Nou butlletí municipal

Fa uns dies vaig rebre a casa el nou i remodelat butlletí municipal. Amb ell, a més a més, hi havia l'agenda del trimestre i una carta explicant com és de collonut l'Alcalde, que ha aconseguit aturar l'ARE, cosa que sembla que no és certa.

Anem pel prinicipi. El primer que m'ha sorprés és que sigui en paper reciclat i no en l'antic paper, que semblava més propi de la revista Hola! que d'un butlletí municipal. També m'ha agradat el nou disseny gràfic en particular i l'acabat en general. Encara no l'he llegit sencer però he vist que hi ha noves seccions i més opinió del carrer. Quan portem uns quants números més, serà moment de discutir si la línia editorial és neutral o si pel contrari és un mitjà polític. Personalment, felicitar a les persones que han tirat endavant aquest nou butlletí. Crec recordar que depenia de Cultura, pel que no tinc més que felicitar al Sr. Albert Gil.

D'altra banda, després de tenir-lo a les mans i haver-lo examinat, m'han aparegut uns quants interrogants que m'agradaria que algú me'ls aclarés. Si presentem una instància demanant-ho tampoc ens les contestaran, com s'ha demostrat.

1. M'agaradaria saber quin cost ha tingut aquest butlletí i que es compari amb el cost de l'anterior butlletí.

2. Respecte al tema fotogràfic, m'ha semblat molt curiós que hi apareguin una gran quantitat de fotografies del Sr. Xavier del Villar, excel·lent fotògraf tinc que dir i recomanar que visiteu el seu bloc, i que també és tècnic de participació. M'agradaria que algú m'aclarís si les fotografies del Sr. del Villar que apareixen en el butlletí les ha cedit de manera gratuïta, si les ha cobrat i si entren o no en les seves atribucions com a càrrec de confiança com a tècnic de participació.

3. En quant a la promesa de participació i transparència dir que, de nou, aquestes paraules que l'Alcalde va pronunciar en el seu discurs de coronació han tornat a quedar buides de contingut. En el seu dia vam demanar poder continuar expressant la nostra opinió en els mitjans oficials (butlletí i web) i que hem rebut per resposta ? Silenci, com a tot el que hem presentat a l'Ajuntament. No s'han dignat a contestar CAP de les instàncies presentades. Suposem que el fet que surti un butlletí en que no surt cap escrit nostre és que no volen que hi participem. Crec recordar que després parlen de pluralitat i participació. Si aquesta és la participació que volen, no sé perquè es necessita un tècnic de participació.

Respecte al full que s'adjuntava amb el butlletí i que deia que s'havia aturat l'ARE de La Torreta dir que estic intentant contrastar unes informacions que m'han arribat. A mí em sembla que era una maniobra des de l'Ajuntament per desactivar els actes que hi havia convocats pel PSC durant el cap de setmana. Miquel Estapé, en el seu bloc, comenta que unes hores després que l'Alcalde emetés un comunicat de premsa afirmant que estava tot parat, fonts de la Conselleria de Medi Ambient van desmentir que l'ARE estigués parat. Qui menteix ? Pels antecedents que comencen a haver-hi...


Apunt friki (in memoriam de la Sra. Llerdà)

Pronto tendremos que elegir entre lo que es correcto o lo que es fácil.

Harry Potter y la Orden del Fénix.

Salut i endavant!

La batalla d'internet

La Roca té quelcom que la fa especial en molts aspectes. Entre ells, una vida política molt i molt agitada. A les bústies de casa rebem butlletins i panfletos de tot l'arc de Sant Martí polític de la nostra vila. A finals del passat any, ERC va editar un fulletó. Més recentment, CiU va deixar a les bústies de La Roca (a casa no ens va arribar) uns fulletons instigant al linxament públic de l'exalcalde, en Miquel Estapé. Fa pocs dies, el PSC ha deixat un butlletí on parla d'aquests 10 mesos de (des)govern, a més de l'ARE de La Torreta. La gent d'ICV encara no hem preparat el nostre, però sortirà cap al Juny, coincidint amb l'any de reinat d'en Rafael Ros.

Els butlletins, que han estat i son encara el vehicle de comunicació dels partits, estan deixant pas a noves formes de comunicació a través d'Internet ; molt més directe, actualitzat i participatiu (o no!).

La web del nostre Ajuntament, des que la conec, té un fòrum de participació obert al debat. Ja en l'etapa del govern anterior i arran d'una arribada massiva de missatges, molts d'ells insultants i amenaçants, pel tema del tancament de La Nau, es va posar fre a la publicació lliure de missatges. En Miquel Estapé va ser el promotor d'aquesta iniciativa que encara avui es basa en que un moderador decideix quins missatges es publiquen. Aquest mecanisme de control ha estat molt controvertit ja que han quedat missatges sense publicar (entre ells un meu que podeu consultar). Des que ha hagut canvi de govern sembla que es perden mes missatges de l'habitual, es publiquen molt de tant en quant i fins i tot, es publiquen missatges amb urgència si pertanys a un partit del govern. Com a anècdota del fòrum diré que arran de la reunió que l'Ajuntament va tenir amb els veïns i veïnes de La Torreta per tractar el tema de l'ARE, vaig sol·licitar que es publiqués el powerpoint que es va passar durant la reunió. Al poc temps (crec que hores), estava publicada la nota amb la noticia però no el meu missatge, que es va publicar dies més tard. El fòrum municipal ens ha descobert dos estrelles emergents ; la lideresa d'ERC Maria Llerdà i la Balbina Lòpez.

Els blocs s'han anat popularitzant i a La Roca, de polítics, en tenim varis. Els primers van ser el Bloc del Roquerol, avui inactiu i el Bloc d'en Miquel Estapé, sembla que el primer alcalde en tenir-ne un. El bloc d'en Miquel Estapé s'actualitza sovint i hi podem trobar opinions del proipi Miquel, així com del PSC i persones afins. Després aparegué el aquest bloc, on de manera setmanal (tot i que en èpoques electorals la publicació és més sovint) us parlo de política des del punt de vista del responsable d'organització d'ICV de La Roca del Vallès, però també d'altres coses com el reciclatge o solidaritat. També he parlat, com ens recorda la meva estimada Maria Llerdà, de coses de frikis.

Arran de no obtenir representació municipal a les passades eleccions municipals, vam decidir posar en marxa Crónicas desde Siberia per tal de parlar de la política i les noticies de La Roca sempre amb un to humorístic i irònic. M'han filtrat que és una web que visita l'Alcalde sovint.

Després va arribar el bloc d'Esquerra de La Roca, on molt de tant en quant penjen coses. No diré res més del bloc no sigui que s'enfadin.

Últimament s'ha posat en marxa el Bloc Testafort, creat per un grup d'afins de l'actual Alcalde, entre ells el columnista de La Revista del Vallès César Alcalá (i a qui sempre anomeno, per error, César Vidal). Podeu llegir el bloc d'aquesta gent, i qui cregui que soc un radical o que la web de Crónicas es molt canyera i cínica crec que hauria de fer-se una volta pel Testafort. Com apunt, només recomanar-vos que llegiu l'article que parla perquè es necessita el grup Testafort. Està clar que l'equip de govern, més ben dit CiU perquè no vull creure que ERC se sent representada per aquest grup, ha prescindit del cos de premsa voluntari que tenia al fòrum per passar a l'acció. No tenen res que envejar a la Brunete Mediática formada per la COPE, El Mundo, Libertad Digital i La Razón.

Per últim, citar que també han aparegut blocs d'entitats, que si no estan relacionats amb la política directement, per una sèrie de raons, sí s'han vist indirectament. Aquests són el bloc de l'AA.VV. de Santa Agnès o el bloc del Centro Cultural Galego da Roca do Vales.

I és que sembla que les noves guerres polítiques s'estan lliurant a la xarxa.

Apunt friki (a la salut de la senyora Maria Llerdà)
El senyor Manel Álvarez em recorda a Gríma "Lengua de Serpiente", que és un conseller del rei Théoden de Rohan. Si és massa la lectura, surt a la segona pel·lícula.


Salut i endavant.

L'experiència amb el bisbe Godayol.

El passat dijous 10 d'abril, amb motiu de la celebració de la V Setmana de la Solidaritat, ens va visitar el Bisbe Godayol i va fer una xerrada que crec que requereix que li dediqui aquest post. Us poso en antecedents.

Arran d'alguna confusió en l'organització dels actes de la V Setmana de la Solidaritat, van coincidir en el mateix espai i gairebé en el mateix temps el berenar comunitari que organitzava el PIC, amb l'AMPA de l'escola La Torreta, l'Associació de veïns i veïnes de La Torreta i el Casal d'Avis de La Torreta. A les 17:15 esperàvem els nens i nenes a berenar i després s'havien de realitzar uns jocs solidaris, i a les 18:00 hores, el bisbe per a la xerrada, amb l'afegit que s'havia que recollir els més de 10 metres de taula amb postres d'arreu del mon.

A les 16:45 es va arribar el bisbe Godayol a la Centre Culural de La Torreta, i es va presentar a tothom que allà estava col·laborant, entre ells jo, que acabava de muntar un pòster i unes fotografies de la Fundació Quetzal arran de la tasca que desenvolupen a Guatemala i amb la que aquest any treballaré sobre el terreny. El bisbe es va interessar per les fotografies exposades, va preguntar-me i li vaig explicar el projecte que aquest estiu portarem a terme. Tot seguit, va anar a mirar amb deteniment les fotografies, i va tornar on jo estava per tal de comentar-me que "tota amèrica està igual", sigui el nord o el sud, no hi ha gaire diferència. Això ens portà a comentar una mica la situació per acabar parlant de la recent llei que ha aprovat Guatemala contra la volència sexista. Vam coincidir que era un gran avenç propiciat per les 20 diputades (de 158) del parlament de Guatemala. Després de la breu xerrada, vaig continuar ajudant a muntar taules i postres, cosa a la que el bisbe també s'apuntà.

Al voltant de les 18:00, amb els nens i nenes berenats, la Maribel se'ls va emportar a la sala del Casal de Joves per tal de poder fer els jocs solidaris i la resta vam apartar les taules i ho vam deixar tot més o menys recollit per tal d'acabar de recollir després de la xerrada. Es van disposar cadires en cercle, i amb un micro inalàmbric, el bisbe Godayol va iniciar la seva xerrada. Entre els presents, l'Alcalde Rafael Ros, les regidores Montserrat Ametller i Marta Pujol, el regidor de La Torreta Gabriel Parra, i els regidors de l'oposició Miquel Estapé i Julio Caña. També estava el pare Rodolfo, el capellà de l'església de La Torreta.

La veritat és que la xerrada va ser d'allò més interessant i em va mantenir molt atent durant tota l'estona ja que el bisbe Godayol és una persona que parla molt bé, però el seu discurs és d'allò més increíble, no pel contingut si no per qui ho diu. El bisbe Godayol va marxar de la seva terra amb 17 anys cap a Perú i ha estat més de 40 anys desenvolupant les tasques pròpies en aquelles terres. Fa un parell d'anys, el van convidar a que deixés el bisbat per motius de salut i va tornar a Catalunya. La concepció del cristianisme i catolicisme d'aquest senyor xoca frontalment contra el cristianisme i catolicisme que es desenvolupa en les "societats civilitzades", i només havia de veure l'expressió del pare Rodolfo (a qui tenia davant) per entendre que la visió del pare Godayol no és la que té la jerarquia actual. D'entre les afirmacions i experiències que aquest home va expressar durant la seva intervenció, vull destacar

• L'afirmació de que al final de la nostra vida, no se'ns jutjarà per quants rosaris haguem resat o quantes vegades haguem anat a missa. Se'ns jutjarà per com ens hem portat amb els altres.
• Pronostica que els temples mai més s'ompliran, i que el futur passa per congregacions petites i es comulgarà en grups reduïts.
• La contundència amb que expressa que quan nosaltres senyalem a algú amb el dit, hem de ser conscientes que tres ens assenyalen a nosaltres.
• Considera que els cristians han d'anar a missa quan puguin, no per obligació ni imposició i que el fet que una parella convisqui i no estigui casada no és motiu d'alarma. Ens va explicar l'anècdota que dos persones divorciades es volien casar però per l'església no ho podien fer. Bé de fet, explica que un capellà va demanar 8000 € a la parella per declarar nul els matrimonis per tal que es poguessin casar. El bisbe Godayol els va explicar que no els podia casar per l'església, però que res impedia celebrar una misa d'amor i salut, i així es va fer. A grans mals, grans remeis.
• Va relatar, al seu mode de veure, que hi ha un divorci entre la jerarquia i la gent, que fa que s'allunyi de l'església, a més d'un desencís amb l'església com a institució. També assumí que l'església té molts recursos, pot ser massa i tot, i mentre hi ha gent que mor de gana.
  
• Ens va explicar que en la seva diòcesi, en les decissions hi participaven amb veu i vot tant els cristians com els laics, i que les institucions religioses que s'han anat creant durant aquests temps són portades per gent del carrer, que xoquen amb els nous aires que han vingut després de la renúncia del bisbe Godayol.
• Vàries vagades va parlar de que hem d'ajudar als altres, i que a través d'ONG sobre el terreny es pot fer, i va citar la Fundació Quetzal. Va fer especial èmfasi en que no només hem d'ajudar, si no que també hem d'aprendre de qui menys té.

L'acte va concloure amb unes molt breus paraules de la Marta Pujol i l'Alcalde Rafael Ros. Després, mentre recolliem el tinglado es van formar els típics grupets per discutir la jugada i el bisbe els anava visitant un per un. Abans d'arribar al que estava jo amb en Miquel Estapé i Julio Caña, va venir a acomiadar-se en Gabriel Parra, i em va explicar que li havia encantat, i ho deia de manera apassionada. Igual que a mi. Després va venir el bisbe i vam estar xerrant una mica més, i abans de marxar, em va comentar que quan torni de Guatemala, que si us plau, organitzem quelcom per tal que expliqui el projecte i la meva experiència. I li vaig contestar que no ho dubtés, que alguna cosa fariem, i si no, ja el localitzaria per tal d'explicar-li personalment. Després, va marxar. Vam acabar de recollir el que faltava, i va venir la gent del ioga.

Fora del Centre Cultural, vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb l'Alcalde, que no tenia el gust de conéixer personalment, i em vaig endur una grata impressió per la seva manera de ser i la tranquilitat que donava, que contrasta una mica amb la crispació generalitzada que sol haver-hi als plens.

Espero que us hagi agradat.

Salut i endavant.

La solidaritat és la tendresa dels pobles

Amb motiu de la V Setmana de la Solidaritat que avui comença a La Roca del Vallès i en que es desenvoluparan diversos actes, activitats i xerrades, vull aprofitar per parlar d'un projecte en el que m'he involucrat i que m'agradaria poder-vos explicar.


Tinc una amiga, Silvia, que és mestra a l'escola Guixot de Sabadell. En aquesta escola neix l'ONG Fundació Quetzal (web en obres a dia d'avui), amb la finalitat inicial de treballar amb les comunitats indígenes dels marges del llac Atitlán (qui ha estat, diu que és el llac més bonic del món), a Guatemala.

Les tasques desenvolupades per la Fundació Quetzal sobre el terreny han estat vàries, però la més important ha estat la construcció d'un menjador escolar, per tal que els nens i nenes de les comunitats que van a l'escola puguin fer almenys un dinar al dia. També han estat responsables de que a la zona hi hagi un ambulància i han ajudat a la reconstrucció dels pobles arran de la destrucció per part de l'huracà Stan l'any 2005.

Menjador a San Juan La Laguna. Fotografia
feta per la gent de l'Esplai l'Esquirol de Sabadell
l'any 2006. Podeu veure més fotos i diferents posts al
bloc de L'Esquirol a Guatemala.

Per a la meva amiga Silvia, aquest serà el seu 8è. any que viatja a Guatemala i és la responsable que jo i altra gent ens haguem enrolat en aquest projecte solidari amb molta il·lusió. Un grup d'una veintena de persones del Vallès Oriental, Occidental i del Barcelonès marxarem aproximadament un mes a Guatemala a treballar amb les comunitats indígenes de Guatemala.

Del meu entorn, a més de la Silvia, hi aniran també dos metgesses. La nostra tasca sobre el terreny es desenvoluparà en diferents àmbits. Les mestres (totes són noies) aniran a les escoles i al menjador. Les metgesses, aniran a l'hospital i al centre d'educació especial. La resta, ens anirem repartint on faci falta, com en el menjador, en la reconstrucció de vivendes o la intendència. Una parella de fotògrafs que també estaran, s'encarregaran de documentar de manera fotogràfica l'activitat que es porta a terme.

Per deformació professional, fa uns mesos vaig tantejar la possibilitat de portar a Guatemala alguns ordinadors portàtils que algunes empreses i persones a les que he explicat el projecte han ofert. Altra gent també han ofert coses, com pantalles i camisetes perquè poguem fer activitats d'estampació de xamarretes o col·laborar venint a donar formació de soldadura. L'acollida de la iniciativa de que portem ordinadors ha estat bona i actualment en disposem de cinc portàtils que viatjaran a Guatemala per tal de quedar-se a les escoles. Portarem ordinadors portàtils ja que aquest any no s'envia contenidor. Anys enrera, s'omplia un contenidor i el portava a Guatemala. El problema era que sempre desapareixia alguna cosa a l'aduana, per no parlar de les taxes i comissions que es van haver de pagar l'últim any. Aquest any no s'enviarà contenidor, pel que si volem portar informàtica, haurà de ser portàtil i els farem entrar com a equipatge de ma.

Aquesta iniciativa de portar ordinadors portàtils a Guatemala la vaig explicar a la comissió de joves del PIC (Programa d'Intervenció Comunitària), a la qual pertanyo i vaig proposar fer uns tallers per tal que els joves de La Torreta (i de La Roca per extensió) poguessin ajudar en la revisió, instal·lació i configuració d'aquests equips, amb la mirada possada en quatre objectius ; vehicular activitats per a joves, rebre formació en noves tecnologies, donar a conéixer al jovent els moviments de solidaritat i fer que participin d'un projecte real que s'aplicarà sobre el terreny i que pot donar vida a moltes persones. I l'entrega i utilització dels equips la documentarem de manera fotogràfica i ho penjarem a Internet perquè tothom que hagi col·laborat vegi que la feina que ha desenvolupat, serveix per a molta gent. Sembla que va agradar entre els membres del PIC i ja estem treballant en la seva organització.

Des d'aquí faig una crida a tothom que tingui un portàtil que no utilitzi, que sàpiga que se li pot donar una nova vida per tal que altres persones el puguin utilitzar a milers de quilòmetres d'aquí. I no només cal que siguin portàtils, si teniu ratolins o qualsevol dispositiu informàtic (targetes de xarxa, unitats usb, etc.) de petit tamany que no utilitzeu, ens ho podeu fer arribar. També recollim material sanitari com guants, gases, cotó, etc.., pel que si en teniu, ha ho sabeu, podeu contactar amb mí al meu correu andres.hidalgo@gmail.com.

Si tot va com hauria de ser, el dijous 10 d'abril, a les 17:00 hores, al Centre Cultural de La Torreta (CC_LT) es farà el berenar comunitari (al programa de la V Setmana de la Solidaritat està equivocat i diu berenar de tastets del món) i hi haurà una petita exposició fotogràfica de l'activitat de la Fundació Quetzal. Encara està per confirmar, però quan ho tingui, ho penjaré.

Aquí us he fet cinc cèntims del projecte solidari amb el que col·laboro i del que ja són partíceps més de 500 persones. Esperava el moment per explicr-vos aquest projecte, i el marc de la V Setmana de la Solidaritat de La Roca del Vallès, crec que és l'adient.

El proper diumenge 13 d'abril es farà la caminada popular a benefici de "La Escuelita", que us recomano que hi participeu.

Actualització 09/04/2008 11:07

Sembla que ja tenim 2 portàtils més, cosa que eleva el total a 7 unitats.

Respecte al tema de l'exposició, confirmar que dijous hi haurà uns pòsters amb fotografies de l'activitat de la Fundació Quetzal al Centre Cultural de La Torreta, a partir de les 17:00 hores.



Sense res més que dir-vos de moment,

Salut i endavant!

De ple (municipal) a la inquisició

El passat dijous vaig assistir al ple municipal. Vaig arribar uns 20 minuts tard i la meva sorpresa va ser que hi havia molta gent, fins al punt que havien col·locat cadires al fora de la sala. La raó de tal concentració de gent era deguda a que CiU volia demanar la dimissió de l'ex-alcalde Miquel Estapé, i allà es van concentrar defensors i detractors de l'ex-alcalde.

Quan crèiem que ja no tindria capacitat de sorpresa, el xèrif municipal ens va tornar a sorprendre amb un panfleto a tot color i en paper gruixut i de qualitat, en que diu que són els salvadors de La Roca i que no es farà ni les Hortes ni Maiols-Can Planes. A més, exigiexen que en Miquel Estapé demani la dimissió al ple per haver votat un pla parcial en què el seu pare té una mica més del 3% (curiós número que va posar neguitós al grup de CiU al parlament) i que l'equip R va recòrrer, i de moment li han donat la raó.

El que va passar va ser lamentable. Es va intentar orquestar un linxament públic d'en Miquel Estapé per part d'una persona que no és el més adient per parlar de transparència i ètica. Aquest ple es podria haver fet quan tocava, dijous sant, i a la cadira de Miquel li podrien haver calat foc, com en els millors anys de la inquisició (i ara coneguda com Congregación para la Doctrina de la Fe). Hagués estat tot molt més ambientat.


Sobre el contingut del citat panfleto, un parell de consideracions :

Les Hortes.
La sentència encara es pot recòrrer, pel que em sembla que han venut el peix quan encara no l'han pescat. I a més, crec que se li donarà la raó a en Miquel Estapé. En el folletó de CiU s'exigeix la dimissió argumentant que a Terres Cavades l'imputat ho va fer. Crec recordar que aquest cas té una diferència substancial respecte al nostre ; el regidor va amagar els interessos que hi tenia, cosa que en la meva opinió no s'ha fet a més de presentar un detallat informe per part del secretari sobre la legalitat de l'operació. Crec que l'antic secretari va demostrar a tothom que l'interés de l'Ajuntament sempre havia estat treballar en la legalitat. Ja sabem que la neurona del xèrif s'ho agafa tot a la tremenda i és incapaç de veure una mica més enllà de la punta del seu nas.

Maiols-Can Planes.
Al fil de l'argumentació anterior, constatar que el nostre xèrif no veu més enllà del seu barret. Anuncien que la sentència de Maiols-Can Planes és definitiva ja que la Generalitat ni el propietari l'han recorregut. Només recordar que s'ha produït l'aturada del projecte per un defecte de papers. Pel que m'he informat, els interessats poden tornar a iniciar el procés amb tota la documentació requerida i ningú els podrà aturar. I es veu, que si des de l'Ajuntament possessin inconvenients, estarien incorrent en un delicte que es pot penar amb fins 12 anys d'inhabilitació, crec recordar. I torno a recordar, que qui avui governa és hereu de qui va concedir els drets d'edificació a Maiols-Can Planes, i que aquests drets no expiren, si no que es poden comprar. Jo només espero que no vulguin comprar els terrenys a l'actual propietari amb diner públic quan als veïns i veïnes de Santa Agnès se'ls ha demanat 1.200.000 € per treure la formigonera.

Respecte a aquest tema encara, dos coses ; la primera és una qüestió que no entenc, com és que hi ha una parcel·la segregada del pla (i de propiertari local) i que no li afecta aquesta sentència. La segona, un comentari que he sentit, en que una persona comentava a una altra que no volien vivendes de pobres a la zona. Molt il·lustratiu. Ja veig per on van les coses...

D'altra banda, esmentar també que van estar-hi presents els paradistes del mercat de divendres, i no estaven contents precissament. Un amic meu em va regalar 15 xapes com les de la imatge que vaig donar als paradistes i que divendres al mercat van lluïr. El nostre estimat xèrif, amb el seu to habitual de transcendència, va intentar dividir-los argumentant que un dels defensors del mercat del divendres està muntant les seves històries particulars per muntar un mercat els dissabtes a Granollers, concretament, a la zona de Fàtima. És curiós que a Granollers no sàpiguen res. Deu ser que el xèrif també ho és de Granollers. Des d'aquí, donar suport a totes les persones que fan el mercat del divendres i que sàpiguen que no estan sols, que hi ha molta gent que està amb ells.

El que tinc clar, és que si algú ha de dimitir, aquest és en Manel Álvarez. I no només per com està portant els temes municipals. És una persona que genera crispació allà on va, i ha quedat demostrat que quan l'equip de govern no vol merders, el mantenen ben callat.

Per cert, dir-vos que vaig tenir el gust conéixer i de poder despatxar una estona amb el regidor de La Torreta, en Gabriel Parra. Com a persona, un tiu maco. En el terreny polític, tenim les nostres diferències. Vam parlar de futur, de projectes, d'entitats i com millorar les coses. Uns dies després, em va recordar que no ho havia publicat al bloc tal i com li havia dit (estava de viatge). Ara ho publico. Salut Gabriel!

La propera setmana i amb motiu de la setmana de la solidaritat de La Roca del Vallès, no parlaré de política (a no ser que el xèrif es retiri). Parlaré de solidaritat i d'un projecte d'una ONG amb la que he començat a col·laborar.

Salut i endavant.

Andrés