Ja ha començat la campanya electoral per conformar el nou govern d'Espanya. Ens esperen 15 dies de promeses, ofertes, rebaixes i bones intencions. Segons l'enquesta de la Cadena Ser, el PSOE està 1,5 punts del PP. En el diari Público, la distància és de 2,2 punts. Sembla que el vot està molt polaritzat entre amdos candidats.
Haig de reconéixer que l'eslògan del PSOE si tu no vas, ellos vuelven el trobo molt encertat ja que aquest és un sentiment generalitzat al carrer. Molta gent m'ha dit que votarà per tal que el PP no guanyi. És el que s'anomena el vot útil. I aquest vot útil va majoritariament al PSOE, tot i que comença a haver-hi noves línies de pensament.
El passat divendres vaig a anar a dinar amb la meva cosina que estudia a Barcelona, i entre converses sobre temes familiars i Harry Potter, vam passar inevitablement per la política. Em va dir que el seu vot no aniria en la línia de qui millores propostes faci. El seu vot és contra el PP en general, i contra Mariano Rajoy en concret. El que em va sorprendre és que em plantegés que el seu vot tampoc aniria al PSC-PSOE. És una altra manera d'entendre el vot útil.
Partim de la constatació, segons les enquestes, que cap dels dos grans aconseguirà la majoria absoluta. Això obligarà a pactar o governar en minoria. Per governar en minoria, s'haurà d'arribar a acords concrets amb vàries formacions i això comporta una activitat negociadora constant. Jo intueixo que la llista més votada serà la del PSOE, però no considero que el voto útil sigui el que anirà a aquesta formació.
Aquesta ha estat una legislatura en la que el PSOE ha portat a terme molta política social, com la llei de matrimonis entre persones del mateix sexe o una llei de dependència que sobre el paper està molt bé però a la pràctica no disposa dels recursos que necessitaria, a més de que algunes comunitats autònomes les han boicotejat. Moltes d'aquestes lleis han sortit endavant amb valuoses aportacions d'ICV/EUiA. A més, ZP va obrir la ma a Esquerra, que durant un temps va tenir certa influència a Madrid. Però com Esquerra no sap mai si juga a govern o oposició (i ho ha demostrat moltes vegades al Parlament de Catalunya o ho fa a La Roca del Vallès com més endavant us explicarem) i té canvis d'actitut sobtats, ZP va deixar de freqüentar-los i va canviar de grup d'amics ; els amics de CiU. I ho van escenificar en aquella famosa apretada de mans a La Moncloa entre Zapatero i Mas. Jo ja tinc clar quines són les preferències del president.
I no sé si ha traït el subconscient a CiU però ja estan venent la pell de l'ós abans d'have-lo caçat. Han dit que si volen govern a Madrid han de deixar que a Catalunya governi la llista més votada ; CiU. O sigui, que si ZP vol ser president, aquest ha de tallar el cap a Montilla. Els que sempre han acusat al PSC de sucursalista volen obtenir el poder a Catalunya a Madrid. Si més no, curiós. Després han dit que si no s'ha entés, que si està fora de context. El de sempre.
Està clar que el vot útil, el que anirà a parar al PSC-PSOE per tal que no governi el PP, servirà perquè Zapatero arribi a ser president amb els vots de CiU. Podria ser que aquell rumor que situaba en Duran i Lleida com a ministre es farà realitat. El vot útil al (suposat partit d'esquerres) PSOE anirà perquè al govern hi hagi la dreta. Però no ens enganyem, el PSOE no es tan progre com ens ho volen vendre. Està intentant comprar el nostre vot amb una paga anual de 400 €. ¡ Què barato el venem ! Si a això li sumem els 2500 € per naixement, en poc temps tindrem tots a casa noves teles de plasma de 40 polzades. Pitjor és la proposta del PP de reduïr els trams de l'IRPF. Això sí que és una reforma que beneficia als poderosos. Només s'ha de veure el fitxatge del Sr. Pizarro, que quan es parla del seu èxit sempre s'esmenta que va donar molts dividends al seus accionistes quan era president d'Endesa. Molt trist. Seria millor que l'éxit es mesurés en el grau de satisfacció dels clients i no en els beneficis.
Jo votaré útil, votaré en Joan Herrera. Perquè Iniciativa és la única formació que garanteix que es faci una política d'esquerres. Això és vot útil. S'ha dit que nosaltres (la gent de més a l'esquerra del PSOE) som la consciència del socialisme. Som qui recorda als socialistes que s'han de fer polítiques d'esquerres de veritat. Amb una esquerra de veritat forta, es pot garantir veritables polítiques socials, polítiques de redistribució de la riquesa, reacionalització dels recursos i sentit comú en la política, cosa que últimament està en desús.
El vot útil de veritat no deixarà que el govern giri a la dreta. Aquests 4 anys, en Joan Herrera ha desenvolupat una gran tasca i és moment que tinguem una esquerra forta perquè en Zapatero no s'ha enterat encara que, pot ser oficialment no hi ha una crisi econòmica, però s'estan tancant empreses, creix l'atur, pujen els tipus d'interés i la gent té problemes per omplir la nevera. Donar una generosa caritat de 400 € no és la solució. Necessitem algú que aporti solucions als problemes de la gent del carrer. Idees noves i amb enginy de qui no està condicionat pels poderosos. Aquest algú és Joan Herrera i els companys i companyes d'Iniciativa per Catalunya Vers - Esquerra Unida i Alternativa. I sobre tot recordeu que fem política real, sense condicionants, perquè la nostra gent, no deu favors a ningú.
Salut!
dilluns, 25 de febrer del 2008
dilluns, 18 de febrer del 2008
Flâneur
Un Flâneur és un terme que va acunyar l'escriptor francès Charles Baudelaire per referir-se al caballero paseante de las calles de la ciudad (gúia Paris de Cerca, Lonely Planet). Aquest concepte va evolucionar cap a peató observador de la metròpoli, i més actualment, com passejant que fa de la ciutat una experiència.
El passat divendres, gràcies a uns bitllets d'avió que em van tocar, vaig partir a París amb la meva parella. Crec que és la sisena vegada que hi vaig. Fins a l'estiu passat, París era la ciutat que més m'ha captivat. Actualment, el meu cor es rendeix a la ciutat de Nova York. Conec París bastant bé, em defenso bé en francès i m'agraden els croissants, així que vam decidir anar a passejar. Uns dies abans de marxar, vaig compar una guia d'aquestes essencials per visitar París, amb l'única finalitat de que em descobrís coses noves i altres punts de vista. Volia fugir del típic Torre Eiffel-Louvre-Orsay-Arc de triomf. I vaja si em va sorprendre. Vaig trobar un requadre a la guia que parlava del flâneur, d'aquest personatge urbà que disfruta caminant per la ciutat. Ja sé el que sóc : un flâneur.
Tinc que reconéixer que m'encanta caminar per les ciutats, a més de tenir certa facilitat per orientar-me. Des que tenia 14 o 15 anys que baixava a Barcelona a passejar, a caminar sense parar hores i hores dissabtes i diumenges. I també parar-me a descansar. El meu banc favorit és el que hi ha al Passeig de Gràcia, davant del Vinçon. M'encanta seure un dissabte a la tarda a veure passar la humanitat, a veure passar la gent, tot tipus de persones. Això sí que és la vida en directe.
M'he fet grans patejades a Barcelona, com baixar de Vall d'Hebron fins a la Sagrera, i d'allà a la Plaça Catalunya o des de Sagrera a Plaça Espanya i tornar. També he martiritzat a amics meus (i a la meva dona) anant des de Montjuic fins al Museu d'Història de Catalunya. I no només he caminat per Barcelona, si no que he tingut el plaer de caminar-me ciutats com Madrid, Palència, Salamanca o Bilbao. A més, he tingut la sort de poder caminar La Haia, Rotterdam, Viena, Gotteborg, Roma o Londres. La veritat és que caminar és un plaer i em costa entendre a aquelles persones que utilitzen el cotxe fins i tot per anar a pixar, que n'hi ha (de fet, entre La Roca i La Torreta en conec almenys 3 persones).
Amb aquest escrit vull reclamar el caminar, que ha quedat oblidat en benefici del cotxe. M'entristeix, i parlo del cas que conec, La Torreta, com alguns pares, mares, avis i avies van a recollir els fills i filles, nets i netes a l'escola amb cotxe. O un cas que conec que per anar a buscar tabac agafa el cotxe, quan simplement s'han de baixar 3 carrers. Menys mal que ha deixat de fumar. La Torreta no és tan gran com per moure's en cotxe. Doncs hi ha gent que es mou en cotxe per dins. Suposo que el dia que el barril de petroli estigui a 400 $ i la benzina i el gasoil sigui igual de car que el caviar iraní, pot ser algú es plantejarà deixar el cotxe al garaig per anar caminant als llocs propers.
Salut i endavant!
El passat divendres, gràcies a uns bitllets d'avió que em van tocar, vaig partir a París amb la meva parella. Crec que és la sisena vegada que hi vaig. Fins a l'estiu passat, París era la ciutat que més m'ha captivat. Actualment, el meu cor es rendeix a la ciutat de Nova York. Conec París bastant bé, em defenso bé en francès i m'agraden els croissants, així que vam decidir anar a passejar. Uns dies abans de marxar, vaig compar una guia d'aquestes essencials per visitar París, amb l'única finalitat de que em descobrís coses noves i altres punts de vista. Volia fugir del típic Torre Eiffel-Louvre-Orsay-Arc de triomf. I vaja si em va sorprendre. Vaig trobar un requadre a la guia que parlava del flâneur, d'aquest personatge urbà que disfruta caminant per la ciutat. Ja sé el que sóc : un flâneur.
Tinc que reconéixer que m'encanta caminar per les ciutats, a més de tenir certa facilitat per orientar-me. Des que tenia 14 o 15 anys que baixava a Barcelona a passejar, a caminar sense parar hores i hores dissabtes i diumenges. I també parar-me a descansar. El meu banc favorit és el que hi ha al Passeig de Gràcia, davant del Vinçon. M'encanta seure un dissabte a la tarda a veure passar la humanitat, a veure passar la gent, tot tipus de persones. Això sí que és la vida en directe.
M'he fet grans patejades a Barcelona, com baixar de Vall d'Hebron fins a la Sagrera, i d'allà a la Plaça Catalunya o des de Sagrera a Plaça Espanya i tornar. També he martiritzat a amics meus (i a la meva dona) anant des de Montjuic fins al Museu d'Història de Catalunya. I no només he caminat per Barcelona, si no que he tingut el plaer de caminar-me ciutats com Madrid, Palència, Salamanca o Bilbao. A més, he tingut la sort de poder caminar La Haia, Rotterdam, Viena, Gotteborg, Roma o Londres. La veritat és que caminar és un plaer i em costa entendre a aquelles persones que utilitzen el cotxe fins i tot per anar a pixar, que n'hi ha (de fet, entre La Roca i La Torreta en conec almenys 3 persones).
Amb aquest escrit vull reclamar el caminar, que ha quedat oblidat en benefici del cotxe. M'entristeix, i parlo del cas que conec, La Torreta, com alguns pares, mares, avis i avies van a recollir els fills i filles, nets i netes a l'escola amb cotxe. O un cas que conec que per anar a buscar tabac agafa el cotxe, quan simplement s'han de baixar 3 carrers. Menys mal que ha deixat de fumar. La Torreta no és tan gran com per moure's en cotxe. Doncs hi ha gent que es mou en cotxe per dins. Suposo que el dia que el barril de petroli estigui a 400 $ i la benzina i el gasoil sigui igual de car que el caviar iraní, pot ser algú es plantejarà deixar el cotxe al garaig per anar caminant als llocs propers.
Salut i endavant!
dijous, 14 de febrer del 2008
Reduïr residus
Fa uns dies plantejava als lectors si en comptes de premiar el reciclatge s'hauria de premiar la reducció de la capacitat de generar residus. Fa temps que li dono voltes i fa un parell de setmanes vaig decidir començar a actuar d'una manera més responsable. Us explico què he fet per reduïr els enbolcalls, envasos i bosses.
Quan vaig a comprar el pa, porto una bossa de roba que em va regalar la meva sogra i que és individual. Hi entra una sola barra. Pels diumenges en tinc una més gran, per posar-hi el pa de mig o de quilo. D'aquesta manera evito que em donin el sobre de paper o la bossa de plàstic.
Per la fruita, porto cabás. La majoria de divendres passejo el cabás pel mercat. La fruita la solen servir en bosses de plàstic. Generalment, si tinc que agafar més d'un producte i és del mateix preu, el poso tot a la mateixa bossa. Verdures com enciams i espàrregs, es poso directament al cabàs.
Al supermercat. Ja fa temps que supermercats com Carrefour o Alcampo vénen unes bosses reutilitzables. La idea és omplir aquestes bosses i no utilitzar les de plàstic. A mí, aquestes bosses no m'acaben de fer el pes perquè són una mica petites. Un dia se'm va encendre la bombeta ; utilitzar una bossa blava de l'IKEA, que és d'una ràfia molt resistent, és gran i a més, si es trenca, te la canvien per una altra. I això vaig fer. Fa un parell de dissabtes, després de classe, me'n vaig anar al Mercadona. Vaig fer la compra. Una de les coses que també intento vigilar és el packaging del que compro, que sigui el necessari i reciclable/reutilitzable. Un cop vaig acabar, vaig dipositar tota la compra a la cinta, vaig passar el carro fins al final i vaig obrir la megabossa blava. La vaig acomodar al carro, i tot cap a dins. Les ampolles no. Al cotxe porto una caixa desmuntable i quan compro, les poso allà. La caixera em mirava i mirava la bossa. I les caixeres del voltant. Al final, pagar i marxar. A casa, descarregar les coses i col·locar tot al seu lloc. Cap bossa de plàstic. I la bossa blava, al maleter. I per al congelat també tinc una bossa que també utilitzo.
Quan vaig a fer la compra del dia a dia, porto sempre una bossa plegable (12 cm x 5 cm) al meu bolso, i a l'hora de pagar, en comptes d'agafar la bossa del súper, desplego la meva i la utilitzo. Quan arribo a casa, la buido i la plego de nou. D'aquesta manera, la veritat és que vaig reduïnt la quantitat de bosses de plàstic que tinc a casa.
Bé, fins aquí, una espurna del que podem fer per intentar reduïr els residus.
Salut!
Quan vaig a comprar el pa, porto una bossa de roba que em va regalar la meva sogra i que és individual. Hi entra una sola barra. Pels diumenges en tinc una més gran, per posar-hi el pa de mig o de quilo. D'aquesta manera evito que em donin el sobre de paper o la bossa de plàstic.
Per la fruita, porto cabás. La majoria de divendres passejo el cabás pel mercat. La fruita la solen servir en bosses de plàstic. Generalment, si tinc que agafar més d'un producte i és del mateix preu, el poso tot a la mateixa bossa. Verdures com enciams i espàrregs, es poso directament al cabàs.
Al supermercat. Ja fa temps que supermercats com Carrefour o Alcampo vénen unes bosses reutilitzables. La idea és omplir aquestes bosses i no utilitzar les de plàstic. A mí, aquestes bosses no m'acaben de fer el pes perquè són una mica petites. Un dia se'm va encendre la bombeta ; utilitzar una bossa blava de l'IKEA, que és d'una ràfia molt resistent, és gran i a més, si es trenca, te la canvien per una altra. I això vaig fer. Fa un parell de dissabtes, després de classe, me'n vaig anar al Mercadona. Vaig fer la compra. Una de les coses que també intento vigilar és el packaging del que compro, que sigui el necessari i reciclable/reutilitzable. Un cop vaig acabar, vaig dipositar tota la compra a la cinta, vaig passar el carro fins al final i vaig obrir la megabossa blava. La vaig acomodar al carro, i tot cap a dins. Les ampolles no. Al cotxe porto una caixa desmuntable i quan compro, les poso allà. La caixera em mirava i mirava la bossa. I les caixeres del voltant. Al final, pagar i marxar. A casa, descarregar les coses i col·locar tot al seu lloc. Cap bossa de plàstic. I la bossa blava, al maleter. I per al congelat també tinc una bossa que també utilitzo.
Quan vaig a fer la compra del dia a dia, porto sempre una bossa plegable (12 cm x 5 cm) al meu bolso, i a l'hora de pagar, en comptes d'agafar la bossa del súper, desplego la meva i la utilitzo. Quan arribo a casa, la buido i la plego de nou. D'aquesta manera, la veritat és que vaig reduïnt la quantitat de bosses de plàstic que tinc a casa.
Bé, fins aquí, una espurna del que podem fer per intentar reduïr els residus.
Salut!
divendres, 8 de febrer del 2008
Missatge vetat al fòrum
Hola,
com que estic gripós i la meva neurona està en un mar de mucositats, us adjunto un missatge que vaig enviar al fòrum en contestació al regidor Manel Álvarez, i que no ha estat publicat. Podria ser que no hagués estat prou respetuós, no ho sé, però em consta per un mail que em va remetre el citat regidor de que sí havia arribat. Us l'adjunto i vosaltres podeu valorar i mereix la seva publicació.
Si voleu seguir el fil sencer del fòrum, podeu fer clic aqui.
Hola Sr. Álvarez
"Tot plegat, considero que és un tema que interessa a poca gent."
És curiós que no interessa a ningú però és el fil que més visites té a més de ser un dels que més respostes ha generat en molt temps. Inclús diria que és el segon tema amb més respostes darrera d'aquella "errada tècnica" en que es van esborrar molt missatges en l'època del tancament de La Nau. És per això que no comparteixo el seu punt de vista.
Sent estrictes, anònim vol dir que s'està identificat, i entenent de tal manera l'avís que apareix a l'inici del fòrum, qualsevol nom i dos cognoms poden servir. Sí que s'especifica que l'adreça ha de ser vàlida, tot i que no es comprova mai la seva validesa (no he rebut mai cap missatge). Està clar que la majoria de qui utilitzem el fòrum no tenim cap intenció de fer un ús fraudulent del mateix ni intencions de publicar en nom d'una altra persona, i potser es donen casos en que s'hagi fet, però d'aqui a voler exercir una verificació de la identitat de les persones de manera exhaustiva em sembla pixar fora de test. I li poso un exemple. Com vostè sabrà, tin un bloc i gestiono una web d'opinió. La participació és oberta a tothom, anònima o no, i no he tingut cap problema per publicar cap opinió de ningú, amb nom. sense o inventat. És més, fins i tot he publicat amenaçes contra la meva formació (i entenc que contra mi per fer-les al meu bloc). No he retirat cap missatge mai, i això crec, ha enriquit el to del debat. Entenc que quan es governa un és més sensible a la crítica, però per exemple no publicar un missatge quan falta un cognom a una persona que col·labora de manera continua en aquest fòrum és ser una mica torracollons.
Hi ha mesures que permeten registrar qui envia un missatge deixi la seva emprenta sense que sigui, diguem-ne traumàtic, i pot ser això seria una bona manera de poder reclamar una usurpació d'identitat per la via judicial si vol en cas de que es produís. Si vol, un dia li puc explicar amb més deteniment.
"Crec que és evident que els missatges que arriben al fòrum és publiquen, tot i els intents d'alguns per crear falses noticies respecte a això."
Si ho creu (com afirma en la frase anterior), perdoni que m'agafi al benefici del dubte. Vostè mateix va explicar que tots es missatges porten un índex autonuméric. Podrien posar aquest valor per conéixer amvb quina transparència es publiquen els missatges. I amb els no publicats, simplement es podrien publicar el tema i el motiu pel que han estat retirats, a l'igual que s'argumentes els missatges que els sistemes antispam retiren.
No parli de coses lletjes com inventar notícies, perquè crec que no és el que toca, com vosté diu d'altres temes.
Espero que no sigui irònic l'afirmació de que domino el control dels mitjans. Crec que no em coneix prou com per valorar que sóc una persona bastant oberta, i que precissament, el que busco és una major obertura dels mitjans, i per això tenim aquesta discussió, perquè vosté vol dificultar aquesta participació i jo no. D'altra banda, dir-li que ja fa vora 10 anys que em dedico professionalment a implantar mecanismes d'autentificació i seguretat tant en pàgines web com a nivell de sistemes informàtics, i crec que alguna idea tinc al respecte, per això, estaré encantat de poder explicar-lis, si volen, diferents estratègies per tal de fer un fòrum més obert i participatiu.
Sr. Álvarez, li permeto que faci totes les bromes que vulgui i que no siguin de mal gust, ja que jo les fag amb vosté, i seria molt poc tolerant per la meva part que m'enfadés perquè vostè em faci una. Si li tinc que ser franc, la política s'hauria de fer amb sentit de l'humor i no agafar-se les rabietes que s'agafa quan està a l'estrada. Sigui elegant fent la seva broma, i li regalaré una camiseta de Crónicas desde Siberia, però també haig de dir-li que jo continuaré en la mateixa línia, amb ironia i humor, intentant fer de la política una activitat més honrada i amable.
Sense més que dir-li que espero que sigui millor persona que polític, una abraçada.
Amb la intenció que es pugui ampliar el fitxer de dades, li aniré adjuntant diferents dades importants per tal que em pugui identificar amb major precissió.
Andrés Hidalgo Aragón
andres.hidalgo@gmail.com
Lloc per esmorzar : La Bodeguita
Què : Llom amb formatge
Beguda : Coca-cola Light
Cafè : No
Bé, aquest és el missatge. Després de llegir-lo vàries vegades, pot ser el filtre del fòrum no accepta la paraula torracollons i per això no m'ho han publicat. Però crec que la paraula que ha fet saltar totes les alarmes és honradesa.
Salut!
com que estic gripós i la meva neurona està en un mar de mucositats, us adjunto un missatge que vaig enviar al fòrum en contestació al regidor Manel Álvarez, i que no ha estat publicat. Podria ser que no hagués estat prou respetuós, no ho sé, però em consta per un mail que em va remetre el citat regidor de que sí havia arribat. Us l'adjunto i vosaltres podeu valorar i mereix la seva publicació.
Si voleu seguir el fil sencer del fòrum, podeu fer clic aqui.
Hola Sr. Álvarez
"Tot plegat, considero que és un tema que interessa a poca gent."
És curiós que no interessa a ningú però és el fil que més visites té a més de ser un dels que més respostes ha generat en molt temps. Inclús diria que és el segon tema amb més respostes darrera d'aquella "errada tècnica" en que es van esborrar molt missatges en l'època del tancament de La Nau. És per això que no comparteixo el seu punt de vista.
Sent estrictes, anònim vol dir que s'està identificat, i entenent de tal manera l'avís que apareix a l'inici del fòrum, qualsevol nom i dos cognoms poden servir. Sí que s'especifica que l'adreça ha de ser vàlida, tot i que no es comprova mai la seva validesa (no he rebut mai cap missatge). Està clar que la majoria de qui utilitzem el fòrum no tenim cap intenció de fer un ús fraudulent del mateix ni intencions de publicar en nom d'una altra persona, i potser es donen casos en que s'hagi fet, però d'aqui a voler exercir una verificació de la identitat de les persones de manera exhaustiva em sembla pixar fora de test. I li poso un exemple. Com vostè sabrà, tin un bloc i gestiono una web d'opinió. La participació és oberta a tothom, anònima o no, i no he tingut cap problema per publicar cap opinió de ningú, amb nom. sense o inventat. És més, fins i tot he publicat amenaçes contra la meva formació (i entenc que contra mi per fer-les al meu bloc). No he retirat cap missatge mai, i això crec, ha enriquit el to del debat. Entenc que quan es governa un és més sensible a la crítica, però per exemple no publicar un missatge quan falta un cognom a una persona que col·labora de manera continua en aquest fòrum és ser una mica torracollons.
Hi ha mesures que permeten registrar qui envia un missatge deixi la seva emprenta sense que sigui, diguem-ne traumàtic, i pot ser això seria una bona manera de poder reclamar una usurpació d'identitat per la via judicial si vol en cas de que es produís. Si vol, un dia li puc explicar amb més deteniment.
"Crec que és evident que els missatges que arriben al fòrum és publiquen, tot i els intents d'alguns per crear falses noticies respecte a això."
Si ho creu (com afirma en la frase anterior), perdoni que m'agafi al benefici del dubte. Vostè mateix va explicar que tots es missatges porten un índex autonuméric. Podrien posar aquest valor per conéixer amvb quina transparència es publiquen els missatges. I amb els no publicats, simplement es podrien publicar el tema i el motiu pel que han estat retirats, a l'igual que s'argumentes els missatges que els sistemes antispam retiren.
No parli de coses lletjes com inventar notícies, perquè crec que no és el que toca, com vosté diu d'altres temes.
Espero que no sigui irònic l'afirmació de que domino el control dels mitjans. Crec que no em coneix prou com per valorar que sóc una persona bastant oberta, i que precissament, el que busco és una major obertura dels mitjans, i per això tenim aquesta discussió, perquè vosté vol dificultar aquesta participació i jo no. D'altra banda, dir-li que ja fa vora 10 anys que em dedico professionalment a implantar mecanismes d'autentificació i seguretat tant en pàgines web com a nivell de sistemes informàtics, i crec que alguna idea tinc al respecte, per això, estaré encantat de poder explicar-lis, si volen, diferents estratègies per tal de fer un fòrum més obert i participatiu.
Sr. Álvarez, li permeto que faci totes les bromes que vulgui i que no siguin de mal gust, ja que jo les fag amb vosté, i seria molt poc tolerant per la meva part que m'enfadés perquè vostè em faci una. Si li tinc que ser franc, la política s'hauria de fer amb sentit de l'humor i no agafar-se les rabietes que s'agafa quan està a l'estrada. Sigui elegant fent la seva broma, i li regalaré una camiseta de Crónicas desde Siberia, però també haig de dir-li que jo continuaré en la mateixa línia, amb ironia i humor, intentant fer de la política una activitat més honrada i amable.
Sense més que dir-li que espero que sigui millor persona que polític, una abraçada.
Amb la intenció que es pugui ampliar el fitxer de dades, li aniré adjuntant diferents dades importants per tal que em pugui identificar amb major precissió.
Andrés Hidalgo Aragón
andres.hidalgo@gmail.com
Lloc per esmorzar : La Bodeguita
Què : Llom amb formatge
Beguda : Coca-cola Light
Cafè : No
Bé, aquest és el missatge. Després de llegir-lo vàries vegades, pot ser el filtre del fòrum no accepta la paraula torracollons i per això no m'ho han publicat. Però crec que la paraula que ha fet saltar totes les alarmes és honradesa.
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
