Ja fa un dies, tal i com explico en la crònica del ple de constitució del nostre consistori, que hem sol·licitat a la nostra corporació que ens notifiquin la data i l'ordre del dia dels plens que es convoquin, per tal que hi poduem assistir-hi amb coneixement dels temes a tractar.
D'altra banda, fer notar (ho ha investigat en Dani Martín) que el ritme de publicació de notícies, el recull de premsa que fal'Ajuntament 2 vegades a la setmana, s'ha enlentit i el mateix dia en que es fa no està penjat a la web com s'havia fet en la passada legislatura. Esperem que sigui només un sotrac del traspàs de poders i no una constant durant la legislatura. En Dani i jo hem acordat fer el nostre propi recull de premsa amb tot el que surti referent a La Roca del Vallès en els mitjans comarcals.
Per últim, anunciar que ja està disponible (encara falta canviar-li els colors) la web "Crónicas desde Siberia", en la que diferents autors, entre ells en Dani Martín i jo mateix, publicarem noticies i comentaris sobre la política municipal. L'adreça és :
dimecres, 27 de juny del 2007
diumenge, 17 de juny del 2007
Ja tenim alcalde!
Ahir dissabte 16 de Juny es va constituir el nou Ajuntament de la nostra vila. De bon matí en Dani i jo ens vam trobar per esmorzar per agafar la jornada amb forces tot i que el dia no acompanyava ja que estava fosc, gris. Pot ser és un pressagi del que ens espera aquests 4 anys. Després d'esmorzar i fer la rutina dels dissabtes (anar a busca el diari i recollir les cartes de l'apartat de correus) la fem petar en una cantonada amb uns coneguts, i un també exregidor, que també van cap al ple.
En arribar-hi, primera sorpresa : la gentada que hi ha. La sala de plens és massa petitta per tanta gent. Han col·locat cadires al vestíbul de l'Ajuntament i un pantalla per tal de poder seguir l'acte. Entro. La Guàrdia Urbana va amb un uniforme més arreglat que el de costum. No crec que sigui el de gala. Vaig cap a les escales que pujen al primer pis i allà, al costat de la paret, em repenjo. Els companys han quedat dispersats. En Manel està a l'entrada, en Salva, assegut a les cadires centrals del vestíbul. En Dani l'han convidat a estar-hi a la sala de plens. Els altres, no ho sé. Veig gent que conec. La majoria no la conec. Tinc al costat una persona de confiança que em possarà el dia dels currículums de la majoria de la gent de la sala. Veig un veí - i alhora client- amb qui moltes vegades hem parlat de la política municipal.
Arriba el futur alcalde. Darrera la seva ma dreta, en Manel Álvarezi més enrera, la ma ortopèdica, en Gabriel Parra. Saluden a la gent amb sonriure de victòria. No hi haurà color en la votació. Guanyaran per la mínima, però guanyaran. Uns moments després arriben els regidors i regidores del PSC acompanyats per Salvador Illa. Miquel va davant. Vestit de gris i corbata blava. Sonriure forçat. Avui toca. L'Albert Gil ja fa una estona que l'he vist. Suposo que ha vingut abans per repassar el protocol de la constitució.
Al meu costat, a les escales, la secretària municipal. Una mica nerviosa. Els seus companys li donen ànims. Ànims penso jo també, i no per avui sol. Ànims pel que et queda passar encara. S'en va cap al micròfon de la sala de plens i llegeix els articles que regeixen la constitució de la corporació. S'ha de constituir la taula d'edat amb el regidor/a més jove i més gran dels electes : l'Albert Gil (més jove) i la Montserrat Ametller (la de major edat. No direm vella perquè no ho és). Em sorpren com la Montse Ametller dirigeix la constitució de la corporació. Com si ho hagués fet tota la vida. Crida a cada regidor i cada regidora i comprova la seva documentació. Juren o prometen el càrrec. Tots els regidors i regidores de PSC i CiU prometen. Jo em pensava que CiU juraria el càrrec. ERC promet per imperatiu legal. Van seient a la taula. La secretària municipal llegeix el procediment per fer la votació : tenen un sobre, una papereta amb el nom de cada cap de llista representada a l'Ajuntament i una en blanc. Es procedeix a la votació. Es crida a cada regidor i regidora a que voti. Un cop ho han fet, s'obre l'urna i es treuen els vots. Primer es compten no sigui que algú hagi fet trampa. Després es comptaran de nou però escrutant el nom de la papereta. És públic l'acord entre CiU i ERC. No hi haurà sorpresa. S'acaba el recompte. 6 vots en Miquel Estapé, 7 vots en Rafael Ros. La gent trenca a aplaudir. Per l'entusiasme amb que aplaudeix la majoria, entenc que el públic que omple majoritàriament la sala són entusiastes i fervorosos seguidors del nou i flamant alcalde. La Montse Ametller proclama en Rafael Ros com Alcalde i li dona la vara d'Alcalde. Torna a esclatar la sala en aplaudiments. La vieja guardia respira tranquil·la. Ocupen les primeres files. Cara de satisfacció. L'època fosca s'ha acabat. Comença una nova etapa, etapa de prosperitat. L'Alcalde pren possessió de la seva cadira i obre el torn d'intervenció als grups municipals.
Comença ERC. En e seu discurs parla de que són una força d'esquerres i justifiquen el seu vot a l'Alcalde (de dretes) per les seves coincidències programàtiques. Hi ha alguna cosa que no em quadra : o ERC és de dretes o CiU són d'esquerres i no ho sabiem. Pot ser, des d'abans de les eleccions ja tenien pactat el programa i per això quadra a la perfecció. Recordo una vegada el comentari que em feia un destacat membre de CiU de Granollers : de joves militen a ERC i quan maduren (i tenen hipoteca) venen a CiU. Deu ser això. Només espero que s'apliqui la mateixa incomprensió al pacte que ha fet ERC amb CiU que al que vam fer nosaltres amb el PSC. O pot ser no : nosaltres som traïdors i ells patriotes.
El va seguir CiU. El senyor Álvarez, portaveu, va parlar del que faran. Que no es portaran tant malament com els socialistes. Van parlar d'aturar Can Planes i les Hortes. I de fer habitatge social. Hi ha una cosa que no entenc. Si aturen els plans que estan en execució on hi ha projectada vivenda pública, on la faran ? Bé ells sabran on la volen posar.
En tercer lloc va intervenir, en un llarguíssim i a vegades soporífer discurs, en Miquel Estapé. El discurs estava marcat en una sèrie de blocs que anava connectant, a vegades amb més gràcia que altres. Destacar la menció a la feina feta per Iniciativa en aquests anys. Va fer una dissertació sobre el llegat que deixen al nou equip de govern, enumerant cada un dels projectes oberts fins al dia d'ahir, a més de recordar-li unes paraules seves sobre l'afer de La Roca Village que van enfurismar al públic, igual que al refrescar-li que havia fet una campanya molt agressiva i crispant - el fi justifica els mitjans vaig pensar -. Van explicar també que faran una oposició constructiva, que aportaran alternatives - no com la que ha fet CiU aquests 4 anys que només ha fiscalitzat -, que s'ofereix a ajudar-los en tot el que necessitin i que els hi concediran 100 dies per que es posin al dia, cosa que no va fer CiU amb l'alcalde sortint. Fins a 4 vegades va haver d'intervenir l'Alcalde demanant silenci - i explicant que el cap de l'oposició està en el torn de la paraula i que la democràcia li concedeix aquest dret -. Vaig pensar que en Miquel li estava fent tastar la seva pròpia medicina a l'Alcalde, ja que en Rafael Ros ens ha obsequiat amb aburridíssims discurs que no deien res a qui hem anat seguint els plens municipals aquesta passada legislatura. Una persona va haver sortir de la sala de plens per escridassar el parlament d'en Miquel. Després de molts minuts va acabar. El discurs de Miquel va ser molt més llarg que tots els altres junts.
Per últim, va parlar l'Alcalde. Va fer un breu discurs, inèdit en ell. Va parlar de sostenibilitat i de potenciar l'educació pública. Per un moment vaig dubtar de si no estava en el partit equivocat. Els principis que mouen la meva existència eren la bandera d'aquell nou alcalde, l'alcalde de tots que en el nou casal d'avis vol posar-hi un museu, vol descmuntar el SAD o vol aturar la vivenda social (es curiós que molts membres del partit que ha fet Alcalde al senyor Ros i que ja està investigant quant costarà aturar els plans en marxa, hagin demanat pisos públics). Va acabar el discurs dient que vol ser l'Alcalde de tots els habitants de La Roca (tot i els dubtes d'un company meu). Això espero, que sigui l'Alcalde de tots i totes i no només d'uns quants.
[Actualització dimarts 19 de Juny]
Podeu llegir el discurs sencer d'en Miquel Estapé al seu bloc fent clic aquí
[Fins aquí l'actualizació ]
Allà estarem per comprovar-ho i rendir comptes de l'actuació de l'equip de govern puntualment. Per començar, sol·licitarem com a grup polític, tot i que no estiguem representats a l'Ajuntament, que poguem rebre l'ordre del dia dels plens que es convoquin. A veure si és veritat que ha estat posseït per l'esperit democràtic amb que ahir se li omplia la boca. En aquesta campanya no ho ha demostrat.
Seguiré comentant l'actualitat en aquest bloc i en el nou que compartiré amb el Dani Martín i algun col·laborador més, nomenat "Crónicas desde Siberia" i que el podreu trobar a la web www.cronicasdesdesiberia.org en els propers dies.
Salut i endavant!
En arribar-hi, primera sorpresa : la gentada que hi ha. La sala de plens és massa petitta per tanta gent. Han col·locat cadires al vestíbul de l'Ajuntament i un pantalla per tal de poder seguir l'acte. Entro. La Guàrdia Urbana va amb un uniforme més arreglat que el de costum. No crec que sigui el de gala. Vaig cap a les escales que pujen al primer pis i allà, al costat de la paret, em repenjo. Els companys han quedat dispersats. En Manel està a l'entrada, en Salva, assegut a les cadires centrals del vestíbul. En Dani l'han convidat a estar-hi a la sala de plens. Els altres, no ho sé. Veig gent que conec. La majoria no la conec. Tinc al costat una persona de confiança que em possarà el dia dels currículums de la majoria de la gent de la sala. Veig un veí - i alhora client- amb qui moltes vegades hem parlat de la política municipal.
Arriba el futur alcalde. Darrera la seva ma dreta, en Manel Álvarezi més enrera, la ma ortopèdica, en Gabriel Parra. Saluden a la gent amb sonriure de victòria. No hi haurà color en la votació. Guanyaran per la mínima, però guanyaran. Uns moments després arriben els regidors i regidores del PSC acompanyats per Salvador Illa. Miquel va davant. Vestit de gris i corbata blava. Sonriure forçat. Avui toca. L'Albert Gil ja fa una estona que l'he vist. Suposo que ha vingut abans per repassar el protocol de la constitució.
Al meu costat, a les escales, la secretària municipal. Una mica nerviosa. Els seus companys li donen ànims. Ànims penso jo també, i no per avui sol. Ànims pel que et queda passar encara. S'en va cap al micròfon de la sala de plens i llegeix els articles que regeixen la constitució de la corporació. S'ha de constituir la taula d'edat amb el regidor/a més jove i més gran dels electes : l'Albert Gil (més jove) i la Montserrat Ametller (la de major edat. No direm vella perquè no ho és). Em sorpren com la Montse Ametller dirigeix la constitució de la corporació. Com si ho hagués fet tota la vida. Crida a cada regidor i cada regidora i comprova la seva documentació. Juren o prometen el càrrec. Tots els regidors i regidores de PSC i CiU prometen. Jo em pensava que CiU juraria el càrrec. ERC promet per imperatiu legal. Van seient a la taula. La secretària municipal llegeix el procediment per fer la votació : tenen un sobre, una papereta amb el nom de cada cap de llista representada a l'Ajuntament i una en blanc. Es procedeix a la votació. Es crida a cada regidor i regidora a que voti. Un cop ho han fet, s'obre l'urna i es treuen els vots. Primer es compten no sigui que algú hagi fet trampa. Després es comptaran de nou però escrutant el nom de la papereta. És públic l'acord entre CiU i ERC. No hi haurà sorpresa. S'acaba el recompte. 6 vots en Miquel Estapé, 7 vots en Rafael Ros. La gent trenca a aplaudir. Per l'entusiasme amb que aplaudeix la majoria, entenc que el públic que omple majoritàriament la sala són entusiastes i fervorosos seguidors del nou i flamant alcalde. La Montse Ametller proclama en Rafael Ros com Alcalde i li dona la vara d'Alcalde. Torna a esclatar la sala en aplaudiments. La vieja guardia respira tranquil·la. Ocupen les primeres files. Cara de satisfacció. L'època fosca s'ha acabat. Comença una nova etapa, etapa de prosperitat. L'Alcalde pren possessió de la seva cadira i obre el torn d'intervenció als grups municipals.
Comença ERC. En e seu discurs parla de que són una força d'esquerres i justifiquen el seu vot a l'Alcalde (de dretes) per les seves coincidències programàtiques. Hi ha alguna cosa que no em quadra : o ERC és de dretes o CiU són d'esquerres i no ho sabiem. Pot ser, des d'abans de les eleccions ja tenien pactat el programa i per això quadra a la perfecció. Recordo una vegada el comentari que em feia un destacat membre de CiU de Granollers : de joves militen a ERC i quan maduren (i tenen hipoteca) venen a CiU. Deu ser això. Només espero que s'apliqui la mateixa incomprensió al pacte que ha fet ERC amb CiU que al que vam fer nosaltres amb el PSC. O pot ser no : nosaltres som traïdors i ells patriotes.
El va seguir CiU. El senyor Álvarez, portaveu, va parlar del que faran. Que no es portaran tant malament com els socialistes. Van parlar d'aturar Can Planes i les Hortes. I de fer habitatge social. Hi ha una cosa que no entenc. Si aturen els plans que estan en execució on hi ha projectada vivenda pública, on la faran ? Bé ells sabran on la volen posar.
En tercer lloc va intervenir, en un llarguíssim i a vegades soporífer discurs, en Miquel Estapé. El discurs estava marcat en una sèrie de blocs que anava connectant, a vegades amb més gràcia que altres. Destacar la menció a la feina feta per Iniciativa en aquests anys. Va fer una dissertació sobre el llegat que deixen al nou equip de govern, enumerant cada un dels projectes oberts fins al dia d'ahir, a més de recordar-li unes paraules seves sobre l'afer de La Roca Village que van enfurismar al públic, igual que al refrescar-li que havia fet una campanya molt agressiva i crispant - el fi justifica els mitjans vaig pensar -. Van explicar també que faran una oposició constructiva, que aportaran alternatives - no com la que ha fet CiU aquests 4 anys que només ha fiscalitzat -, que s'ofereix a ajudar-los en tot el que necessitin i que els hi concediran 100 dies per que es posin al dia, cosa que no va fer CiU amb l'alcalde sortint. Fins a 4 vegades va haver d'intervenir l'Alcalde demanant silenci - i explicant que el cap de l'oposició està en el torn de la paraula i que la democràcia li concedeix aquest dret -. Vaig pensar que en Miquel li estava fent tastar la seva pròpia medicina a l'Alcalde, ja que en Rafael Ros ens ha obsequiat amb aburridíssims discurs que no deien res a qui hem anat seguint els plens municipals aquesta passada legislatura. Una persona va haver sortir de la sala de plens per escridassar el parlament d'en Miquel. Després de molts minuts va acabar. El discurs de Miquel va ser molt més llarg que tots els altres junts.
Per últim, va parlar l'Alcalde. Va fer un breu discurs, inèdit en ell. Va parlar de sostenibilitat i de potenciar l'educació pública. Per un moment vaig dubtar de si no estava en el partit equivocat. Els principis que mouen la meva existència eren la bandera d'aquell nou alcalde, l'alcalde de tots que en el nou casal d'avis vol posar-hi un museu, vol descmuntar el SAD o vol aturar la vivenda social (es curiós que molts membres del partit que ha fet Alcalde al senyor Ros i que ja està investigant quant costarà aturar els plans en marxa, hagin demanat pisos públics). Va acabar el discurs dient que vol ser l'Alcalde de tots els habitants de La Roca (tot i els dubtes d'un company meu). Això espero, que sigui l'Alcalde de tots i totes i no només d'uns quants.
[Actualització dimarts 19 de Juny]
Podeu llegir el discurs sencer d'en Miquel Estapé al seu bloc fent clic aquí
[Fins aquí l'actualizació ]
Allà estarem per comprovar-ho i rendir comptes de l'actuació de l'equip de govern puntualment. Per començar, sol·licitarem com a grup polític, tot i que no estiguem representats a l'Ajuntament, que poguem rebre l'ordre del dia dels plens que es convoquin. A veure si és veritat que ha estat posseït per l'esperit democràtic amb que ahir se li omplia la boca. En aquesta campanya no ho ha demostrat.
Seguiré comentant l'actualitat en aquest bloc i en el nou que compartiré amb el Dani Martín i algun col·laborador més, nomenat "Crónicas desde Siberia" i que el podreu trobar a la web www.cronicasdesdesiberia.org en els propers dies.
Salut i endavant!
dijous, 14 de juny del 2007
Crónicas desde Siberia
En Dani Martín, el president d'ICV de La Roca del Vallès i cap de llista de les passades eleccions municipals m'ha demanat publicar aquest comentari. Aquí va.
EL 27 DE MAYO DE 2007: EL PUEBLO EJERCIO SU SOBERANIA
El pasado domingo, día 27 de mayo, el pueblo estaba llamado a las urnas para decidir quienes tendrían la responsabilidad de gobernar el municipio durante los próximos cuatro años. La decisión ha sido clara y contundente: ICV 258 votos (202 menos que en 2003) y la pérdida del concejal, PSC 1631 votos y 6 concejales, CiU 1604 votos y 6 concejales y ERC 386 votos y un concejal.
Evidentemente los resultados obtenidos por nuestra candidatura no se pueden calificar más que de un rotundo fracaso desde cualquier óptica que se analice ; fracaso en la explicación del mucho trabajo realizado( 219 viviendas sociales, universalización del servicio de atención domiciliaria, etc) y fracaso en la explicación del pacto con el PSC.
Desde que se firmó el pacto de gobierno con el PSC en marzo de 2003 hemos defendido, siempre ante los ataques de los representantes de CiU+ERC, que el resultado de la aceptación del pacto lo veríamos en las urnas de 2007: ahora ya sabemos lo que opina el pueblo.
Puede ser que la lectura que hicimos desde ICV de los resultados de 2003 no fuera la más adecuada, pero nos gustaría dejar claros una serie de aspectos a nuestro entetder muy importantes:
En ningún caso nos planteamos gobernar con la derecha (CiU),ni en el pasado ni en el futuro, por muchas promesas que nos hicieran. Nuestra lectura de los resultados de 2003 es que los votantes no nos votaron para gobernar con ellos. Con los resultados de 2007 igual alguna fuerza de izquierdas no lo tiene tan claro como nosotros, pero eso lo veremos el sábado 16 de junio.
Hicimos una apuesta por la estabilidad y la gobernabilidad por encima de los intereses personales o de partido.
Se pacto un Plan de actuación Municipal que se ha cumplido en casi un 90%.
Se primó un incremento en políticas al servicio de las personas por encima de cualquier otro tipo de políticas.
¿Y a partir de ahora qué? A partir de ahora toca interpretar el papel otorgado por las urnas: estar en la oposición sin representación. Desde ICV en ningún caso nos hemos planteado abandonar, invernar o esperar pasivamente al 2011. Nosotros no somos de esa cultura. Venimos de la cultura de la lucha y la resistencia ante la adversidad.
A partir del sábado 16 de junio, constitución del nuevo ayuntamiento, ICV estará presente, como siempre desde 1985, en la vida política de nuestro pueblo defendiendo nuestras opiniones y puntos de vista. Nos toca hacer de notarios de las actuaciones de aquellos que durante cuatro años no han asumido responsabilidades quedando inmaculados ante la opinión pública y otros que han prometido lo que saben que no podrán cumplir. Ahí estaremos para recordar las promesas realizadas durante la campaña y para no olvidar el comportamiento educado y democrático de CiU en está campaña.
A los 258 votantes gracias por la confianza y desde luego tened la seguridad de que en ningún caso abandonaremos y que tenemos una cita con las urnas, a la que no pensamos faltar, en Mayo de 2011.
Para esta nueva etapa que empieza el próximo sábado 16 de Junio estamos poniendo en marcha las “Crónicas desde Siberia”, que en clave de humor, ironía y educación aportaremos nuestras opiniones sobre la vida política municipal.
Salud.
Dani Martín
dimarts, 5 de juny del 2007
Somni d'una tarda de primavera
Dissabte, 16:30 hores. Comença a entrar el solet per la finestra del menjador. Estic fent zapping ; uns paios estan fent ciència recreativa en no sé qui canal, uns altres juguen a tenis a la 2 i a Antena 3 fan una d'aquelles pel·lícules "basades en fets reals". La parpella de la dreta inicia el descens. Li segueix l'esquerra. Encara sento la tele. Passen segons. Crec que fan anuncis. El volum és més alt. Instintivament, baixo el volum fins al punt en que només puc sentir-la si m'estic molt quiet. Un fugaç pensament m'invita a parar la TV ; la meva dona ja fa una estona que dorm. Millor la paro.
Camino entre dos mons, el de la realitat i els somnis. Al fons, lluny, veig a Morfeo. Quan arribi on està ell, entraré a la fase REM. Un dia la meva dona em va explicar les fases del son i la seva fisiologia. La memòria selectiva em funciona ; no recordo res. Mentre passejo cap al regne dels somnis tararejo "Camino de la cama" de Siniestro Total : "Veo un tronco, y una sierra, y un rebaño de ovejitas y un monton de zetaaaaas. La cocacola, sin cafeina, el nescafé descaifenado y la cama ya me espera...".
Morfeo m'espera per saludar-me. Em diu que aquest matí he marxat molt d'hora. - Tenia feina i volia sortir una estona a córrer - li he dit. Ja sóc dins. He entrat a la fase REM. De cop i volta comencen a aparéixer imatges molt nítides. Com si les veiés en una d'aquelles teles de plasma de moltes polzades que hi ha al Miró. L'estança em resulta familiar. Hi ha cadires, una estrada i una taula en forma de U amb tretze cadires i varis micròfons. Hi ha una foto del rei. A la sala hi ha gent. De fet està de gom a gom. A sobre de la tarima hi ha 13 persones. Algunes les conec. Altres no. Falta gent. Abans hi havia a la cantonada un noi molt gran, amb unes grans patilles que ara ja no hi és. I al costat hi havia en Dani. Ara seu a les cadires del públic.
Hi ha uns parlaments. Es procedeix a la votació. No m'ho crec. L'alcalde es el representant de la llista MENYS votada. Un flash em passa pel cap. Això em sona. Va ser uns dies abans del ple en que el Jaume Domènech i en Salvador Illa deixaven els seus càrrecs. En Dani va rebre una trucada estranya, i no era la primera vegada. Li oferien ser l'alcalde de La Roca del Vallès a canvi de que CiU controlés urbanisme. La trucada, a més, la va fer algú que ara està assegut en aquella taula. Per què allò que ens van oferir per dos vegades durant l'anterior legislatura no li podrien haver oferit a Esquerra ? I per què no podria haver acceptat Esquerra ser alcalde ? Si l'alcalde és el càrrec públic més representatiu de la vila, per què no podria ser la llista menys votada la que asumís aquesta responsabilitat ? Què té urbanisme que un arquitecte la vol governar, renunciant inclús a ser l'alcalde de la seva vila ?
Sona un mòbil. Jo no porto el meu. De fet, me l'he deixat sobre la tauleta que hi ha davant de la tele. Identifico la música. Només pot ser el meu mòbil. No crec que hi hagi molta gent quan el truquen li soni la canço "Hedwig's Theme", de la banda sonora de Harry Potter. De cop em veig transportat a la porta dels somnis. - Ens veiem a la nit - li dic a Morfeo. Els meus ulls s'obren poc a poc. Encara entra un solet que convida a seguir dormint. Veig el telèfon fent salts i encenent i apagant la pantalla. Miro el número. "Número oculto". Tinc el costum de no agafar aquestes trucades. Avui no faré l'excepció.
Vista perduda mirant la televisió. No la tinc encesa. Silenci total trencat de tant en quant pel cant d'algun ocell. El cos ja ha arribat. Poc a poc van arribant els pensaments i les idees. Era un somni. O no. Recordo quan feia literatura a l'institut. Calderón de la Barca. La vida es sueño.
Camino entre dos mons, el de la realitat i els somnis. Al fons, lluny, veig a Morfeo. Quan arribi on està ell, entraré a la fase REM. Un dia la meva dona em va explicar les fases del son i la seva fisiologia. La memòria selectiva em funciona ; no recordo res. Mentre passejo cap al regne dels somnis tararejo "Camino de la cama" de Siniestro Total : "Veo un tronco, y una sierra, y un rebaño de ovejitas y un monton de zetaaaaas. La cocacola, sin cafeina, el nescafé descaifenado y la cama ya me espera...".
Morfeo m'espera per saludar-me. Em diu que aquest matí he marxat molt d'hora. - Tenia feina i volia sortir una estona a córrer - li he dit. Ja sóc dins. He entrat a la fase REM. De cop i volta comencen a aparéixer imatges molt nítides. Com si les veiés en una d'aquelles teles de plasma de moltes polzades que hi ha al Miró. L'estança em resulta familiar. Hi ha cadires, una estrada i una taula en forma de U amb tretze cadires i varis micròfons. Hi ha una foto del rei. A la sala hi ha gent. De fet està de gom a gom. A sobre de la tarima hi ha 13 persones. Algunes les conec. Altres no. Falta gent. Abans hi havia a la cantonada un noi molt gran, amb unes grans patilles que ara ja no hi és. I al costat hi havia en Dani. Ara seu a les cadires del públic.
Hi ha uns parlaments. Es procedeix a la votació. No m'ho crec. L'alcalde es el representant de la llista MENYS votada. Un flash em passa pel cap. Això em sona. Va ser uns dies abans del ple en que el Jaume Domènech i en Salvador Illa deixaven els seus càrrecs. En Dani va rebre una trucada estranya, i no era la primera vegada. Li oferien ser l'alcalde de La Roca del Vallès a canvi de que CiU controlés urbanisme. La trucada, a més, la va fer algú que ara està assegut en aquella taula. Per què allò que ens van oferir per dos vegades durant l'anterior legislatura no li podrien haver oferit a Esquerra ? I per què no podria haver acceptat Esquerra ser alcalde ? Si l'alcalde és el càrrec públic més representatiu de la vila, per què no podria ser la llista menys votada la que asumís aquesta responsabilitat ? Què té urbanisme que un arquitecte la vol governar, renunciant inclús a ser l'alcalde de la seva vila ?
Sona un mòbil. Jo no porto el meu. De fet, me l'he deixat sobre la tauleta que hi ha davant de la tele. Identifico la música. Només pot ser el meu mòbil. No crec que hi hagi molta gent quan el truquen li soni la canço "Hedwig's Theme", de la banda sonora de Harry Potter. De cop em veig transportat a la porta dels somnis. - Ens veiem a la nit - li dic a Morfeo. Els meus ulls s'obren poc a poc. Encara entra un solet que convida a seguir dormint. Veig el telèfon fent salts i encenent i apagant la pantalla. Miro el número. "Número oculto". Tinc el costum de no agafar aquestes trucades. Avui no faré l'excepció.
Vista perduda mirant la televisió. No la tinc encesa. Silenci total trencat de tant en quant pel cant d'algun ocell. El cos ja ha arribat. Poc a poc van arribant els pensaments i les idees. Era un somni. O no. Recordo quan feia literatura a l'institut. Calderón de la Barca. La vida es sueño.
¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
