Being digital

Being digital és un llibre escrit pel Nicholas Negroponte, un visionari de la tecnologia de veritat, no com en Bill Gates, on parla del futur digital, les tecnologies i les implicacions que un mon digital comporta. Una lectura més que recomanable. En castellà s'ha traduït com Mundo Digital.

Fa unes setmanes parlava de la batalla política que s'està lliurant a Internet i avui m'agradaria comentar la batalla que s'està lliurant sobre la privacitat de les comunicacions i altres aspectes del món digital. Us explico.

Fa unes setmanes, el PSC de La Roca va celebrar una acte alliberar la plaça de Can Torrents. Sembla ser que primer volien ocupar la plaça, però al final, ho van fer en un dels espais oberts al públic. Aquí és on comença la guerra entre govern i oposició. Resulta que hi ha un manat de versions sobre els permisos que es van demanar per poder fer els actes : que si es van demanar tard, que si es van demanar a l'INCASOL, que si els van denegar per extemporanis, que si l'INCASOL no volia que s'accedís a la plaça, que si van arribar en dissabte, que si t'he trucat, que si m'has demanat... en fi, qui realment sap com van anar les coses són els propis interessats tot i que cada un explica una versió.

El dia després de l'acte, el bloc del César Alcalá publica el contingut de dos cartes, ambdues de l'INCASOL, una destinada a l'Ajuntament i una altra a en Miquel Estapé. Aquí es planteja un primeinterrogant. Com pot tenir accés el Sr. César Alcalá a aquesta correspondència que és privada entre organismes públics i entre un organisme públic i un regidor ? I amb aquesta inmediatesa ? No oblidem que l'article del César Alcalá surt publicat el dia després de l'acte del PSC. La resposta, més endavant.

Aquest fet va motivar dos accions :

1. La presentació d'una moció al ple municipal del passat dijous 15 de Maig sobre la privadesa i la protecció de dades dels ciutadans, que va ser rebutjada en favor d'una molt més light en que, entre d'altres coses, no es permetia la creació d'una investigació per veure qui i com havia filtrat el contingut de les cartes al Sr. Alcalá. La moció aprovada va ser presentada per l'equip de govern i defensada pel nostre estimat xèrif, en Manel Álvarez, amb la passió i les formes xungues que el caracteritzen. A part de la investigació, la moció presentada pel PSC plantejava el dubte si estaven ben protegides les dades dels ciutadans a l'Ajuntament i si aquestes han estat o poden estar a expenses de terceres persones alienes a la Casa Gran.

2. Una denúncia contra l'Ajuntament davant l'Agencia Catalana de Protecció de Dades. Aquesta agència s'encarrega per vetllar perquè les dades i comunicacions que guarden les administracions i empreses siguin utilitzades pels fins legítims i garanteixen els drets de consulta, modificació i eliminació dels ciutadans i ciutadanes sobre algunes de les bases de dades que es disposin. Durant la discussió de la moció presentada pel PSC, en parlar d'aquest punt, el nostre xèrif va amenaçar en portar també a en Miquel Estapé davant l'ACPD per haver publicat un document en el seu web. Ben bé Don Vito dient vamos a llevarnos bien. També existeix la Agencia de Protección de Datos, que té un àmbit d'actuació espanyol i que, en la meva humil opinió, té molta més mala llet que la catalana, amb multes que poden arribar fins als 600.000 €. A Espanya, la llei de protecció de dades és molt estricte i s'aplica amb gran duresa. De fet, en virtut d'aquesta llei és com hom pot exercir a Espanya el dret a l'apostasia i ser eliminat del registre de cristians.

Durant la discussió de la moció, a més, el xèrif va recriminar a en Miquel Estapé que el programa de l'empresa d'aquest segon no tingués una sèrie de funcionalitats que ells necessitaven.

Respecte a les qui va proporcionar les cartes al Sr. César Alcalá, ahir es va descubrir la veritat i només tota la veritat. Resulta que al Sr. César Alcalá li va arribar un correu anònim (d'una adreça que podeu veure publicada al seu bloc) amb les cartes, La veritat és que si ens hagués dit que se les van donar dos extraterrestres la nit anterior mentre anava a la farmàcia m'hagués estat més veraç. Fetes algunes investigacions hem descobert que l'adreça de correu no existeix però el domini sí (acrom.com) i que pertany a una empresa de disseny, multimèdia i formació amb residència a París. Primer vaig sospitar que podria ser ascrom.com, però no existeix, com tampoc existeix l'adreça de correu que diu.

Això del correu no s'aguanta gaire, i si la l'ACPD intervé investigarà i treurà a la llum la veritat, ja que això de les comunicacions anònimes per Internet és un mite. Des de l'any 2002 hi ha una llei que obliga als proveïdors d'Internet a registrar tots els accessos i serveis que fan i han de guardar aquesta informació durant dos anys, pel que quansevol correu electrònic, enviat o rebut, tot i ser eliminat de l'Outlook, deixa un registre.

Ja per acabar, voldria fer un apunt a l'equip de govern. Està molt bé que durant els plens utilitzin l'ordinador com a suport pels temes que es tracten, però en el passat ple vaig detectar un parell de coses en l'ordinador portàtil que hi havia davant l'Alcalde (desconec si és el seu portàtil) :

1. Tenia l'eMule instal·lat. Suposo que qui utilitza aquest portàtil deu ser d'aquest 0,5% mundial que es baixa contingut legal per les xarxes P2P.

2. A l'escriptori hi havia una carpeta anomenada crack. Un crack és un programa que serveix per trencar el sistema de protecció dels programes. Utilitzar programes sense haver pagat la corresponent llicència és un delicte contra la propietat intel·lectual i la BSA ho persegueix i també fa pagar un alt preu per tenir programes pirates.

Això em porta al següent comentari, que sempre faig als meus clients.

A la feina, sempre programes legals o alternatives de programari lliure. No us la jugueu. A casa, feu el que us doni la gana.

Si el portàtil és municipal, malament, perquè aquests programes i cracks no haurien d'utilitzar-se dins les dependències municipals. Si el portàtil és personal, malament perquè l'Alcalde (o regidor) hauria de donar exemple. I si a casa vol tenir aquests programes o continguts, que els tingui, però de cara a la galeria, hauria de mantenir les maneres. Recordar, tot i que a algú no li farà gràcia, el cas de l'eMule i CC.OO, que podeu veure la notícia fent clic aquí.

I fins aquí la meva reflexió d'avui.

Salut i endavant!

Andrés