, en que diu que són els salvadors de La Roca i que no es farà ni les Hortes ni Maiols-Can Planes. A més, exigiexen que en Miquel Estapé demani la dimissió al ple per haver votat un pla parcial en què el seu pare té una mica més del 3% (curiós número que va posar neguitós al grup de CiU al parlament) i que l'equip R va recòrrer, i de moment li han donat la raó.

El que va passar va ser lamentable. Es va intentar orquestar un linxament públic d'en Miquel Estapé per part d'una persona que no és el més adient per parlar de transparència i ètica. Aquest ple es podria haver fet quan tocava, dijous sant, i a la cadira de Miquel li podrien haver calat foc, com en els millors anys de la inquisició (i ara coneguda com Congregación para la Doctrina de la Fe). Hagués estat tot molt més ambientat.


Sobre el contingut del citat panfleto, un parell de consideracions :

Les Hortes.
La sentència encara es pot recòrrer, pel que em sembla que han venut el peix quan encara no l'han pescat. I a més, crec que se li donarà la raó a en Miquel Estapé. En el folletó de CiU s'exigeix la dimissió argumentant que a Terres Cavades l'imputat ho va fer. Crec recordar que aquest cas té una diferència substancial respecte al nostre ; el regidor va amagar els interessos que hi tenia, cosa que en la meva opinió no s'ha fet a més de presentar un detallat informe per part del secretari sobre la legalitat de l'operació. Crec que l'antic secretari va demostrar a tothom que l'interés de l'Ajuntament sempre havia estat treballar en la legalitat. Ja sabem que la neurona del xèrif s'ho agafa tot a la tremenda i és incapaç de veure una mica més enllà de la punta del seu nas.

Maiols-Can Planes.
Al fil de l'argumentació anterior, constatar que el nostre xèrif no veu més enllà del seu barret. Anuncien que la sentència de Maiols-Can Planes és definitiva ja que la Generalitat ni el propietari l'han recorregut. Només recordar que s'ha produït l'aturada del projecte per un defecte de papers. Pel que m'he informat, els interessats poden tornar a iniciar el procés amb tota la documentació requerida i ningú els podrà aturar. I es veu, que si des de l'Ajuntament possessin inconvenients, estarien incorrent en un delicte que es pot penar amb fins 12 anys d'inhabilitació, crec recordar. I torno a recordar, que qui avui governa és hereu de qui va concedir els drets d'edificació a Maiols-Can Planes, i que aquests drets no expiren, si no que es poden comprar. Jo només espero que no vulguin comprar els terrenys a l'actual propietari amb diner públic quan als veïns i veïnes de Santa Agnès se'ls ha demanat 1.200.000 € per treure la formigonera.

Respecte a aquest tema encara, dos coses ; la primera és una qüestió que no entenc, com és que hi ha una parcel·la segregada del pla (i de propiertari local) i que no li afecta aquesta sentència. La segona, un comentari que he sentit, en que una persona comentava a una altra que no volien vivendes de pobres a la zona. Molt il·lustratiu. Ja veig per on van les coses...

D'altra banda, esmentar també que van estar-hi presents els paradistes del mercat de divendres, i no estaven contents precissament. Un amic meu em va regalar 15 xapes com les de la imatge que vaig donar als paradistes i que divendres al mercat van lluïr. El nostre estimat xèrif, amb el seu to habitual de transcendència, va intentar dividir-los argumentant que un dels defensors del mercat del divendres està muntant les seves històries particulars per muntar un mercat els dissabtes a Granollers, concretament, a la zona de Fàtima. És curiós que a Granollers no sàpiguen res. Deu ser que el xèrif també ho és de Granollers. Des d'aquí, donar suport a totes les persones que fan el mercat del divendres i que sàpiguen que no estan sols, que hi ha molta gent que està amb ells.

El que tinc clar, és que si algú ha de dimitir, aquest és en Manel Álvarez. I no només per com està portant els temes municipals. És una persona que genera crispació allà on va, i ha quedat demostrat que quan l'equip de govern no vol merders, el mantenen ben callat.

Per cert, dir-vos que vaig tenir el gust conéixer i de poder despatxar una estona amb el regidor de La Torreta, en Gabriel Parra. Com a persona, un tiu maco. En el terreny polític, tenim les nostres diferències. Vam parlar de futur, de projectes, d'entitats i com millorar les coses. Uns dies després, em va recordar que no ho havia publicat al bloc tal i com li havia dit (estava de viatge). Ara ho publico. Salut Gabriel!

La propera setmana i amb motiu de la setmana de la solidaritat de La Roca del Vallès, no parlaré de política (a no ser que el xèrif es retiri). Parlaré de solidaritat i d'un projecte d'una ONG amb la que he començat a col·laborar.

Salut i endavant.

Andrés

Àrea Residencial Estratègica de La Torreta

El passat dimarts, l'equip de govern ens va reunir al CC_LT (Centre Cultural de La Torreta) per tal de parlar de la futura ARE (Àrea Residencial Estratègica) de La Torreta, que s'ubicarà al sector de Can Granota, entre el torrent del Ramassar i a tocar gairebé la Ronda Sud.

Una Àrea Residencial Estratègica és una zona que la Generalitat vol que es desenvolupi i urbanitzi amb un 50% de vivenda pública i serveis. I ho vol fer de manera immediata ; en un plaç d'uns 4 anys. Les ARE estan regulades per un decret llei de la Generalitat de Catalunya i que concedeix a aquesta ple dret per sobre dels Ajuntaments. Aquest és una aposta del president Montilla per dotar de vivenda pública (fins a 90.000) tota Catalunya, i pel que tinc entés, el mateix Montilla ha avisat als consellers de que qui es mogui no surt a la foto (i a més, s'emportarà una patada al cul).

L'ARE de La Torreta representa la construcció de 709 vivendes en 4 anys, de les quals, el 50% serà amb algun tipus de protecció. 709 vivendes suposa una edificació de 50 vivendes per hectàrea, molt per sobre de la densitat actual de La Torreta. La contrapartida d'aquest pla és que obtindrem nous la millora d'equipaments actuals i la construcció de nous com la zona esportiva (parlaven de piscina i pavelló), espais assistencials com un casal d'avis, una nova escola i fins i tot un institut. I també seria molt ràpid : en uns 4 anys ja que la llei que regula els ARE permet fer-ho molt ràpid.

La veritat és que considero que crear 709 vivendes a La Torreta en 4 anys és una bogeria que suposaria crear un nou barri que, inicialment, seria complicat integrar amb l'actual ja que tot es faria en “la zona nova” i no s'actuaria en el global de La Torreta. També és veritat que sense que a La Torreta arribi nova gent, no es poden disposar de nous serveis i equipaments. Això ens porta a que és necessari el creixement per tal de poder aconseguir millores.

La reunió de dimarts va estar presidida per una taula en la que estaven l'Albert Gil, en Gabriel Parra, en Rafael Ros, en Manel - xèrif- Álvarez i en Jordi Fortí. Les intervencions per part de l'equip de govern les van fer exclusivament en Gabriel Parra i l'Alcalde. En Manel Álvarez, només es va dedicar a passar les diapositives del powerpoint, cosa que s'agraeix, ja que amb la seva intervenció podria haver obert la caixa dels trons. Suposo que volien donar sensació d'unitat, i per això van anar els caps pensants municipals, curiosament tots homes.

Primer va intervenir l'Alcalde, i ens va passar un powerpoint estructurat en dos fases :

El tren orbital

Resulta que la justificació per instal·lar l'ARE a Can Granota és que hi haurà una estació del tren orbital a La Torreta, més concretament, a la zona del Ramassar. Ens van ensenyar una plànos (que no vaig veure perqué des de l'última fila, la veritat és que es veia poc). Inicialment aquesta parada no existia, però fent una estació, es justifica la instal·lació d'un ARE ja que ha de portar associat un pla de mobilitat. Pel que sembla, primer es farà l'ARE (4 anys) i després l'estació (entre 8 i 10 anys).

ARE

Se'ns va explicar que era i com la Generalitat, el dimoni i causant de totes les plagues del nostre temps, volia trepitjar-nos el coll, passant per sobre dels nostres drets com a poble. Però no patiu, que l'Alcalde ha parlat amb el Conseller de Medi Ambient i ens ha salvat de moment. Va explicar que el Conseller s'havia compromés amb ell a que si l'Ajuntament i els veïns no estem d'acord, que no el tiraran endavant. La veritat és que a mi, no m'han arribat les mateixes noticies, però donem-li el benefici del dubte.

També ens van portar uns dibuixets que havien fet uns arquitectes de com creuen ells que hauria de desenvolupar-se el pla. La idea de l'Ajuntament és desenvolupar el pla en uns 25 anys, més o menys, quan els meus futurs fills, acabin la universitat.

Va haver-hi també una bateria de números per tal d'intentar convencer a l'audiencia de que no es necessita vivenda pública. I ho van fer amb unes taules que diuen que de les sol·licituts fetes l'any passat, de La Torreta només hi havien 98. I d'aquestes, només 4 compleixen els requisits, pel que perque hem de fer vivenda pública per 4 persones. Si amb les 100 que es faran a tota La Roca ja n'hi haurà prou. Em va semblar entendre que quan més petites siguin les promocions lliures, menys vivenda pública.

L'exposició de l'Ajuntament va ser bastant pobre. Van justificar-ho dient que no han tingut temps i que encara no tocava parlar d'això, però jo tinc la sensació de que està més pensat del que creiem. Volen tirar més a vivenda unifamiliar que plurifamiliar i en petites promocions, pel que la vivenda pública també es reduirà. A més, si es dilata en el temps, més tard tindrem els equipaments.

De l'exposició de l'Alcalde, destacar tres perles :

• Va donar les gràcies per l'assistencia en una afany de participació. Ens podrien haver convocat també per escoltar el que li haviem de dir respecte a l'aturada del CEIP i l'escola bressol de La Torreta.

• Va fer una defensa dels propietaris i constructors dient que pobrets, hauran d'invertir molts diners en molt poc temps, perquè s'hauran de millorar els accessos a la ronda, fer la urbanització... em va fer gràcia que no defensés amb tanta passió als empresaris del mercat de divendres, els paradistes.

• Resulta que les parceles de Can Granota tenen varis propietaris (alguns presents a la reunió) i que a alguns els interessa moure'ls. Crec que se li diu especulació. Durant alguns moments, vaig tenir la impressió que no es defensava als ciutadans i ciutadanes de La Torreta si no a un grup de persones i/o empreses que ténen interessos en la zona.

M'ha arribat també que l'Alcalde va oferir que es fes l'ARE a La Molinada. Sembla que últimament, tot va a parar allà : el casal d'avis, les vivendes de Maiols-Can Planes. Proposo també un aeroport, la ciutat esportiva del Barça i tot connectat per vàries parades de metro de la línia 2.

Després vam passar a les intervencions. Es va veure de tot.

La primera interveció va ser d'un conegut senyor, que parlava un idioma propi, i que va llustrar la intervenció de l'Alcalde. Només va faltar que sortís a donar-li un petó al front. Molt curiós l'argument per posicionar-se en contra : si ho fa la Generalitat vindran les multinacionals a fer les construccions. Amb la proposta de l'Ajuntament, es donarà feina a les constructores de la comarca. Curiós, sí.

Van seguir altres intervencions. Unes enfocades a resoldre dubtes sobre el projecte. Altres, a donar arguments per poder frenar a la Generalitat. Les menys, per fer veure que si no hi ha nous veïns i veïnes, no hi haurà nous equipaments ni millores dels actuals, i que es necessiten amb urgència.

La última intervenció va ser d'un veí que va assenyalar que certes persones de La Torreta han anat dient que aquestes vivendes que es faran seran per negres, moros i per portar gent de barris degradats de Barcelona. Se suposa que per guanyar adeptes a la posició en contra. Si només un 4% de les sol·licituts de La Torreta acompleixen els requisits, veig més complicat que molts nouvinguts arribin als criteris ja que moltes families viuen molt per sota del que seria el recomanable. L'Alcalde va respondre assenyadament que les vivendes seran sortejades per la Generalitat i obertes a tothom que vulgui venir a viure a La Roca, que de fet, La Torreta està formada per molta gent vinguda de fora.

Totes les respostes van ser a càrrec d'en Gabriel Parra i en Rafael Ros, que van contestar totes i cada una de les intervencions. Ningú més de la taula va obrir la boca en cap moment.

Sembla que hi ha unanimitat en que el pla de la Generalitat és desmesurat, però al meu entendre, poques alternatives queden. Si no haguessim abandonat el consorci que es va signar el seu dia per tal de fer una planificació conjunta amb Granollers, probablement aquesta situació no s'hagués donat, ja podriem haver anat a la Generalitat dient que estem treballant el tema i a més, podriem haver establert els criteris d'urbanització nosaltres.

La conclusió del raonament que he elaborat d'aeroport en aeroport aquests dies ha estat que d'una banda, necessitem els equipaments. Aquests equipaments no poden venir si no hi ha un augment de població. L'augment de població que ens proposa la Generalitat és totalment desmesurat, i el de l'Ajuntament és a massa llarg plaç i tampoc veig clar que s'hi vulgui fer vivenda pública. Quina és la solució ? Hem parlat de moltes coses, entre elles que es podria presentar un ARE alternatiu amb una densitat de 20 vivendes per hectàrea, que és prou raonable per la zona. I que sigui de ràpida construcció, perquè el que necessitem és millorar els serveis i que hi hagi vivenda pública. Però en Julio Caña crec que va donar amb una solució molt bona que potser és la que s'hauria de portar a la Generalitat : acceptar l'ARE però no restringir-lo a La Torreta. Que sigui per a tot el municipi. Repartir les 709 vivendes entre els tres nuclis. Em va semblar una molt bona idea.

A més, hauriem de ser hàbils i no buscar la confrontació, i si finalment es tira endavant aquest projecte, hauriem d'intentar obtenir millores per a La Torreta vella, com les millores de l'aigua, enllumenat i transport d'electricitat.

Més endavant, se'ns convocarà de nou per tal d'informar-nos de les novetats.


Salut i endavant.

Decepció ?

Hola,

ja ha passat un temps prudencial des que coneixem el nom del nou president del govern. La meva felicitació als guanyadors, el PSC i CiU. Al PSC per l'augment de vots a costa dels petits ja que ha sabut concentrar l'anomenat vot útil (i del que jo discrepo que sigui útil) i a CiU perquè moltes decissions passaran per ells. No m'imagino, la veritat, parlant de l'ampliació de supòsits de l'avortament amb una formació que s'anomena democristiana. O si. CiU és especialista en fer empassar el que sigui als seus electors. Torno a dir, enhorabona.

Ara, el que toca és autocrítica i anàlisi.

ICV ha pedut un diputat al congrés i IU, dos. Totes les anàlisi coincideixen en que és un desastre. De fet, he llegit a Público que en Gaspar Llamazares està aconseguint el que no va aconseguir Franco, enfonsar i fer desaparéixer l'esquerra. Jo tampoc diria tant, però si que és cert que el projecte comú d'ICV i IU ha de ser més atractiu i més il·lusionador. Jo veig en Gaspar Llamazares i em dóna la sensació que estic a missa (de les poques, molt poques vegades que he anat a una església mentre es fa cerimònia). És més, no és una persona que em convenci. Pot ser ara és el moment per tal que els comanys d'IU i ICV fem reflexió i ens plantegem que qui dirigeixi la nostra formació no ha de ser el que més batalles contra els grisos pot explicar o el més actiu dels piquets en les vages generals. Qui ha de ser el líder ha de ser una persona que es cregui el que defensa i que a més, tingui don de gentes, o sigui que sigui un bon comunicador i desperti la empatia. A més, jo demanaria que fos també gent nova. De la generació post-transició.

I ja centrat en ICV, però sense perdre tampoc a IU, considero que varis factors han fet que perdem aquest diputat :

1. La bipolarització del vot PSC-PP. És obvi que a Catalunya, aquest vot s'ha concentrat en el PSC. El propi desenvolupament de la precampanya i campanya ja em feia preveure que els resultats no serien satisfactoris. La veritat és que la meva esperança era manternir-ne almenys en Joan Herrera. No obtenir-ne cap sí que seria l'adebacle.
   
2. Em repeteixo en dir que el fet que tinguem una conselleria tan perillosa com la d'interior també ens està restant vots, perquè de cara a la societat, al final, qui va maltractar físicament presos a les Corts, va autoritzar utilitzar el kubotan en una manifestació o qui va enviar els mossos a l'Autònoma és en Saura. I si toca, és fins i tot qui va matar en Kennedy.
3. No hem fet una campanya prou forta. Entenc que pel candidat ha estat molt dura, però en global, es podria haver fet una campanya amb més presència. Pot ser, encara portem la resaca de les municipals, en les que tot i que es digui el contrari, es va perdre i hi ha molta gent desil·lusionada amb aquest projecte.

Decepció ? No. Ja m'ho esperava tal i com estava la situació. PSC no havia de créixer amb vots restats del PP. La dreta té un electoral fidel. Sempre treuen els mateixos vots. El PP no guanya les eleccions. Qui decideix qui governa és la gent d'esquerres, que si van a votar fan guanyar al PSOE. Si no hi van, fan guanyar el PP.

Ara s'ha d'obrir un procés intern de reflexió, igual que hem fet a ICV de La Roca, en que cal valorar què hem fet bé i malament. Al meu entendre, hem fet bé l'aposta que es va fer el seu dia per en Joan Herrera. Gent jove, prepararada i amb coherència. Ha desenvolupat un molt bon treball durant aquests 4 anys, i estic segur que el seguirà fent. Amb menys recursos, però amb la mateixa o més força. ¡ Ànims Joan !

Coses que estan malament també en tenim. Ja n'he enumerat algunes, però crec que ens falta més presència mediàtica per tal de que arribi el nostre missatge. Ja sé que és difícil, però tenim una cosa : imaginació i creativitat. I sembla que moltes vegades, no la fem servir, i és un error.

Finalment, encoratjar a tothom que ens ha donat el seu vot i dir-li que serviran perquè a Madrid portem propostes d'esquerres, coherents i respectuoses amb el medi.

D'ERC, no sé si comentar res, ja que potser s'enfaden. Només els hi diré que ànims, i a seguir treballant.

Salutacions

Andrés

Vota sense por

Canvi climàtic

Hola,

penjo un nou video d'ICV on en Joan Herrera parla del canvi climàtic i que hem de fer per combatir-lo (bé, en l'espai que dóna un video de 30 segons).

Salut i bona feina!

Què menja un mileurista ?

Hola gent!

us convido a que visualitzeu el video d'en Joan Herrera sobre els mileuristes.

Salut i Iniciativa!

Reunió amb Esquerra

¡ Hola !

Aquesta setmana passada he anat a tope per una sèrie de temes, tot amenitzat per la lectura de l'última aventura de Harry Potter i m'havia quedat al tinter una reunió que vam celebrar amb Esquerra.

No fa encara dos setmanes la gent d'ICV ens vam reunir amb els companys i companyes d'Esquerra de La Roca del Vallès. La reunió va ser un laborable, a la nit (molt tard pel meu gust) i a Can Torrents. La porta ens la va obrir el regidor, l'Albert Gil, però no es va quedar a la reunió (tampoc ho va fer amb el PSC). Aquesta trobada va ser propiciada per ERC ja que volien tractar alguns temes amb nosaltres :

Contractació d'un tècnic en participació.

Ja sabeu que el nou equip de govern és de gran tolerància, obert, participatiu i democràtic i per això ha contractat un tècnic de participació. Bé. Però resulta que el tècnic de participació contractat (que a dia d'avui ja ha signat el contracte) és el número 2 d'Esquerra per La Roca del Vallès, el senyor Xavier del Villar. Aquest senyor engrossirà seva butxaca amb 20.000 e anuals a canvi de que explori noves formes de participació. O sigui, els volen muntar un Consell del Poble (que per cert, no ha funionat enlloc).

No podem negar que la contractació d'aquesta persona és perquè ocupi un càrrec de confiança en l'estructura municipal i ser els ulls d'ERC a l'Ajuntament. Això ho fa tothom, i en Dani és defensor que la contractació d'aquestes persones, lluny del perfil polític, han de ser persones que generin a l'Ajuntament majors beneficis que el que se'ls hi paga. La majoria de vegades, lamentablement, no és així.

El més curiós va ser com va justificar un membre d'Esquerra la seva contractació : el sou assignat per cobrir aquesta plaça és molt baix (?) i cap tècnic en participació voldria ocupar la plaça. Per 20.000 € anuals no trobaven res millor que el Sr. del Villar. Con va dir en Trillo quan era president del Parlament (i si m'ho permeteu) ¡Manda huevos!

En Dani els va rebatre els arguments fent un repàs de les diferents opcions que tenien per contractar a tècnics de veritat ja que hi ha vàries vacants (i cada dia més. Marxa de l'Ajuntament un tècnic per mes) i que podien ser cobertes per personal qualificat. Com si sentissin ploure.

Crispació

Esquerra també ens va parlar de que s'hauria de fer un esforç per rebaixar el nivell de criispació que hi ha al municipi. Entenem, i així els hi vam fer saber, que l'element generador de crispació és un, i que ja ho va fer durant la seva etapa d'oposició i ho segueix fent des del govern municipal. Si no s'elimina aquest cáncer, no es podrà eliminar la malaltia.

Col·laboració

Ens van extendre la ma a futures reunions i col·laboracions per parlar de les decisions municipals i poder recollir les nostres suggerències i crítiques (sempre constructives). Ens van oferir poder consensuar mocions. No ho entenc. Per norma general, les mocions són una eina que utilitza l'oposició per presentar iniciatives que, també per norma general, porten una diferent visió a la de l'equip de govern. Si la nostra formació hagués de presentar a moció (que no podem perquè s'ha de tenir representació municipal), començaria reclamant la vivenda pública. Què podrem consensuar amb qui vol aturar tot ? Vaig tenir la sensació -d'altra banda gens desconeguda- de que Esquerra sempre juga a ser govern i oposició. És com aquelles persones que volen tenir tots els drets però cap deure. Des del meu punt de vista, això no és responsabilitat.

Llavors va sorgir el tema del consell del poble. Nosaltres no som partidaris dels Consells del Poble perquè considerem que aquesta funció l'han de complir les associacions de veïns i veïnes, i que ens agrada més un model transversal o temàtic ; consell de l'esport, de solidaritat o de la gent gran, on es puguin discutir les problemàtiques per col·lectius i no per territorialitat. Vam estar discutint del tema. Al final, ja em va quedar clar : Consell del Poble, està decidit. És per això que algunes persones properes (tant properes que han pagat la campanya de qui mana) estant intentant assaltar l'Associació de veïns i veïnes de La Torreta (ja us ho explicaré dimecres, després de l'assemblea de demà dimarts), per contrarestar el poder polític que CiU ha perdut a la Torreta a través d'entitats amigues.

Després de gairebé una hora parlant, vaig sortir amb la sensació (i és una valoració personal) que Esquerra no està agust amb el paper que està jugant. Ens van dir que volien fer canviar la manera de fer política de l'equip de govern i que fos una etapa de participació i més transparència. Però mentre ho deien, no m'ho podia creure, perquè el que realment m'estaven transmetent era que no s'ho creien. I per fer que algú es cregui el que li dius, primer te l'has de creure tú. És més, una de les persones que estava en aquella taula va reconéixer que no anava al ple perquè patia. De què ? De qui ? Jo ho tinc clar. Hi ha mirades que parlen per si soles. De fet, fa unes quantes sessions plenàries que l'únic membre d'Esquerra de la sala és el regidor. Tinc la sensació que estan atrapats, que CiU els té atrapats, i crec que algunes persones d'Esquerra s'estan despertant i adonant d'això. També em sorpren que la seva web i el seu bloc no tinguin gaire activitat i encara em falta sentir algunes explicacions per part dels seus membres respecte a temes com la pujada d'impostos. Repeteixo, és una impressió personal que va més enllà del que es va parlar. Però a vegades, les maneres de dir les coses diuen més que les pròpies paraules.

Espero que s'hagi fet molt feixuc.

Salut i Joan Herrera al congrés!

Jo voto útil. Jo voto Joan Herrera

Ja ha començat la campanya electoral per conformar el nou govern d'Espanya. Ens esperen 15 dies de promeses, ofertes, rebaixes i bones intencions. Segons l'enquesta de la Cadena Ser, el PSOE està 1,5 punts del PP. En el diari Público, la distància és de 2,2 punts. Sembla que el vot està molt polaritzat entre amdos candidats.

Haig de reconéixer que l'eslògan del PSOE si tu no vas, ellos vuelven el trobo molt encertat ja que aquest és un sentiment generalitzat al carrer. Molta gent m'ha dit que votarà per tal que el PP no guanyi. És el que s'anomena el vot útil. I aquest vot útil va majoritariament al PSOE, tot i que comença a haver-hi noves línies de pensament.

El passat divendres vaig a anar a dinar amb la meva cosina que estudia a Barcelona, i entre converses sobre temes familiars i Harry Potter, vam passar inevitablement per la política. Em va dir que el seu vot no aniria en la línia de qui millores propostes faci. El seu vot és contra el PP en general, i contra Mariano Rajoy en concret. El que em va sorprendre és que em plantegés que el seu vot tampoc aniria al PSC-PSOE. És una altra manera d'entendre el vot útil.

Partim de la constatació, segons les enquestes, que cap dels dos grans aconseguirà la majoria absoluta. Això obligarà a pactar o governar en minoria. Per governar en minoria, s'haurà d'arribar a acords concrets amb vàries formacions i això comporta una activitat negociadora constant. Jo intueixo que la llista més votada serà la del PSOE, però no considero que el voto útil sigui el que anirà a aquesta formació.

Aquesta ha estat una legislatura en la que el PSOE ha portat a terme molta política social, com la llei de matrimonis entre persones del mateix sexe o una llei de dependència que sobre el paper està molt bé però a la pràctica no disposa dels recursos que necessitaria, a més de que algunes comunitats autònomes les han boicotejat. Moltes d'aquestes lleis han sortit endavant amb valuoses aportacions d'ICV/EUiA. A més, ZP va obrir la ma a Esquerra, que durant un temps va tenir certa influència a Madrid. Però com Esquerra no sap mai si juga a govern o oposició (i ho ha demostrat moltes vegades al Parlament de Catalunya o ho fa a La Roca del Vallès com més endavant us explicarem) i té canvis d'actitut sobtats, ZP va deixar de freqüentar-los i va canviar de grup d'amics ; els amics de CiU. I ho van escenificar en aquella famosa apretada de mans a La Moncloa entre Zapatero i Mas. Jo ja tinc clar quines són les preferències del president.

I no sé si ha traït el subconscient a CiU però ja estan venent la pell de l'ós abans d'have-lo caçat. Han dit que si volen govern a Madrid han de deixar que a Catalunya governi la llista més votada ; CiU. O sigui, que si ZP vol ser president, aquest ha de tallar el cap a Montilla. Els que sempre han acusat al PSC de sucursalista volen obtenir el poder a Catalunya a Madrid. Si més no, curiós. Després han dit que si no s'ha entés, que si està fora de context. El de sempre.

Està clar que el vot útil, el que anirà a parar al PSC-PSOE per tal que no governi el PP, servirà perquè Zapatero arribi a ser president amb els vots de CiU. Podria ser que aquell rumor que situaba en Duran i Lleida com a ministre es farà realitat. El vot útil al (suposat partit d'esquerres) PSOE anirà perquè al govern hi hagi la dreta. Però no ens enganyem, el PSOE no es tan progre com ens ho volen vendre. Està intentant comprar el nostre vot amb una paga anual de 400 €. ¡ Què barato el venem ! Si a això li sumem els 2500 € per naixement, en poc temps tindrem tots a casa noves teles de plasma de 40 polzades. Pitjor és la proposta del PP de reduïr els trams de l'IRPF. Això sí que és una reforma que beneficia als poderosos. Només s'ha de veure el fitxatge del Sr. Pizarro, que quan es parla del seu èxit sempre s'esmenta que va donar molts dividends al seus accionistes quan era president d'Endesa. Molt trist. Seria millor que l'éxit es mesurés en el grau de satisfacció dels clients i no en els beneficis.

Jo votaré útil, votaré en Joan Herrera. Perquè Iniciativa és la única formació que garanteix que es faci una política d'esquerres. Això és vot útil. S'ha dit que nosaltres (la gent de més a l'esquerra del PSOE) som la consciència del socialisme. Som qui recorda als socialistes que s'han de fer polítiques d'esquerres de veritat. Amb una esquerra de veritat forta, es pot garantir veritables polítiques socials, polítiques de redistribució de la riquesa, reacionalització dels recursos i sentit comú en la política, cosa que últimament està en desús.
El vot útil de veritat no deixarà que el govern giri a la dreta. Aquests 4 anys, en Joan Herrera ha desenvolupat una gran tasca i és moment que tinguem una esquerra forta perquè en Zapatero no s'ha enterat encara que, pot ser oficialment no hi ha una crisi econòmica, però s'estan tancant empreses, creix l'atur, pujen els tipus d'interés i la gent té problemes per omplir la nevera. Donar una generosa caritat de 400 € no és la solució. Necessitem algú que aporti solucions als problemes de la gent del carrer. Idees noves i amb enginy de qui no està condicionat pels poderosos. Aquest algú és Joan Herrera i els companys i companyes d'Iniciativa per Catalunya Vers - Esquerra Unida i Alternativa. I sobre tot recordeu que fem política real, sense condicionants, perquè la nostra gent, no deu favors a ningú.

Salut!

Flâneur

Un Flâneur és un terme que va acunyar l'escriptor francès Charles Baudelaire per referir-se al caballero paseante de las calles de la ciudad (gúia Paris de Cerca, Lonely Planet). Aquest concepte va evolucionar cap a peató observador de la metròpoli, i més actualment, com passejant que fa de la ciutat una experiència.

El passat divendres, gràcies a uns bitllets d'avió que em van tocar, vaig partir a París amb la meva parella. Crec que és la sisena vegada que hi vaig. Fins a l'estiu passat, París era la ciutat que més m'ha captivat. Actualment, el meu cor es rendeix a la ciutat de Nova York. Conec París bastant bé, em defenso bé en francès i m'agraden els croissants, així que vam decidir anar a passejar. Uns dies abans de marxar, vaig compar una guia d'aquestes essencials per visitar París, amb l'única finalitat de que em descobrís coses noves i altres punts de vista. Volia fugir del típic Torre Eiffel-Louvre-Orsay-Arc de triomf. I vaja si em va sorprendre. Vaig trobar un requadre a la guia que parlava del flâneur, d'aquest personatge urbà que disfruta caminant per la ciutat. Ja sé el que sóc : un flâneur.

Tinc que reconéixer que m'encanta caminar per les ciutats, a més de tenir certa facilitat per orientar-me. Des que tenia 14 o 15 anys que baixava a Barcelona a passejar, a caminar sense parar hores i hores dissabtes i diumenges. I també parar-me a descansar. El meu banc favorit és el que hi ha al Passeig de Gràcia, davant del Vinçon. M'encanta seure un dissabte a la tarda a veure passar la humanitat, a veure passar la gent, tot tipus de persones. Això sí que és la vida en directe.

M'he fet grans patejades a Barcelona, com baixar de Vall d'Hebron fins a la Sagrera, i d'allà a la Plaça Catalunya o des de Sagrera a Plaça Espanya i tornar. També he martiritzat a amics meus (i a la meva dona) anant des de Montjuic fins al Museu d'Història de Catalunya. I no només he caminat per Barcelona, si no que he tingut el plaer de caminar-me ciutats com Madrid, Palència, Salamanca o Bilbao. A més, he tingut la sort de poder caminar La Haia, Rotterdam, Viena, Gotteborg, Roma o Londres. La veritat és que caminar és un plaer i em costa entendre a aquelles persones que utilitzen el cotxe fins i tot per anar a pixar, que n'hi ha (de fet, entre La Roca i La Torreta en conec almenys 3 persones).

Amb aquest escrit vull reclamar el caminar, que ha quedat oblidat en benefici del cotxe. M'entristeix, i parlo del cas que conec, La Torreta, com alguns pares, mares, avis i avies van a recollir els fills i filles, nets i netes a l'escola amb cotxe. O un cas que conec que per anar a buscar tabac agafa el cotxe, quan simplement s'han de baixar 3 carrers. Menys mal que ha deixat de fumar. La Torreta no és tan gran com per moure's en cotxe. Doncs hi ha gent que es mou en cotxe per dins. Suposo que el dia que el barril de petroli estigui a 400 $ i la benzina i el gasoil sigui igual de car que el caviar iraní, pot ser algú es plantejarà deixar el cotxe al garaig per anar caminant als llocs propers.

Salut i endavant!

Reduïr residus

Fa uns dies plantejava als lectors si en comptes de premiar el reciclatge s'hauria de premiar la reducció de la capacitat de generar residus. Fa temps que li dono voltes i fa un parell de setmanes vaig decidir començar a actuar d'una manera més responsable. Us explico què he fet per reduïr els enbolcalls, envasos i bosses.

Quan vaig a comprar el pa, porto una bossa de roba que em va regalar la meva sogra i que és individual. Hi entra una sola barra. Pels diumenges en tinc una més gran, per posar-hi el pa de mig o de quilo. D'aquesta manera evito que em donin el sobre de paper o la bossa de plàstic.

Per la fruita, porto cabás. La majoria de divendres passejo el cabás pel mercat. La fruita la solen servir en bosses de plàstic. Generalment, si tinc que agafar més d'un producte i és del mateix preu, el poso tot a la mateixa bossa. Verdures com enciams i espàrregs, es poso directament al cabàs.

Al supermercat. Ja fa temps que supermercats com Carrefour o Alcampo vénen unes bosses reutilitzables. La idea és omplir aquestes bosses i no utilitzar les de plàstic. A mí, aquestes bosses no m'acaben de fer el pes perquè són una mica petites. Un dia se'm va encendre la bombeta ; utilitzar una bossa blava de l'IKEA, que és d'una ràfia molt resistent, és gran i a més, si es trenca, te la canvien per una altra. I això vaig fer. Fa un parell de dissabtes, després de classe, me'n vaig anar al Mercadona. Vaig fer la compra. Una de les coses que també intento vigilar és el packaging del que compro, que sigui el necessari i reciclable/reutilitzable. Un cop vaig acabar, vaig dipositar tota la compra a la cinta, vaig passar el carro fins al final i vaig obrir la megabossa blava. La vaig acomodar al carro, i tot cap a dins. Les ampolles no. Al cotxe porto una caixa desmuntable i quan compro, les poso allà. La caixera em mirava i mirava la bossa. I les caixeres del voltant. Al final, pagar i marxar. A casa, descarregar les coses i col·locar tot al seu lloc. Cap bossa de plàstic. I la bossa blava, al maleter. I per al congelat també tinc una bossa que també utilitzo.

Quan vaig a fer la compra del dia a dia, porto sempre una bossa plegable (12 cm x 5 cm) al meu bolso, i a l'hora de pagar, en comptes d'agafar la bossa del súper, desplego la meva i la utilitzo. Quan arribo a casa, la buido i la plego de nou. D'aquesta manera, la veritat és que vaig reduïnt la quantitat de bosses de plàstic que tinc a casa.

Bé, fins aquí, una espurna del que podem fer per intentar reduïr els residus.

Salut!

Missatge vetat al fòrum

Hola,

com que estic gripós i la meva neurona està en un mar de mucositats, us adjunto un missatge que vaig enviar al fòrum en contestació al regidor Manel Álvarez, i que no ha estat publicat. Podria ser que no hagués estat prou respetuós, no ho sé, però em consta per un mail que em va remetre el citat regidor de que sí havia arribat. Us l'adjunto i vosaltres podeu valorar i mereix la seva publicació.

Si voleu seguir el fil sencer del fòrum, podeu fer clic aqui.



Hola Sr. Álvarez

"Tot plegat, considero que és un tema que interessa a poca gent."

És curiós que no interessa a ningú però és el fil que més visites té a més de ser un dels que més respostes ha generat en molt temps. Inclús diria que és el segon tema amb més respostes darrera d'aquella "errada tècnica" en que es van esborrar molt missatges en l'època del tancament de La Nau. És per això que no comparteixo el seu punt de vista.

Sent estrictes, anònim vol dir que s'està identificat, i entenent de tal manera l'avís que apareix a l'inici del fòrum, qualsevol nom i dos cognoms poden servir. Sí que s'especifica que l'adreça ha de ser vàlida, tot i que no es comprova mai la seva validesa (no he rebut mai cap missatge). Està clar que la majoria de qui utilitzem el fòrum no tenim cap intenció de fer un ús fraudulent del mateix ni intencions de publicar en nom d'una altra persona, i potser es donen casos en que s'hagi fet, però d'aqui a voler exercir una verificació de la identitat de les persones de manera exhaustiva em sembla pixar fora de test. I li poso un exemple. Com vostè sabrà, tin un bloc i gestiono una web d'opinió. La participació és oberta a tothom, anònima o no, i no he tingut cap problema per publicar cap opinió de ningú, amb nom. sense o inventat. És més, fins i tot he publicat amenaçes contra la meva formació (i entenc que contra mi per fer-les al meu bloc). No he retirat cap missatge mai, i això crec, ha enriquit el to del debat. Entenc que quan es governa un és més sensible a la crítica, però per exemple no publicar un missatge quan falta un cognom a una persona que col·labora de manera continua en aquest fòrum és ser una mica torracollons.

Hi ha mesures que permeten registrar qui envia un missatge deixi la seva emprenta sense que sigui, diguem-ne traumàtic, i pot ser això seria una bona manera de poder reclamar una usurpació d'identitat per la via judicial si vol en cas de que es produís. Si vol, un dia li puc explicar amb més deteniment.

"Crec que és evident que els missatges que arriben al fòrum és publiquen, tot i els intents d'alguns per crear falses noticies respecte a això."

Si ho creu (com afirma en la frase anterior), perdoni que m'agafi al benefici del dubte. Vostè mateix va explicar que tots es missatges porten un índex autonuméric. Podrien posar aquest valor per conéixer amvb quina transparència es publiquen els missatges. I amb els no publicats, simplement es podrien publicar el tema i el motiu pel que han estat retirats, a l'igual que s'argumentes els missatges que els sistemes antispam retiren.

No parli de coses lletjes com inventar notícies, perquè crec que no és el que toca, com vosté diu d'altres temes.

Espero que no sigui irònic l'afirmació de que domino el control dels mitjans. Crec que no em coneix prou com per valorar que sóc una persona bastant oberta, i que precissament, el que busco és una major obertura dels mitjans, i per això tenim aquesta discussió, perquè vosté vol dificultar aquesta participació i jo no. D'altra banda, dir-li que ja fa vora 10 anys que em dedico professionalment a implantar mecanismes d'autentificació i seguretat tant en pàgines web com a nivell de sistemes informàtics, i crec que alguna idea tinc al respecte, per això, estaré encantat de poder explicar-lis, si volen, diferents estratègies per tal de fer un fòrum més obert i participatiu.

Sr. Álvarez, li permeto que faci totes les bromes que vulgui i que no siguin de mal gust, ja que jo les fag amb vosté, i seria molt poc tolerant per la meva part que m'enfadés perquè vostè em faci una. Si li tinc que ser franc, la política s'hauria de fer amb sentit de l'humor i no agafar-se les rabietes que s'agafa quan està a l'estrada. Sigui elegant fent la seva broma, i li regalaré una camiseta de Crónicas desde Siberia, però també haig de dir-li que jo continuaré en la mateixa línia, amb ironia i humor, intentant fer de la política una activitat més honrada i amable.

Sense més que dir-li que espero que sigui millor persona que polític, una abraçada.

Amb la intenció que es pugui ampliar el fitxer de dades, li aniré adjuntant diferents dades importants per tal que em pugui identificar amb major precissió.

Andrés Hidalgo Aragón
andres.hidalgo@gmail.com
Lloc per esmorzar : La Bodeguita
Què : Llom amb formatge
Beguda : Coca-cola Light
Cafè : No



Bé, aquest és el missatge. Després de llegir-lo vàries vegades, pot ser el filtre del fòrum no accepta la paraula torracollons i per això no m'ho han publicat. Però crec que la paraula que ha fet saltar totes les alarmes és honradesa.

Salut!