Ja tenim alcalde!

Ahir dissabte 16 de Juny es va constituir el nou Ajuntament de la nostra vila. De bon matí en Dani i jo ens vam trobar per esmorzar per agafar la jornada amb forces tot i que el dia no acompanyava ja que estava fosc, gris. Pot ser és un pressagi del que ens espera aquests 4 anys. Després d'esmorzar i fer la rutina dels dissabtes (anar a busca el diari i recollir les cartes de l'apartat de correus) la fem petar en una cantonada amb uns coneguts, i un també exregidor, que també van cap al ple.

En arribar-hi, primera sorpresa : la gentada que hi ha. La sala de plens és massa petitta per tanta gent. Han col·locat cadires al vestíbul de l'Ajuntament i un pantalla per tal de poder seguir l'acte. Entro. La Guàrdia Urbana va amb un uniforme més arreglat que el de costum. No crec que sigui el de gala. Vaig cap a les escales que pujen al primer pis i allà, al costat de la paret, em repenjo. Els companys han quedat dispersats. En Manel està a l'entrada, en Salva, assegut a les cadires centrals del vestíbul. En Dani l'han convidat a estar-hi a la sala de plens. Els altres, no ho sé. Veig gent que conec. La majoria no la conec. Tinc al costat una persona de confiança que em possarà el dia dels currículums de la majoria de la gent de la sala. Veig un veí - i alhora client- amb qui moltes vegades hem parlat de la política municipal.

Arriba el futur alcalde. Darrera la seva ma dreta, en Manel Álvarezi més enrera, la ma ortopèdica, en Gabriel Parra. Saluden a la gent amb sonriure de victòria. No hi haurà color en la votació. Guanyaran per la mínima, però guanyaran. Uns moments després arriben els regidors i regidores del PSC acompanyats per Salvador Illa. Miquel va davant. Vestit de gris i corbata blava. Sonriure forçat. Avui toca. L'Albert Gil ja fa una estona que l'he vist. Suposo que ha vingut abans per repassar el protocol de la constitució.

Al meu costat, a les escales, la secretària municipal. Una mica nerviosa. Els seus companys li donen ànims. Ànims penso jo també, i no per avui sol. Ànims pel que et queda passar encara. S'en va cap al micròfon de la sala de plens i llegeix els articles que regeixen la constitució de la corporació. S'ha de constituir la taula d'edat amb el regidor/a més jove i més gran dels electes : l'Albert Gil (més jove) i la Montserrat Ametller (la de major edat. No direm vella perquè no ho és). Em sorpren com la Montse Ametller dirigeix la constitució de la corporació. Com si ho hagués fet tota la vida. Crida a cada regidor i cada regidora i comprova la seva documentació. Juren o prometen el càrrec. Tots els regidors i regidores de PSC i CiU prometen. Jo em pensava que CiU juraria el càrrec. ERC promet per imperatiu legal. Van seient a la taula. La secretària municipal llegeix el procediment per fer la votació : tenen un sobre, una papereta amb el nom de cada cap de llista representada a l'Ajuntament i una en blanc. Es procedeix a la votació. Es crida a cada regidor i regidora a que voti. Un cop ho han fet, s'obre l'urna i es treuen els vots. Primer es compten no sigui que algú hagi fet trampa. Després es comptaran de nou però escrutant el nom de la papereta. És públic l'acord entre CiU i ERC. No hi haurà sorpresa. S'acaba el recompte. 6 vots en Miquel Estapé, 7 vots en Rafael Ros. La gent trenca a aplaudir. Per l'entusiasme amb que aplaudeix la majoria, entenc que el públic que omple majoritàriament la sala són entusiastes i fervorosos seguidors del nou i flamant alcalde. La Montse Ametller proclama en Rafael Ros com Alcalde i li dona la vara d'Alcalde. Torna a esclatar la sala en aplaudiments. La vieja guardia respira tranquil·la. Ocupen les primeres files. Cara de satisfacció. L'època fosca s'ha acabat. Comença una nova etapa, etapa de prosperitat. L'Alcalde pren possessió de la seva cadira i obre el torn d'intervenció als grups municipals.

Comença ERC. En e seu discurs parla de que són una força d'esquerres i justifiquen el seu vot a l'Alcalde (de dretes) per les seves coincidències programàtiques. Hi ha alguna cosa que no em quadra : o ERC és de dretes o CiU són d'esquerres i no ho sabiem. Pot ser, des d'abans de les eleccions ja tenien pactat el programa i per això quadra a la perfecció. Recordo una vegada el comentari que em feia un destacat membre de CiU de Granollers : de joves militen a ERC i quan maduren (i tenen hipoteca) venen a CiU. Deu ser això. Només espero que s'apliqui la mateixa incomprensió al pacte que ha fet ERC amb CiU que al que vam fer nosaltres amb el PSC. O pot ser no : nosaltres som traïdors i ells patriotes.

El va seguir CiU. El senyor Álvarez, portaveu, va parlar del que faran. Que no es portaran tant malament com els socialistes. Van parlar d'aturar Can Planes i les Hortes. I de fer habitatge social. Hi ha una cosa que no entenc. Si aturen els plans que estan en execució on hi ha projectada vivenda pública, on la faran ? Bé ells sabran on la volen posar.

En tercer lloc va intervenir, en un llarguíssim i a vegades soporífer discurs, en Miquel Estapé. El discurs estava marcat en una sèrie de blocs que anava connectant, a vegades amb més gràcia que altres. Destacar la menció a la feina feta per Iniciativa en aquests anys. Va fer una dissertació sobre el llegat que deixen al nou equip de govern, enumerant cada un dels projectes oberts fins al dia d'ahir, a més de recordar-li unes paraules seves sobre l'afer de La Roca Village que van enfurismar al públic, igual que al refrescar-li que havia fet una campanya molt agressiva i crispant - el fi justifica els mitjans vaig pensar -. Van explicar també que faran una oposició constructiva, que aportaran alternatives - no com la que ha fet CiU aquests 4 anys que només ha fiscalitzat -, que s'ofereix a ajudar-los en tot el que necessitin i que els hi concediran 100 dies per que es posin al dia, cosa que no va fer CiU amb l'alcalde sortint. Fins a 4 vegades va haver d'intervenir l'Alcalde demanant silenci - i explicant que el cap de l'oposició està en el torn de la paraula i que la democràcia li concedeix aquest dret -. Vaig pensar que en Miquel li estava fent tastar la seva pròpia medicina a l'Alcalde, ja que en Rafael Ros ens ha obsequiat amb aburridíssims discurs que no deien res a qui hem anat seguint els plens municipals aquesta passada legislatura. Una persona va haver sortir de la sala de plens per escridassar el parlament d'en Miquel. Després de molts minuts va acabar. El discurs de Miquel va ser molt més llarg que tots els altres junts.

Per últim, va parlar l'Alcalde. Va fer un breu discurs, inèdit en ell. Va parlar de sostenibilitat i de potenciar l'educació pública. Per un moment vaig dubtar de si no estava en el partit equivocat. Els principis que mouen la meva existència eren la bandera d'aquell nou alcalde, l'alcalde de tots que en el nou casal d'avis vol posar-hi un museu, vol descmuntar el SAD o vol aturar la vivenda social (es curiós que molts membres del partit que ha fet Alcalde al senyor Ros i que ja està investigant quant costarà aturar els plans en marxa, hagin demanat pisos públics). Va acabar el discurs dient que vol ser l'Alcalde de tots els habitants de La Roca (tot i els dubtes d'un company meu). Això espero, que sigui l'Alcalde de tots i totes i no només d'uns quants.

[Actualització dimarts 19 de Juny]

Podeu llegir el discurs sencer d'en Miquel Estapé al seu bloc fent clic aquí

[Fins aquí l'actualizació ]

Allà estarem per comprovar-ho i rendir comptes de l'actuació de l'equip de govern puntualment. Per començar, sol·licitarem com a grup polític, tot i que no estiguem representats a l'Ajuntament, que poguem rebre l'ordre del dia dels plens que es convoquin. A veure si és veritat que ha estat posseït per l'esperit democràtic amb que ahir se li omplia la boca. En aquesta campanya no ho ha demostrat.

Seguiré comentant l'actualitat en aquest bloc i en el nou que compartiré amb el Dani Martín i algun col·laborador més, nomenat "Crónicas desde Siberia" i que el podreu trobar a la web www.cronicasdesdesiberia.org en els propers dies.

Salut i endavant!