ja ha passat un temps prudencial des que coneixem el nom del nou president del govern. La meva felicitació als guanyadors, el PSC i CiU. Al PSC per l'augment de vots a costa dels petits ja que ha sabut concentrar l'anomenat vot útil (i del que jo discrepo que sigui útil) i a CiU perquè moltes decissions passaran per ells. No m'imagino, la veritat, parlant de l'ampliació de supòsits de l'avortament amb una formació que s'anomena democristiana. O si. CiU és especialista en fer empassar el que sigui als seus electors. Torno a dir, enhorabona.
Ara, el que toca és autocrítica i anàlisi.
ICV ha pedut un diputat al congrés i IU, dos. Totes les anàlisi coincideixen en que és un desastre. De fet, he llegit a Público que en Gaspar Llamazares està aconseguint el que no va aconseguir Franco, enfonsar i fer desaparéixer l'esquerra. Jo tampoc diria tant, però si que és cert que el projecte comú d'ICV i IU ha de ser més atractiu i més il·lusionador. Jo veig en Gaspar Llamazares i em dóna la sensació que estic a missa (de les poques, molt poques vegades que he anat a una església mentre es fa cerimònia). És més, no és una persona que em convenci. Pot ser ara és el moment per tal que els comanys d'IU i ICV fem reflexió i ens plantegem que qui dirigeixi la nostra formació no ha de ser el que més batalles contra els grisos pot explicar o el més actiu dels piquets en les vages generals. Qui ha de ser el líder ha de ser una persona que es cregui el que defensa i que a més, tingui don de gentes, o sigui que sigui un bon comunicador i desperti la empatia. A més, jo demanaria que fos també gent nova. De la generació post-transició.
I ja centrat en ICV, però sense perdre tampoc a IU, considero que varis factors han fet que perdem aquest diputat :
- La bipolarització del vot PSC-PP. És obvi que a Catalunya, aquest vot s'ha concentrat en el PSC. El propi desenvolupament de la precampanya i campanya ja em feia preveure que els resultats no serien satisfactoris. La veritat és que la meva esperança era manternir-ne almenys en Joan Herrera. No obtenir-ne cap sí que seria l'adebacle.
- Em repeteixo en dir que el fet que tinguem una conselleria tan perillosa com la d'interior també ens està restant vots, perquè de cara a la societat, al final, qui va maltractar físicament presos a les Corts, va autoritzar utilitzar el kubotan en una manifestació o qui va enviar els mossos a l'Autònoma és en Saura. I si toca, és fins i tot qui va matar en Kennedy.
- No hem fet una campanya prou forta. Entenc que pel candidat ha estat molt dura, però en global, es podria haver fet una campanya amb més presència. Pot ser, encara portem la resaca de les municipals, en les que tot i que es digui el contrari, es va perdre i hi ha molta gent desil·lusionada amb aquest projecte.
Ara s'ha d'obrir un procés intern de reflexió, igual que hem fet a ICV de La Roca, en que cal valorar què hem fet bé i malament. Al meu entendre, hem fet bé l'aposta que es va fer el seu dia per en Joan Herrera. Gent jove, prepararada i amb coherència. Ha desenvolupat un molt bon treball durant aquests 4 anys, i estic segur que el seguirà fent. Amb menys recursos, però amb la mateixa o més força. ¡ Ànims Joan !
Coses que estan malament també en tenim. Ja n'he enumerat algunes, però crec que ens falta més presència mediàtica per tal de que arribi el nostre missatge. Ja sé que és difícil, però tenim una cosa : imaginació i creativitat. I sembla que moltes vegades, no la fem servir, i és un error.
Finalment, encoratjar a tothom que ens ha donat el seu vot i dir-li que serviran perquè a Madrid portem propostes d'esquerres, coherents i respectuoses amb el medi.
D'ERC, no sé si comentar res, ja que potser s'enfaden. Només els hi diré que ànims, i a seguir treballant.
Salutacions
Andrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada