Avantatges d'empresa

Recordo quan tornava de l'escola que el meu veí del tercer, i ara veí meu també a La Torreta, anava a treballar a La Camp. Amb la seva motxilla i la roba blava, cada dia, als volts de les dos de la tarda, sortia del portal, creuava el carrer i agafava el passeig fins al final, trencava a la dreta, passava la rotonda i al semàfor creuava. Llavors la Camp estava creuada per dos carrers, un en sentit nord-sud i un altre en sentit est-oest, fruit que aquesta empresa havia anat creixent i ocupant els solars a costat i costat dels carrers. Desavinences, després solucionades, amb l'Ajuntament de Granollers permetien que et poguessis passejar entre camions de silicats i molls de descàrrega. Sempre en va cridar l'atenció un cartell que hi havia es contaven els dies que portaven sense accidents laborals. La gent que treballava a La Elena (la gent més gran l'anomenava també així) cada determinat temps se li oferien uns lots de productes dels que fabricaven a l'empresa. A casa del meu veí mai faltessin els detergents, rentavaixelles i el Kalia.

A casa meva, els meus pares havien treballat a la Policlínica. Sempre hi havia esparadrap i gases i tensoplast. Les tisores que utilitzava la meva mare quan cosia eres quirúgiques i les meves eres d'aquelles rodones amb una part plana que servien per tallar el guix. Ara, com que la meva dona també està en el mon de la salut, a casa no falten mai els antihistamínics per quan una legió d'àcars envaeix les meves fosses nasals. A part, tenim a casa un esfingomanómetre i un fonendoscopi, que fa les delícies de l'avia ja que no cal que vagi a la farmàcia per conèixer la tensió arterial.

Un amic meu que treballa a la RENFE té una targeta blava que li permet viatjar sense haver de pagar i tenir descomptes en llarg recorregut. Un parent de la meva dona és un càrrec intermig de la RENFE i té una targeta vermella que li permet anar de Madrid a Barcelona per 14 euros. Un bitllet de Barcelona a Puigcerdà costa 8'20 €.

Hi ha moltes feines, ja sigui per part de l'empresa, per la situació o pel coneixement, et reporten a la teva quotidianitat un benefici o avantatge. Divendres passat, dia 28 de setembre, va aparèixer una noticia a La Revista del Vallès i al Bloc d'en Miquel Estapé (el dia abans) en que es posa de manifest que el 70% de les llicències d'obres atorgades per aquest nou Ajuntament són per projectes urbanístics del mateix Alcalde, el Sr. Ros, que no oblidem que no ha deixat la seva activitat professional com a arquitecte.

Aquesta situació em planteja alguns interrogants...

No són masses llicències d'obres per algú que hi dedica un 10% de la seva jornada a la feina legítima ? Si tenim en compte que la jornada estándar és de 40 hores, l'Alcalde dedica 4 hores a la setmana. A la SETMANA. Cada setmana li deu donar temps a dissenyar una columna o un tros de façana.

És reprobable des d'un punt de vista ètic ? Suposo que els acèrrims del Sr. Ros es llançaran al meu coll en defensa del nostre capaç i responsable Alcalde (com ens recorda un comentarista anònim) en aquest mateix bloc. Des del meu punt de vista, algú que ha estat reclamant ètica en temes d'urbanisme a l'anterior alcalde, hauria de tenir més cura a l'hora de fer segons quines coses. No solo hay que parecerlo, hay que serlo em deien. No poso en dubte que les llicències no siguin legítimes ni legals, però els interessos de l'Alcalde haurien de passar a segon terme i no s'haurien de barrejar amb la política. Hi ha quatre coses que no s'han de barrejar amb la política : l'esport, la feina, la família i el sexe (per allò de l'eròtica del poder). Barrejar aquests supòsits amb la política sol tenir conseqüències imprevisibles. En aquest cas, barrejar ser arquitecte amb l'alcaldia i la regidoria d'urbanisme és molt més que perillós. Des d'un punt de vista ètic no trobo correcte que un arquitecte que exerceix en el mateix poble en que és Alcalde sigui també el regidor d'urbanisme. És la dita aquella de Juez y parte.

Ser arquitecte, Alcalde i regidor d'urbanisme, a més, et confereix una posició privilegiada, per sobre del bé i el mal una mica perillosa. Tots sabem que quan l'administració vol posar-t'ho difícil té tots els mitjans burocràtics per tal de que desisteixis i/o et deixis les ganes per la propera vegada. L'aprovació de llicències d'obres es poden demorar fins esgotar els terminis i, després, dir-te que et falta una fotografia, un paperot o un nosequé i tornem a començar. I això està passant. La llicència de l'escola Mogent encara no està tot i que fa alguns mesos que està sobre la taula. Sabem que l'equip de govern no la vol on està projectada (a l'acord CiU-ERC està explicitat) i la manera de demorar les obres és no atorgant la llicència. Quan més temps triguin, més temps de barracons.

Si seguís aquest ritme d'aprovació de llicències es podria donar el cas que el negoci del Sr. Ros com arquitecte creixés ja que la concessió de llicències és molt ràpida, pel que la demora en la construcció del que sigui que projecta el Sr. Ros com arquitecte seria menor, i en la construcció, estalviar temps és estalviar diners.

Estarem al cas de com evoluciona el tema i si com afirma l'Alcalde, es concediran les llicències a l'Escola Mogent (a la que van votar a favor de la construcció en l'actual ubicació) i a la universitat de Telefónica.

Salut!