Amb uns dies de retard respecte al previst explico el que vaig viure el passat divendres 21 de Desembre de 2007...
Tot va començar el matí del citat divendres, una hora abans del ple. Vaig anar a esmorzar a La Bodeguita i em va acompanyar en Benito. Després d'esmorzar, al voltant de les 10:40 vam anar a buscar el diari i ens vam trobar amb en Júlio Caña, en Jordi Font i en Miquel Estapé que ens van convidar a un cafè. Al minut van arribar en Carles Fenández, la Cati Palma i la Carmen Las Heras. Encara no li havien posat el cafè al Benito, que ja van sortir per la porta direcció al ple. Vam acabar el cafè i vam marxar sols cap a l'Ajuntament. Faltaven 10 minuts per les 11 i la sala estava tancada. Al moment, algú va obrir la porta i els electes van començar a ocupar els seus llocs. El públic, 4 persones, el seu. Tothom en silenci. Serà un minut de silenci en record d'algú ? No, falta un minut per les 11. Les 11 en punt. L'Alcalde comença la sessió.
L'Alcalde explica que el ple es per aprovar les ordenances fiscals. Es fa en divendres al matí ja que s'han d'enviar les ordenances el mateix divendres a la tarda. Passa la paraula al Regidor d'Hisenda, en Manel -Jiménez Losantos- Álvarez, que amb una gran violència verval arremet contra les al·legacions del PSC. El Sr. Álvarez intenta desmuntar una per una les 5 al·legacions socialistes a base de dir que no tenen base jurídica per presentar-la com alternativa i que ells estan fent molta feina i que el PSC no té ni idea. Cada al·legació té la seva resposta i coneixo per boca del Sr. Álvarez que s'està negociant amb el Consorci de Residus del Vallès Oriental el tema de descomptes en el rebut de les escombreries si s'utilitza qualsevol deixalleria comarcal, a més de que es farà un pilot per tal de que la gent major de 65 anys pugui tenir un descompte. Em dona la sensació que vénen fum. Haurem d'esperar a veure que passa.
El debat polític de les ordenances va durar 3 minuts i la resta va ser vergonya aliena del que va succeir a la sala. El Sr. Álvarez va deixar anar perles com que les al·legacions que va presentar el PSC eren una forma barroera de fer política (sic) i que només volien posar pals a les rodes, a més d'afirmar que el PSC estava fent una demagòcia com mai s'havia vist en aquella sala de plens. Això va ser un cop de puny a la intel·ligència de les persones. Què es creu aquest individu ? Com pot dir aquestes coses algú que se li podria coronar com el que més demagògia ha fet en aquesta sala de plens ? No escoltava el que ell mateix deia ple darrera ple la passada legislatura ? Increible. Alucinant. Acusen al PSC de demagògia afirmant que escriuen notes de premsa per publicar en diaris que són mentida. Suposo que les mentides dels altres són de pecat mortal i les d'ells són piedoses. Ja se sap que la dreta i la doble moral són grans amigues. També ens assabentem que el PSC no ha anat a la comissió informativa prèvia.
El Sr. Álvarez va remarcar que no han deixat escapar cap subvenció i que s'apujaran els impostos perquè serà un any dur ja que l'anterior govern havia deixat un forat, és l'obligació del govern i que el PSC hauria de parlar menys i fer front comú amb l'equip de govern. Com sempre, els qui demanen unitat són els que han torpedejat totes les accions de l'anterior govern. Quina ironia. En aquest punt, la xuleria del regidor em recordava als millors moments d'en Francisco Álvarez Cascos. Pel que es veu, tots els governs de dretes tenen un doberman.
Ja som més al públic ; 8 persones.
La rèplica va ser pel Sr. Carles Fernández. Va explicar que com que CiU mentre va ser oposició no va fer la seva feina i no va presentat mai cap al·legació a res, no saben de que va la cosa. Respecte a la convocatòria del ple extraordinari un divendres al matí, recorda que és l'Alcalde qui fixa els calendaris i que aquesta vegada no ho ha fet bé ja que es podria haver fet la tarda anterior. Em recorda als estudiants que estudia abans de l'examen. Ens va recordar que aquesta pujada és impopular, ja que molta gent li ha expressat el seu malestar.
Torna la paraula al Sr. Álvarez i em deixa de nou docabadat. Es reafirma en que no és un forat el que ha deixat l'antic equip de govern, és un esboranc, ja que no sabien a qui venien la parcel·la de Can Font de la Parera. Tinc la teoria que la venda fallida d'aquesta parcela pot haver estat conseqüència de l'agressiva política de denúncia, unes vegades directament i d'altres instigades, contra les diferents actuacions que s'han anat portant a terme a La Roca, com la sentència de La Roca Village, Maiols-Can Planes o les Hortes. Com que el diner és molt poruc, problament la alta inestabilitat provocada per CiU en el passat va fer retirar-se a qui volia fer negocis amb aquest terreny. El Sr. Álvarez també va recriminar que no volguessin aprovar unes ordenances desenvolupades pel cos tècnic municipal, desprestigiant així aquests treballadors. Definitivament, el Sr Álvarez té memòria de peix. Ells sempre han dubtat de la professionalitat del cos de funcionaris municipals. De tots és conegut les desavinences entre personal municipal d'alta qualificació i el Sr. Ros i el Sr. Álvarez.
Ja som 11 persones al públic i un periodista de La Revista del Vallès.
Respecte a la pujada d'impostos, el Regidor d'Hisenda va recordar que hi va haver dos en el seu dia molt importants i que probablement el PSC no ha assistit a la comissió informativa perquè estava fent enquestes al mercat. Molt bona!. És una llàstima que la gent treballi i no pugui assistir a la comissió informativa. Probablement si haguessin fet el ple el dia anterior...
Li toca de nou al Sr. Carles Fernàndez. Explica que les pujades d'impostos anterior anaven lligades a la posada en marxa de dos serveis : el transport públic i la recollida orgànica. Hi ha una petita batalla dialèctica sobre el control de l'equip de govern als regidors de l'oposició en que intervé el Sr. Albert Gil. L'Alcalde el fa callar. És l'única vegada que obre la boca que no sigui per dir SI a la votació. Reconeix que li alegra que el Sr. Álvarez sàpiga de que va l'economia municipal, però encara te greus faltes ja que no sap el que és un forat econòmic.
Finalment, l'Alcalde parla. Com si fos el Crist del pantocràtor de Sant Climent de Taüll, el Sr. Ros parla des de la seva torre de marfil amb to mesiànic. Afirma que les alegacions no tenen ni cap ni peus i acusa al PSC de fonamentar les al·legacions i mocions des del rumor. Explica que les al·legacions a les ordenances fiscals es poden presentar des de dos àmbits : la desconeixença i la irresponsabilitat. Com que el PSC ha estat en el govern, no pot ser desconexença, pel que els acusa d'irresponsables. L'Alcalde tampoc perd l'ocasió per explicar que el Sr. Carles Fernàndez ha col·leccionat una sèrie de càrrecs indescriptibles. Com que aquest any tenim un extres de :
1.- Pavelló : 436.000 €
2.- Recepció de nous sectors com Can Messeguer, Vallderiolf, el Solell, etc. : 200.000 €
3.- Interessos del crèdit de Can Font de la Parera : 200.000 €
La nostra pujada d'impostos cobrirà només 360.000 € pel que la resta es recuperarà per contenció pressupostària. Això és, menys serveis a la gent gran, al jovent o a les beques. Com que encara no hi ha pressupost municipal, no sabem quines partides es reduiran. Parla l'Alcalde dels càrrecs de confiança, arran que en Carles Fernández cités que en seran cinc. L'Alcalde puntualitza en un. Jo al programa he vist fins a tres, i es parla d'un tècnic extern contractat en exclusiva, que fan quatre.
Per últim l'Alcalde afirma que es presentin les coses en positiu i de manera seriosa. Clar, ells han estat un clar exemple de positivitat i treball en la passada legislatura, que per fer perdre un votació al PSC van votar que La Roca del Vallès havia de treballar per a la consecució de la III República. Curiós.
A les 11:41 s'acaba el ple. El comentari general és de vergonya. Es fan els típics corrillos. Parlem de democràcia. Algú em suggereix que la democràcia no és perfecta. Establim una conversa al voltant lo particpatiu i obert que ha estat el ple. En Benito se'n va cap a un grup on està l'Alcalde i la Sr. Marta Pujol. Des d'on estic, només el sento a ell. Desconecto. Tothom marxa i queda en Benito, la Sr. Pujol i l'Alcalde. Espero separat. No ens han presentat formalment i no participaré en una conversa aliena. Benito acaba, per fi. Marxem. Pel camí m'explica que li ha dit a en Manel Álvarez que què passarà amb els diners que la Generalitat ha aprovat en pressupost per a projectes a La Roca (més de 9 milions d'euros). Diu que ell no té els papers. Serà que no l'interessa el tema. Es farà un nou casal d'avis o vivenda pública (això diuen en el seu acord de govern) i ens pujaran els impostos ja que hauran deixat passar la subvenció de la Generalitat. Som víctimes de la seva incompetència.
Es divendres prenadalenc. S'encarrega de fer-m'ho recordar el fil musical municipal, que a tot volum, expulsa les notes d'una nadala que no recordo. Fa fred plouen quatre gotes. Marxo a treballar. Encara em queden algunes coses per fer i alguns regals per comprar.
Salutacions.
dijous, 27 de desembre del 2007
divendres, 21 de desembre del 2007
¡Vergonya!
avui he assistit a ple convocat a les 11 del matí on s'havien d'aprovar les ordenances fiscals de 2008. M'ha caigut la cara de vergonya quan el senyor (per dir-li d'alguna manera, però tinc vàries alternatives) Manel Àlvarez i el Sr. Ros han acusat al PSC de demagògics i de presentar mocions per posar pals a les rodes (sic).
I per si no en tenia prou, he rebut un mail aquest matí a les 10:00, abans del ple, avisant-me que a la secció de notícies de la web municipal ja es podia llegir la nota de premsa del ple. El text no té desperdici ja que no és una nota de premsa municipal, és una valoració de CiU. I avui l'Alcalde ha tirat a la cara del PSC que presentin mocions com articles d'opinió...
Dilluns publicaré un detallat relat "de lo acontecido"...
Salut!
I per si no en tenia prou, he rebut un mail aquest matí a les 10:00, abans del ple, avisant-me que a la secció de notícies de la web municipal ja es podia llegir la nota de premsa del ple. El text no té desperdici ja que no és una nota de premsa municipal, és una valoració de CiU. I avui l'Alcalde ha tirat a la cara del PSC que presentin mocions com articles d'opinió...
Dilluns publicaré un detallat relat "de lo acontecido"...
Salut!
dijous, 20 de desembre del 2007
Aprovant sols les ordenances fiscals 2008
Hola,
suposo que heu llegit que demà divendres 21 de Desembre hi ha un ple extraordinari a les 11 del matí, una hora molt adient per tal que la gent pugui assistir-hi. En Dani Martín ha presentat una instància respecte al tema que us publico.
suposo que heu llegit que demà divendres 21 de Desembre hi ha un ple extraordinari a les 11 del matí, una hora molt adient per tal que la gent pugui assistir-hi. En Dani Martín ha presentat una instància respecte al tema que us publico.
Aprofito per comentar que de totes les instàncies que hem presentat (8 fins ahir) no se'ns ha contestat a cap. Sí que és veritat que de la primera, en la que demanàvem que ens notifiquessin l'ordre del dia, ens sol arribar per carta a casa d'en Dani Martín quan vam sol·licitar que ho fessin per Internet o a l'apartat de correus.
Salut!
Salut!
dilluns, 17 de desembre del 2007
PIC : Procés d'Intervenció Comunitària
El passat divendres 14 de Desembre se'ns va convocar a tot el veinat de La Torreta a participar en el Procés d'Intervenció Comunitària (PIC d'ara en endavant). El PIC és una eina que permet a les persones que hi participen fer una radiografia (allà ens van dir sociograma) a través d'unes metodologies concretes de treball, de la situació de La Torreta en molt aspectes i veure com intervenen en la salut de la comunitat.
Aquest projecte neix l'any 2004 i ja se'ns va presentar una primera visió de "l'estat de la situació" a través d'un llibre que ens van proporcionar juntament amb la carpeta, el full d'inscripció i un bolígraf (que el meu no funcionava bé). L'acte de divendres era el punt de sortida de l'obertura cap a la participació dels ciutadans i ciutadanes en aquest procés.
Només entrar, em vaig inscriure en una de les taules. N'hi havia 6. Jo vaig agafar educació, cultura i esports. Se suposa que després hem d'iniciar un procés participatiu. Unes 70 persones hi han a l'acte. Seguit ens donen la citada carpeta i a escoltar els parlaments.
L'acte va estar estructurat de la següent manera :
Presentació
Rafael Ros, Alcalde de La Roca del Vallès.
Dolores Gómez, Diputada a la Diputació de Barcelona.
Montse Ametller, Regidora de Salut i Benestar Social.
Dr. Rick Miller, metge i representant de la Generalitat de Catalunya.
Dr. Fernández, Director de l'ABS de La Roca.
Exposició de la tasca feta pel Grup Comunitari.
Antonio Castellón, del Casal d'Avis com "animador".
Maite Romera, Infermera de l'ABS.
Judith Carmona, Educadora Social.
José Domínguez.
Mª Cruz Moreno, Metgessa de família
Treball sectorial
Conclusions
Petit refrigeri o "pica-pica"
A les presentacions vam assabentar-nos que aquest projecte és es paradigmàtic i molts dels membres del mateix el "prediquen" allà on els conviden, i pel que vam sentir, ha anat més enllà de les nostres fronteres. Haig de confessar que em va cautivar la manera de parlar de la Montse Ametller. La veritat és que l'havia sentit poques vegades, ja que als plens de la passada legislatura parlaven només en Manel Álvarez i en Rafael Ros. A partir d'ara hauré d'anar a més actes que presenti aquesta dona ;-)
En les intervencions del Grup Comunitari se'ns van explicar moltes coses interessants sobre el PIC, del qual en destaco algunes notes que vaig agafar :
El procés del PIC consisteix en :
Conéixer la comunitat.
Diagnòstic compartit.
Programació comunitària.
El PIC està format per diversos òrgans :
Nucli impulsor
Grups comunitaris
Equip comunitari de l'ABS
Tècnics municipals
Institucions.
El PIC, també té com a objectiu, poder coordinar millor les institucions, els serveis/recursos i el teixit social.
Respecte a algunes dades que es van donar de La Torreta, remarcar :
Que a La Torreta s'ha produït aquests últims anys un augment de la natalitat i ja hi ha més nens que gent gran.
Que s'ha de potenciar la formació de dones.
Que el 90% dels pares i mares forma part de l'AMPA.
Que hi ha una falta de noves incorporacions i relleu en les entitats.
Que els habitants de La Torreta cerquen l'oferta comercial, cultural i d'oci a Granollers.
Després d'aquest bloc ens vam col·locar en taules per tal d'iniciar el procés d'intervenció per part de qui allà estàvem. A la meva taula érem una quinzena i teniem una persona que dirigia aquest procés (i que no era roquerol). Entre els membres de la meva taula hi havia en Miquel Estapé i en Julio Caña. Ens vam haver de presentar. En Miquel es va presentar com "Hola, sóc en Miquel" i ja està. En Julio, també, va dir que venia a títol personal. Jo igual. Ens van fer posar en parelles (preferiblement, que no es coneguiin diu el moderador). A l'altra punta de la taula un senyora em reclama. La conec de vista. Som veins. I a més, és la dona d'un exregidor. Seiem plegats. Un encant de senyora. Ens reparteixen uns post-it de color groc i uns blaus. Hem de trobar aspectes positius i negatius de La Torreta (equipaments, associacios, conductes, etc.) en els àmbits marcats, que són educació, cultura i esports. Cada aspecte positiu va a un post-it groc. Cada aspecte negatiu a un post-it blau. Ens posem a la feina. En trobem dos o tres de cada. Fem la posada en comú (en faig 5 cèntims) :
D'aspectes positius :
El F.C. La Torreta és una entitat que nou gent i està molt ben reconeguda.
Tenim un bon Centre Cultural.
L'escola està molt arrelada al barri.
Tenim un AMPA molt potent.
D'aspectes negatius :
Manca de varitat d'instal·lacions esportives i esports alternatius al futbol, sobretot femení.
L'escola està segregada i en manca una de nova juntament amb una escola bressol.
Manca de ludoteca o biblioteca.
Col·loquem en un plafó cada post-it que cada equip va incorporant. Sembla que hi ha coses en que coincidim. Un cop estan totes, el moderador de la taula, agrupa les nostres aportacions. Totes les aportacions positives s'agrupen, i si no en tenen cap aspecte negatiu, s'incorporen al PIC, ja que un dels prinicipis del PIC és la unanimitat. Extreiem les conclusions. Elaborem el llistat de propostes i les contrastem amb les negatives per poder explicar als assistents què hem vist. Decidim que el portaveu sigui en Xavi. Endavant!
Quan totes les taules han acabat i han preparat les conclusions, els portaveus pujen a l'estrada i expliquen el que han trobat : de tot. Des de que es facin passos elevats al carrer Veneçuela per evitar que sigui una autopista els caps de setmana fins a que hi ha un col·lectiu de joves que fumen porros amparats a la fosca d'una cantonada del Casal d'Avis. No recordo si es va dir que se'n faria un document de resum. Ho miraré.
S'acaba l'acte. Petit refrigeri. Per alguns, sopar. Com que cada vegada èrem menys a la sala, ha quedat més "petit refrigeri" pels que hem estat fins al final. Entre delicatessen i delicatessen m'empaita el moderador de la meva taula. Em pregunta les meves impressions. Em comenta coses d'altres llocs on ha estat i com s'ha desenvolupat. Li explico que a la nostra taula, estàvem jo que sóc membre d'ICV, en Miquel que és l'exalcalde, en Julio, regidor del PSC i la meva companya de taula, dona d'un exregidor de CiU. Es queda sobtat. M'explica que generalment, quan tenen polítics a les taules, sol haver-hi unes tensions molt fortes i els debats no són tan enriquidors. Em diu que s'agraeix que no intervingui la política en aquests debats.
Ja són les 22:30, dues hores més tard del previst per finalitzar. És tard. Deuen estar ja muntant el pessebre. Me'n vaig cap a casa que dissabte treballo.
Salut i endavant!
Aquest projecte neix l'any 2004 i ja se'ns va presentar una primera visió de "l'estat de la situació" a través d'un llibre que ens van proporcionar juntament amb la carpeta, el full d'inscripció i un bolígraf (que el meu no funcionava bé). L'acte de divendres era el punt de sortida de l'obertura cap a la participació dels ciutadans i ciutadanes en aquest procés.
Només entrar, em vaig inscriure en una de les taules. N'hi havia 6. Jo vaig agafar educació, cultura i esports. Se suposa que després hem d'iniciar un procés participatiu. Unes 70 persones hi han a l'acte. Seguit ens donen la citada carpeta i a escoltar els parlaments.
L'acte va estar estructurat de la següent manera :
Presentació
Rafael Ros, Alcalde de La Roca del Vallès.
Dolores Gómez, Diputada a la Diputació de Barcelona.
Montse Ametller, Regidora de Salut i Benestar Social.
Dr. Rick Miller, metge i representant de la Generalitat de Catalunya.
Dr. Fernández, Director de l'ABS de La Roca.
Exposició de la tasca feta pel Grup Comunitari.
Antonio Castellón, del Casal d'Avis com "animador".
Maite Romera, Infermera de l'ABS.
Judith Carmona, Educadora Social.
José Domínguez.
Mª Cruz Moreno, Metgessa de família
Treball sectorial
Conclusions
Petit refrigeri o "pica-pica"
A les presentacions vam assabentar-nos que aquest projecte és es paradigmàtic i molts dels membres del mateix el "prediquen" allà on els conviden, i pel que vam sentir, ha anat més enllà de les nostres fronteres. Haig de confessar que em va cautivar la manera de parlar de la Montse Ametller. La veritat és que l'havia sentit poques vegades, ja que als plens de la passada legislatura parlaven només en Manel Álvarez i en Rafael Ros. A partir d'ara hauré d'anar a més actes que presenti aquesta dona ;-)
En les intervencions del Grup Comunitari se'ns van explicar moltes coses interessants sobre el PIC, del qual en destaco algunes notes que vaig agafar :
El procés del PIC consisteix en :
Conéixer la comunitat.
Diagnòstic compartit.
Programació comunitària.
El PIC està format per diversos òrgans :
Nucli impulsor
Grups comunitaris
Equip comunitari de l'ABS
Tècnics municipals
Institucions.
El PIC, també té com a objectiu, poder coordinar millor les institucions, els serveis/recursos i el teixit social.
Respecte a algunes dades que es van donar de La Torreta, remarcar :
Que a La Torreta s'ha produït aquests últims anys un augment de la natalitat i ja hi ha més nens que gent gran.
Que s'ha de potenciar la formació de dones.
Que el 90% dels pares i mares forma part de l'AMPA.
Que hi ha una falta de noves incorporacions i relleu en les entitats.
Que els habitants de La Torreta cerquen l'oferta comercial, cultural i d'oci a Granollers.
Després d'aquest bloc ens vam col·locar en taules per tal d'iniciar el procés d'intervenció per part de qui allà estàvem. A la meva taula érem una quinzena i teniem una persona que dirigia aquest procés (i que no era roquerol). Entre els membres de la meva taula hi havia en Miquel Estapé i en Julio Caña. Ens vam haver de presentar. En Miquel es va presentar com "Hola, sóc en Miquel" i ja està. En Julio, també, va dir que venia a títol personal. Jo igual. Ens van fer posar en parelles (preferiblement, que no es coneguiin diu el moderador). A l'altra punta de la taula un senyora em reclama. La conec de vista. Som veins. I a més, és la dona d'un exregidor. Seiem plegats. Un encant de senyora. Ens reparteixen uns post-it de color groc i uns blaus. Hem de trobar aspectes positius i negatius de La Torreta (equipaments, associacios, conductes, etc.) en els àmbits marcats, que són educació, cultura i esports. Cada aspecte positiu va a un post-it groc. Cada aspecte negatiu a un post-it blau. Ens posem a la feina. En trobem dos o tres de cada. Fem la posada en comú (en faig 5 cèntims) :
D'aspectes positius :
El F.C. La Torreta és una entitat que nou gent i està molt ben reconeguda.
Tenim un bon Centre Cultural.
L'escola està molt arrelada al barri.
Tenim un AMPA molt potent.
D'aspectes negatius :
Manca de varitat d'instal·lacions esportives i esports alternatius al futbol, sobretot femení.
L'escola està segregada i en manca una de nova juntament amb una escola bressol.
Manca de ludoteca o biblioteca.
Col·loquem en un plafó cada post-it que cada equip va incorporant. Sembla que hi ha coses en que coincidim. Un cop estan totes, el moderador de la taula, agrupa les nostres aportacions. Totes les aportacions positives s'agrupen, i si no en tenen cap aspecte negatiu, s'incorporen al PIC, ja que un dels prinicipis del PIC és la unanimitat. Extreiem les conclusions. Elaborem el llistat de propostes i les contrastem amb les negatives per poder explicar als assistents què hem vist. Decidim que el portaveu sigui en Xavi. Endavant!
Quan totes les taules han acabat i han preparat les conclusions, els portaveus pujen a l'estrada i expliquen el que han trobat : de tot. Des de que es facin passos elevats al carrer Veneçuela per evitar que sigui una autopista els caps de setmana fins a que hi ha un col·lectiu de joves que fumen porros amparats a la fosca d'una cantonada del Casal d'Avis. No recordo si es va dir que se'n faria un document de resum. Ho miraré.
S'acaba l'acte. Petit refrigeri. Per alguns, sopar. Com que cada vegada èrem menys a la sala, ha quedat més "petit refrigeri" pels que hem estat fins al final. Entre delicatessen i delicatessen m'empaita el moderador de la meva taula. Em pregunta les meves impressions. Em comenta coses d'altres llocs on ha estat i com s'ha desenvolupat. Li explico que a la nostra taula, estàvem jo que sóc membre d'ICV, en Miquel que és l'exalcalde, en Julio, regidor del PSC i la meva companya de taula, dona d'un exregidor de CiU. Es queda sobtat. M'explica que generalment, quan tenen polítics a les taules, sol haver-hi unes tensions molt fortes i els debats no són tan enriquidors. Em diu que s'agraeix que no intervingui la política en aquests debats.
Ja són les 22:30, dues hores més tard del previst per finalitzar. És tard. Deuen estar ja muntant el pessebre. Me'n vaig cap a casa que dissabte treballo.
Salut i endavant!
dissabte, 15 de desembre del 2007
Resum assemblea
El passat 10 de Novembre vam celebrar la nostra assemblea local, de la qual faig un resum ràpid a l'espera dels documents definitius.
Vam contar a l'assistència d'una quinzena de militants i amics, així com 4 convidats.
Vam fer vàries esmenes a l'informe de la legislatura, sobretot en el referent als motius de la derrota electoral que estem incorporant al document final.
Tots els membres de la CPL van ser proposats pels militants un a un i no en bloc.
El nou organigrama és el següent :
Presidencia : Dani Martín.
Secretaria d'organització : Andrés Hidalgo.
Finances : Manel Martínez Parreño.
Política local : Elisabet Caballero.
Joves d'Esquerra Verda : Àngel Hernàndez.
En aquesta nova CPL, 3 dels membres no tenen més de 31 anys, iniciant així la renovació que plantejàvem després de les eleccions.
Entre els acords de l'Assemblea també es troben seguir desenvolupant aquesta web oferint nous mecanismes de participació que més endavant es posaran en marxa.
Salut!
Vam contar a l'assistència d'una quinzena de militants i amics, així com 4 convidats.
Vam fer vàries esmenes a l'informe de la legislatura, sobretot en el referent als motius de la derrota electoral que estem incorporant al document final.
Tots els membres de la CPL van ser proposats pels militants un a un i no en bloc.
El nou organigrama és el següent :
Presidencia : Dani Martín.
Secretaria d'organització : Andrés Hidalgo.
Finances : Manel Martínez Parreño.
Política local : Elisabet Caballero.
Joves d'Esquerra Verda : Àngel Hernàndez.
En aquesta nova CPL, 3 dels membres no tenen més de 31 anys, iniciant així la renovació que plantejàvem després de les eleccions.
Entre els acords de l'Assemblea també es troben seguir desenvolupant aquesta web oferint nous mecanismes de participació que més endavant es posaran en marxa.
Salut!
dilluns, 3 de desembre del 2007
Retorn a l'activitat
Hola
fa vàries setmanes que no m'he pogut dedicar a escriure en el bloc i em sap greu però la meva activitat professional em requeria tot el temps disponible. Tinc en ment vàries coses per publicar, a més del resum i esmenes als documents de la nostra assamblea local.
Salut i endavant!
fa vàries setmanes que no m'he pogut dedicar a escriure en el bloc i em sap greu però la meva activitat professional em requeria tot el temps disponible. Tinc en ment vàries coses per publicar, a més del resum i esmenes als documents de la nostra assamblea local.
Salut i endavant!
dilluns, 19 de novembre del 2007
Sense paraules
Anònim ha deixat un comentari nou al vostre missatge "Sobre l'habitatge públic":
avui heu deixat incoscient a una noia!
gracies als vostre cos de repressors!!
no hi haura oblit ni perdo!!
Fills de puta cabrons!!
repressors de merda!!
stalinites i burgessos!!!
l'enemic sou ara vosaltres!!!!
ecofeixistes!!!
avui heu deixat incoscient a una noia!
gracies als vostre cos de repressors!!
no hi haura oblit ni perdo!!
Fills de puta cabrons!!
repressors de merda!!
stalinites i burgessos!!!
l'enemic sou ara vosaltres!!!!
ecofeixistes!!!
dilluns, 5 de novembre del 2007
Sobre l'habitatge públic
Aquests dies s'ha parlat molt de la sentència que atura la urbanització de Can Planes. L'aturada de la urbanització de Can Planes és una dolenta noticia per a tots i totes que van sol·licitar vivenda pública ja que en aturar el projecte, també aturen les 108 vivendes que s'havien de fer. De totes maneres, el que es paralitzi la urbanització no vol dir que no es faci en cap altre moment, ja que l'argument esgrimit per aturar l'entrada de màquines és que falta un informe econòmic. És un defecte tècnic que es pot arreglar. La sentència en contra de Can Planes no treu els drets d'edificació que té el propietari, que van ser concedits l'any 1991 pel govern de CiU a través del Pla General. El més curiós és que el jutge va encarregar un informe independent sobre la situació de Can Planes que és gairebé exacte al que ICV va encarregar l'any 2003 al secretari del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya. Si més no, curiós.
Es parla, però menys, de que s'ha desestimat també la denuncia que CiU també va interposar pel pla de les Hortes. La construcció de vivenda pública en aquest sector no està clar encara a dia d'avui i l'Ajuntament no ha emès cap comunicat a les més de 400 persones que van sol·licitar una vivenda. Mutisme absolut. Sembla ser que han intentat tirar enrera la vivenda pública de les hortes amb un argument una mica surrealista : per fer els vials i l'escola de les Hortes s'ha aixecat el terreny alguns metres i ara, resulta que diuen que no es pot fer vivenda pública perquè hi ha 80 centímetres de més d'alçada i l'edifici quedaria per sobre del carrer. Jo em pregunto, si tal com han posat la sorra , no es pot treure ?
El passat 31 d'octubre ICV a presentar 3 instàncies sol·licitant informació sobre l'estat de :
1.- La vivenda pública del Pla de les Hortes.
2.- La vivenda dotacional i el casal d'avis al solar de l'antic Ajuntament.
3.- La vivenda pública de Santa Agnès.
Des d'ICV ens solidaritzem amb totes i tots els que han demanat vivenda pública. La vivenda pública era una realitat a La Roca del Vallès fa uns mesos. Ara és una incertesa.
Salutacions i endavant!
Es parla, però menys, de que s'ha desestimat també la denuncia que CiU també va interposar pel pla de les Hortes. La construcció de vivenda pública en aquest sector no està clar encara a dia d'avui i l'Ajuntament no ha emès cap comunicat a les més de 400 persones que van sol·licitar una vivenda. Mutisme absolut. Sembla ser que han intentat tirar enrera la vivenda pública de les hortes amb un argument una mica surrealista : per fer els vials i l'escola de les Hortes s'ha aixecat el terreny alguns metres i ara, resulta que diuen que no es pot fer vivenda pública perquè hi ha 80 centímetres de més d'alçada i l'edifici quedaria per sobre del carrer. Jo em pregunto, si tal com han posat la sorra , no es pot treure ?
El passat 31 d'octubre ICV a presentar 3 instàncies sol·licitant informació sobre l'estat de :
1.- La vivenda pública del Pla de les Hortes.
2.- La vivenda dotacional i el casal d'avis al solar de l'antic Ajuntament.
3.- La vivenda pública de Santa Agnès.
Des d'ICV ens solidaritzem amb totes i tots els que han demanat vivenda pública. La vivenda pública era una realitat a La Roca del Vallès fa uns mesos. Ara és una incertesa.
Salutacions i endavant!
dilluns, 22 d’octubre del 2007
Assemblea local d'ICV
La Comissió Política Local d'Iniciativa per Catalunya Verds de La Roca del Vallès convoca oficialment la seva assemblea pel proper dia 10 de novembre de 2007.
Sobre l'assemblea
Quan farem l'Assemblea ? El dia 10 de novembre de 2007
On farem l'assemblea ? Al local comarcal d'ICV.
I on està ? A la plaça de les Arts, número 5 de Granollers.
Com s'arriba al local d'ICV ?
Ver mapa más grande
A quina hora ? A les 10:00 hores del matí.
Estic interessat en participar, què faig ? Envia'ns un correu a andres.hidalgo@gmail.com.
Fins quan em puc inscriure ? Fins el dia 9 de novembre a les 21:00 hores.
Sobre l'assemblea
Quan farem l'Assemblea ? El dia 10 de novembre de 2007
On farem l'assemblea ? Al local comarcal d'ICV.
I on està ? A la plaça de les Arts, número 5 de Granollers.
Com s'arriba al local d'ICV ?
A quina hora ? A les 10:00 hores del matí.
Estic interessat en participar, què faig ? Envia'ns un correu a andres.hidalgo@gmail.com.
Fins quan em puc inscriure ? Fins el dia 9 de novembre a les 21:00 hores.
Documentació
Carta de normes de l'assemblea local en format PDF
Carta de normes de l'assemblea local en format Open Document
Document d'organització en format PDF
Document d'organització en format Open Document
Informe polític legislatura 2003-2007 en format PDF
Informe polític legislatura 2003-2007 en format Open Document
Programa electoral en format PDF
Cartell de l'assemblea en format PDF
Per llegir els documents PDF necessitareu l'Acrobat Reader d'Adobe i per llegir els document en Open Document necessitareu l'Open Office.
Actualització 23/10/2007
Se m'ha oblidat posar que l'eslògan de l'assemblea està agafat d'un comentari d'un anònim que va deixar un comentari en el bloc i que hem fet nostra com una declaració d'intencions del que volem ser.
Salut!
divendres, 19 d’octubre del 2007
Què és censurable ?
Mesos abans de que en Miquel Estapé fos l'Alcalde de La Roca, vam coincidir a la cargolada de la Festa Major de La Torreta. Entre cargol i cargol i truita de patates vam deixar el politiqueo i vam estar parlant d'informàtica i telecomunicacions. Com tothom sap, en Miquel és un teleco i jo, per qui no hagi llegit el meu perfil, sóc informàtic. Jo l'intentava convèncer de la necessitat de que l'Ajuntament adoptés el programari lliure en tot el que fa l'intercanvi de documentació, que es canviessin en la mesura del possible els servidors a Linux, ja que suposaria un estalvi econòmic i que les impressores permetessin impressions a doble cara per estalviar paper.
També vam estar parlant de quina manera s'hauria de moderar el fòrum municipal. De fet, ja estava encarregada una modificació del fòrum per evitar la publicació immediata ; havia de passar per un moderador. Un moderador és la persona que decideix el que és acceptable i el que no, en base a uns suposats paràmetres objectius, que d'objectius no tenen res. M'explico. En la majoria de fòrums, blocs, portals, etc. on l'usuari pot manifestar la seva opinió ho ha de fer en virtut d'unes normes de comportament. Aquestes normes, com eduació, correció o respecte les acceptem per poder publicar. Cada persona té una concepció del que és l'educació o el respecte i segurament són diferents a les que jo o altre persona poguem tenir. Jo podria fer un article molt irònic parlant d'algú i que aquest algú se sentís profundament insultat o enfadat pel que he escrit. I podria no haver utilitzat cap insult.
A tot això li podem sumar una variable : el moderador. Qui s'encarrega de decidir què es publica i que no també té interioritzats aquests valors, i són diferents de les persones que publiquen, pel que la convivència és complexa. Jo puc publicar un missatge en un fòrum i el moderador creure que està fora dels límits permesos. És molt difícil saber on estan els límits. Es pot dir en un fòrum que un polític és un fill de puta ? Es pot dir en un fòrum que un violador és un fill de puta ? Es pot dir en un fòrum que un veí és un fill de puta ? Tinc la convicció que molt dels lectors i lectores considerarien que dir que un violador és un fill de puta no és tant censurable com els altres casos. També tinc la convicció que sí es censurable insultar a un veí en major grau que a un polític. No tinc el més mínim dubte.
Aquestes qüestions m'han sorgit arran d'una sèrie de fets que han passat en pocs dies. El primer, és que un/a blocaire roquerol (anònim) va deixar un missatge a Crónicas desde Siberia on deia que no l'havien deixat publicar un missatge al fórum municipal publicitant el seu bloc. Em recorda el cas del Bloc del Roquerol, sense activitat avui tot i que l'hem recuperat per tal que escrigui alguna coseta, que va agafar les adreces de la gent del fòrum per tal d'enviar un missatge anunciant el seu bloc ja que no li van autoritzar la seva publicació. Jo sí li he publicat el missatge i l'he fet un link en aquest bloc i a Crónicas desde Siberia.
El segon fet és que ha reaparegut el nostre estimat Jaume J. Domènech, i ho ha fet amb energies. Va contestar un missatge a Crónicas desde Siberia. I a més, va passar-se pel fòrum de La Roca i va deixar alguns missatges que no tenen desperdici, entre ells el fil al César el que és del César . En aquest fil, exposa un missatge que va enviar al fòrum i que no va ser publicat. I és un missatge on explica que els plans de Les Hortes, Maiols-Can Planes i que serviran d'excusa per portar endavant La Molinada. A més apareixen els cognoms de dos persones que van pagar la campanya de CiU i que seran beneficiades pel canvi d'Alcalde : Clascà i Nieto. Aquest missatge no va ser publicat inicialment. Es censurable aquest missatge ? El que s'afirma en el missatge és quelcom conegut : aquestes persones han donat suport a l'actual alcalde i tenen interessos en plans que s'han de desenvolupar. No diu res que no sigui cert. De fet, és un tema vox populi a qui ningú s'havia atrevit a posar-hi els noms per escrit. Però m'agrada més la resposta d'en Gregori Conill Clascà, que pel que sembla forma part del gabinet de propaganda de l'equip de govern, en que el convida a que alhora de trasladar una opinió s'hauria de mesurar molt les paraules (sic) i que vigili amb els noms i cognoms de les persones que vostè fa sortir, pot generar gravisims problemes per vostè mateix (sic). Probablement es referia a problemes legals, però llegit tal qual sembla un diàleg d'el Padrí. Molt interessants també les altres respostes i les referències al sabó.
Tercer. Comentar també el cas del meu bloc. La veritat és que jo publico tot el que arriba sempre i quan es respectin aquestes normes i valors dels que he parlat. A dia d'avui, no he hagut de tirar res enrera, ni al meu bloc ni a Crónicas desde Siberia. I hem publicat algunes que ens han tocat la moral, però és el risc de qui obre un espai de participació. No tothom està d'acord amb el que penso i pensa la gent d'Iniciativa. De fet, jo tinc alguns plantejaments que xoquen frontalment amb altres dels companys d'ICV i que discutim de tant en quant (un dia en podem parlar). I així ha de ser.
Per últim suggerir només que en el fòrum municipal no es publiquin les adreces o es faci d'alguna manera (tinc algunes idees) per tal que la gent que fa spam no les pugui agafar. Publicar una adreça de correu electrònic a qualsevol pàgina és fer que entri en bases de dades per que ens trametin correu brossa de la Viagra, el Xalax o el Fith Bank.
Salutacions!
També vam estar parlant de quina manera s'hauria de moderar el fòrum municipal. De fet, ja estava encarregada una modificació del fòrum per evitar la publicació immediata ; havia de passar per un moderador. Un moderador és la persona que decideix el que és acceptable i el que no, en base a uns suposats paràmetres objectius, que d'objectius no tenen res. M'explico. En la majoria de fòrums, blocs, portals, etc. on l'usuari pot manifestar la seva opinió ho ha de fer en virtut d'unes normes de comportament. Aquestes normes, com eduació, correció o respecte les acceptem per poder publicar. Cada persona té una concepció del que és l'educació o el respecte i segurament són diferents a les que jo o altre persona poguem tenir. Jo podria fer un article molt irònic parlant d'algú i que aquest algú se sentís profundament insultat o enfadat pel que he escrit. I podria no haver utilitzat cap insult.
A tot això li podem sumar una variable : el moderador. Qui s'encarrega de decidir què es publica i que no també té interioritzats aquests valors, i són diferents de les persones que publiquen, pel que la convivència és complexa. Jo puc publicar un missatge en un fòrum i el moderador creure que està fora dels límits permesos. És molt difícil saber on estan els límits. Es pot dir en un fòrum que un polític és un fill de puta ? Es pot dir en un fòrum que un violador és un fill de puta ? Es pot dir en un fòrum que un veí és un fill de puta ? Tinc la convicció que molt dels lectors i lectores considerarien que dir que un violador és un fill de puta no és tant censurable com els altres casos. També tinc la convicció que sí es censurable insultar a un veí en major grau que a un polític. No tinc el més mínim dubte.
Aquestes qüestions m'han sorgit arran d'una sèrie de fets que han passat en pocs dies. El primer, és que un/a blocaire roquerol (anònim) va deixar un missatge a Crónicas desde Siberia on deia que no l'havien deixat publicar un missatge al fórum municipal publicitant el seu bloc. Em recorda el cas del Bloc del Roquerol, sense activitat avui tot i que l'hem recuperat per tal que escrigui alguna coseta, que va agafar les adreces de la gent del fòrum per tal d'enviar un missatge anunciant el seu bloc ja que no li van autoritzar la seva publicació. Jo sí li he publicat el missatge i l'he fet un link en aquest bloc i a Crónicas desde Siberia.
El segon fet és que ha reaparegut el nostre estimat Jaume J. Domènech, i ho ha fet amb energies. Va contestar un missatge a Crónicas desde Siberia. I a més, va passar-se pel fòrum de La Roca i va deixar alguns missatges que no tenen desperdici, entre ells el fil al César el que és del César . En aquest fil, exposa un missatge que va enviar al fòrum i que no va ser publicat. I és un missatge on explica que els plans de Les Hortes, Maiols-Can Planes i que serviran d'excusa per portar endavant La Molinada. A més apareixen els cognoms de dos persones que van pagar la campanya de CiU i que seran beneficiades pel canvi d'Alcalde : Clascà i Nieto. Aquest missatge no va ser publicat inicialment. Es censurable aquest missatge ? El que s'afirma en el missatge és quelcom conegut : aquestes persones han donat suport a l'actual alcalde i tenen interessos en plans que s'han de desenvolupar. No diu res que no sigui cert. De fet, és un tema vox populi a qui ningú s'havia atrevit a posar-hi els noms per escrit. Però m'agrada més la resposta d'en Gregori Conill Clascà, que pel que sembla forma part del gabinet de propaganda de l'equip de govern, en que el convida a que alhora de trasladar una opinió s'hauria de mesurar molt les paraules (sic) i que vigili amb els noms i cognoms de les persones que vostè fa sortir, pot generar gravisims problemes per vostè mateix (sic). Probablement es referia a problemes legals, però llegit tal qual sembla un diàleg d'el Padrí. Molt interessants també les altres respostes i les referències al sabó.
Tercer. Comentar també el cas del meu bloc. La veritat és que jo publico tot el que arriba sempre i quan es respectin aquestes normes i valors dels que he parlat. A dia d'avui, no he hagut de tirar res enrera, ni al meu bloc ni a Crónicas desde Siberia. I hem publicat algunes que ens han tocat la moral, però és el risc de qui obre un espai de participació. No tothom està d'acord amb el que penso i pensa la gent d'Iniciativa. De fet, jo tinc alguns plantejaments que xoquen frontalment amb altres dels companys d'ICV i que discutim de tant en quant (un dia en podem parlar). I així ha de ser.
Per últim suggerir només que en el fòrum municipal no es publiquin les adreces o es faci d'alguna manera (tinc algunes idees) per tal que la gent que fa spam no les pugui agafar. Publicar una adreça de correu electrònic a qualsevol pàgina és fer que entri en bases de dades per que ens trametin correu brossa de la Viagra, el Xalax o el Fith Bank.
Salutacions!
dijous, 11 d’octubre del 2007
Panem et circenses
Pa i circ era el que la societat romana demanava als seus governants. Volien entreteniment i menjar. Garantint aquests dos serveis bàsics els romans no eren gent conflictiva i els governants podien fer i desfer sense preocupar-se de revoltes o protestes.
Arran de mantenir un diàleg amb en Dani Martín, vam establir un paral·lelisme entre la demanda romana de Pa i Circ i l'acte que es faria el passat dissabte 6 d'octubre. No és que no s'hagi fet mai un acte d'aquest tipus ni que no haguem participat i/o organitzat. La diferència era que ho organitzava qui havia estat en contra durant la passada legislatura.
Està vist i comprovat que si no hi ha teca la gent no apareix, perquè hem de ser sincers ; la inauguració d'un centre cultural no és prou motiu per perdre un matí o migdia. Ara, si podem fer el vermut i que pagui un altre, llavors desperta un diferent interés.
Conscients que la inauguració no havia de ser un acte de partit, ja que el govern municipal disposa d'un ampli sèquit que l'acompanya arreu, s'havia d'omplir de requerols i roqueroles. La millor manera d'atraure gent sempre ha estat amb el menjar, i si no es vol fer el ridícul i omplir la sala, s'ha de fer un càtering d'aquells que quan arribes a casa, pots estalviar-te el dinar perquè ja vens tip o tipa. I així va ser. Fins aquí, normal.
Tot té el seu però... resulta que la passada legislatura, el partit del responsable del CC_LR criticava i demanava l'import de cada càtering que es feia en qualsevol acte. Llavors em sorprén que tanta beligerància la passada legislatura respecte a aquest tema faria que la política d'aquest govern fos austera i els fastos del passat passessin a la memòria popular. Doncs no. L'equip de govern, format per dos partits que estaven a l'oposició la passada legislatura estan patint les conseqüències de no pensar el que van dir durant 4 anys, quan no tenien cap responsabilitat i parlar era gratuït. I aquesta anècdota és insignificant amb tot el que vindrà. Al fòrum municipal ja hi ha gent reclamant que l'Alcalde faci front als seus compromisos, i només fa poc més de 100 dies que va accedir al càrrec.
Doneu-nos pa que circ ja en tenim.
Salut
Arran de mantenir un diàleg amb en Dani Martín, vam establir un paral·lelisme entre la demanda romana de Pa i Circ i l'acte que es faria el passat dissabte 6 d'octubre. No és que no s'hagi fet mai un acte d'aquest tipus ni que no haguem participat i/o organitzat. La diferència era que ho organitzava qui havia estat en contra durant la passada legislatura.
Està vist i comprovat que si no hi ha teca la gent no apareix, perquè hem de ser sincers ; la inauguració d'un centre cultural no és prou motiu per perdre un matí o migdia. Ara, si podem fer el vermut i que pagui un altre, llavors desperta un diferent interés.
Conscients que la inauguració no havia de ser un acte de partit, ja que el govern municipal disposa d'un ampli sèquit que l'acompanya arreu, s'havia d'omplir de requerols i roqueroles. La millor manera d'atraure gent sempre ha estat amb el menjar, i si no es vol fer el ridícul i omplir la sala, s'ha de fer un càtering d'aquells que quan arribes a casa, pots estalviar-te el dinar perquè ja vens tip o tipa. I així va ser. Fins aquí, normal.
Tot té el seu però... resulta que la passada legislatura, el partit del responsable del CC_LR criticava i demanava l'import de cada càtering que es feia en qualsevol acte. Llavors em sorprén que tanta beligerància la passada legislatura respecte a aquest tema faria que la política d'aquest govern fos austera i els fastos del passat passessin a la memòria popular. Doncs no. L'equip de govern, format per dos partits que estaven a l'oposició la passada legislatura estan patint les conseqüències de no pensar el que van dir durant 4 anys, quan no tenien cap responsabilitat i parlar era gratuït. I aquesta anècdota és insignificant amb tot el que vindrà. Al fòrum municipal ja hi ha gent reclamant que l'Alcalde faci front als seus compromisos, i només fa poc més de 100 dies que va accedir al càrrec.
Doneu-nos pa que circ ja en tenim.
Salut
dissabte, 6 d’octubre del 2007
Cap a l'assemblea local
Tot i que haviem parlat de fer l'assemblea local a principis de setembre, per una sèrie de motius no es va poder iniciar el procés assembleari. Ara ja sí. Avui dissabte ens hem reunit els membres de la Comissió Política Local per fixar el calendari definitiu que han de portar-nos a una assemblea on renovar-nos i intentar posar cares noves a aquest projecte de progrés que és Iniciativa per Catalunya Verds.
Volem que aquest procés assembleari sigui transparent i que tot el procés sigui públic, pel que a través d'aquest bloc es podran consultar els documents de discussió. El calendari és el que segueix :
Data de l'assemblea : dissabte 10 de Novembre de 2007
Publicació de documents : dilluns 22 d'Octubre de 2007
Aquesta assemblea és oberta a tothom que vulgui participar-hi i tenen dret a vot els afiliats i amics (figura creada per Iniciativa per designar a gent que participa a ICV però que no és militany) d'Iniciativa per Catalunya Verds.
Salut!
Volem que aquest procés assembleari sigui transparent i que tot el procés sigui públic, pel que a través d'aquest bloc es podran consultar els documents de discussió. El calendari és el que segueix :
Data de l'assemblea : dissabte 10 de Novembre de 2007
Publicació de documents : dilluns 22 d'Octubre de 2007
Aquesta assemblea és oberta a tothom que vulgui participar-hi i tenen dret a vot els afiliats i amics (figura creada per Iniciativa per designar a gent que participa a ICV però que no és militany) d'Iniciativa per Catalunya Verds.
Salut!
dijous, 4 d’octubre del 2007
2000 visites : gràcies als lectors i lectores
Ahir vam superar les 2000 pàgines visitades en aquest bloc. Gràcies a totes i tots que llegiu, i aguanteu, les meves parrafades i aquells i aquelles que han donat un pas endavant i han participat. Moltes vegades, la majoria fins ara, són per tocar-nos les orelles. Altres, menys, per donar-nos ànims i sentir que no estem sols i ens encoratge a seguir creient en que la política pot ajudar a canviar alguna cosa. Aquest bloc seguirà funcionant mentre vosaltres el llegiu i seguirà sent obert a tothom. Encara no he hagut de retirar cap comentari ofensiu cap a la meva persona, persones a les que represento i/o persones que han escrit la seva opinió en aquest bloc. I espero que segueixi així ja que em demostra que les persones que passen per aquest espai són respectuoses i tolerants amb altres opinions.
Gràcies a totes i tots pel vostre interès, paciència i col·laboració.
Una abraçada.
Andrés Hidalgo
Gràcies a totes i tots pel vostre interès, paciència i col·laboració.
Una abraçada.
Andrés Hidalgo
dimarts, 2 d’octubre del 2007
Avantatges d'empresa
Recordo quan tornava de l'escola que el meu veí del tercer, i ara veí meu també a La Torreta, anava a treballar a La Camp. Amb la seva motxilla i la roba blava, cada dia, als volts de les dos de la tarda, sortia del portal, creuava el carrer i agafava el passeig fins al final, trencava a la dreta, passava la rotonda i al semàfor creuava. Llavors la Camp estava creuada per dos carrers, un en sentit nord-sud i un altre en sentit est-oest, fruit que aquesta empresa havia anat creixent i ocupant els solars a costat i costat dels carrers. Desavinences, després solucionades, amb l'Ajuntament de Granollers permetien que et poguessis passejar entre camions de silicats i molls de descàrrega. Sempre en va cridar l'atenció un cartell que hi havia es contaven els dies que portaven sense accidents laborals. La gent que treballava a La Elena (la gent més gran l'anomenava també així) cada determinat temps se li oferien uns lots de productes dels que fabricaven a l'empresa. A casa del meu veí mai faltessin els detergents, rentavaixelles i el Kalia.
A casa meva, els meus pares havien treballat a la Policlínica. Sempre hi havia esparadrap i gases i tensoplast. Les tisores que utilitzava la meva mare quan cosia eres quirúgiques i les meves eres d'aquelles rodones amb una part plana que servien per tallar el guix. Ara, com que la meva dona també està en el mon de la salut, a casa no falten mai els antihistamínics per quan una legió d'àcars envaeix les meves fosses nasals. A part, tenim a casa un esfingomanómetre i un fonendoscopi, que fa les delícies de l'avia ja que no cal que vagi a la farmàcia per conèixer la tensió arterial.
Un amic meu que treballa a la RENFE té una targeta blava que li permet viatjar sense haver de pagar i tenir descomptes en llarg recorregut. Un parent de la meva dona és un càrrec intermig de la RENFE i té una targeta vermella que li permet anar de Madrid a Barcelona per 14 euros. Un bitllet de Barcelona a Puigcerdà costa 8'20 €.
Hi ha moltes feines, ja sigui per part de l'empresa, per la situació o pel coneixement, et reporten a la teva quotidianitat un benefici o avantatge. Divendres passat, dia 28 de setembre, va aparèixer una noticia a La Revista del Vallès i al Bloc d'en Miquel Estapé (el dia abans) en que es posa de manifest que el 70% de les llicències d'obres atorgades per aquest nou Ajuntament són per projectes urbanístics del mateix Alcalde, el Sr. Ros, que no oblidem que no ha deixat la seva activitat professional com a arquitecte.
Aquesta situació em planteja alguns interrogants...
No són masses llicències d'obres per algú que hi dedica un 10% de la seva jornada a la feina legítima ? Si tenim en compte que la jornada estándar és de 40 hores, l'Alcalde dedica 4 hores a la setmana. A la SETMANA. Cada setmana li deu donar temps a dissenyar una columna o un tros de façana.
És reprobable des d'un punt de vista ètic ? Suposo que els acèrrims del Sr. Ros es llançaran al meu coll en defensa del nostre capaç i responsable Alcalde (com ens recorda un comentarista anònim) en aquest mateix bloc. Des del meu punt de vista, algú que ha estat reclamant ètica en temes d'urbanisme a l'anterior alcalde, hauria de tenir més cura a l'hora de fer segons quines coses. No solo hay que parecerlo, hay que serlo em deien. No poso en dubte que les llicències no siguin legítimes ni legals, però els interessos de l'Alcalde haurien de passar a segon terme i no s'haurien de barrejar amb la política. Hi ha quatre coses que no s'han de barrejar amb la política : l'esport, la feina, la família i el sexe (per allò de l'eròtica del poder). Barrejar aquests supòsits amb la política sol tenir conseqüències imprevisibles. En aquest cas, barrejar ser arquitecte amb l'alcaldia i la regidoria d'urbanisme és molt més que perillós. Des d'un punt de vista ètic no trobo correcte que un arquitecte que exerceix en el mateix poble en que és Alcalde sigui també el regidor d'urbanisme. És la dita aquella de Juez y parte.
Ser arquitecte, Alcalde i regidor d'urbanisme, a més, et confereix una posició privilegiada, per sobre del bé i el mal una mica perillosa. Tots sabem que quan l'administració vol posar-t'ho difícil té tots els mitjans burocràtics per tal de que desisteixis i/o et deixis les ganes per la propera vegada. L'aprovació de llicències d'obres es poden demorar fins esgotar els terminis i, després, dir-te que et falta una fotografia, un paperot o un nosequé i tornem a començar. I això està passant. La llicència de l'escola Mogent encara no està tot i que fa alguns mesos que està sobre la taula. Sabem que l'equip de govern no la vol on està projectada (a l'acord CiU-ERC està explicitat) i la manera de demorar les obres és no atorgant la llicència. Quan més temps triguin, més temps de barracons.
Si seguís aquest ritme d'aprovació de llicències es podria donar el cas que el negoci del Sr. Ros com arquitecte creixés ja que la concessió de llicències és molt ràpida, pel que la demora en la construcció del que sigui que projecta el Sr. Ros com arquitecte seria menor, i en la construcció, estalviar temps és estalviar diners.
Estarem al cas de com evoluciona el tema i si com afirma l'Alcalde, es concediran les llicències a l'Escola Mogent (a la que van votar a favor de la construcció en l'actual ubicació) i a la universitat de Telefónica.
Salut!
A casa meva, els meus pares havien treballat a la Policlínica. Sempre hi havia esparadrap i gases i tensoplast. Les tisores que utilitzava la meva mare quan cosia eres quirúgiques i les meves eres d'aquelles rodones amb una part plana que servien per tallar el guix. Ara, com que la meva dona també està en el mon de la salut, a casa no falten mai els antihistamínics per quan una legió d'àcars envaeix les meves fosses nasals. A part, tenim a casa un esfingomanómetre i un fonendoscopi, que fa les delícies de l'avia ja que no cal que vagi a la farmàcia per conèixer la tensió arterial.
Un amic meu que treballa a la RENFE té una targeta blava que li permet viatjar sense haver de pagar i tenir descomptes en llarg recorregut. Un parent de la meva dona és un càrrec intermig de la RENFE i té una targeta vermella que li permet anar de Madrid a Barcelona per 14 euros. Un bitllet de Barcelona a Puigcerdà costa 8'20 €.
Hi ha moltes feines, ja sigui per part de l'empresa, per la situació o pel coneixement, et reporten a la teva quotidianitat un benefici o avantatge. Divendres passat, dia 28 de setembre, va aparèixer una noticia a La Revista del Vallès i al Bloc d'en Miquel Estapé (el dia abans) en que es posa de manifest que el 70% de les llicències d'obres atorgades per aquest nou Ajuntament són per projectes urbanístics del mateix Alcalde, el Sr. Ros, que no oblidem que no ha deixat la seva activitat professional com a arquitecte.
Aquesta situació em planteja alguns interrogants...
No són masses llicències d'obres per algú que hi dedica un 10% de la seva jornada a la feina legítima ? Si tenim en compte que la jornada estándar és de 40 hores, l'Alcalde dedica 4 hores a la setmana. A la SETMANA. Cada setmana li deu donar temps a dissenyar una columna o un tros de façana.
És reprobable des d'un punt de vista ètic ? Suposo que els acèrrims del Sr. Ros es llançaran al meu coll en defensa del nostre capaç i responsable Alcalde (com ens recorda un comentarista anònim) en aquest mateix bloc. Des del meu punt de vista, algú que ha estat reclamant ètica en temes d'urbanisme a l'anterior alcalde, hauria de tenir més cura a l'hora de fer segons quines coses. No solo hay que parecerlo, hay que serlo em deien. No poso en dubte que les llicències no siguin legítimes ni legals, però els interessos de l'Alcalde haurien de passar a segon terme i no s'haurien de barrejar amb la política. Hi ha quatre coses que no s'han de barrejar amb la política : l'esport, la feina, la família i el sexe (per allò de l'eròtica del poder). Barrejar aquests supòsits amb la política sol tenir conseqüències imprevisibles. En aquest cas, barrejar ser arquitecte amb l'alcaldia i la regidoria d'urbanisme és molt més que perillós. Des d'un punt de vista ètic no trobo correcte que un arquitecte que exerceix en el mateix poble en que és Alcalde sigui també el regidor d'urbanisme. És la dita aquella de Juez y parte.
Ser arquitecte, Alcalde i regidor d'urbanisme, a més, et confereix una posició privilegiada, per sobre del bé i el mal una mica perillosa. Tots sabem que quan l'administració vol posar-t'ho difícil té tots els mitjans burocràtics per tal de que desisteixis i/o et deixis les ganes per la propera vegada. L'aprovació de llicències d'obres es poden demorar fins esgotar els terminis i, després, dir-te que et falta una fotografia, un paperot o un nosequé i tornem a començar. I això està passant. La llicència de l'escola Mogent encara no està tot i que fa alguns mesos que està sobre la taula. Sabem que l'equip de govern no la vol on està projectada (a l'acord CiU-ERC està explicitat) i la manera de demorar les obres és no atorgant la llicència. Quan més temps triguin, més temps de barracons.
Si seguís aquest ritme d'aprovació de llicències es podria donar el cas que el negoci del Sr. Ros com arquitecte creixés ja que la concessió de llicències és molt ràpida, pel que la demora en la construcció del que sigui que projecta el Sr. Ros com arquitecte seria menor, i en la construcció, estalviar temps és estalviar diners.
Estarem al cas de com evoluciona el tema i si com afirma l'Alcalde, es concediran les llicències a l'Escola Mogent (a la que van votar a favor de la construcció en l'actual ubicació) i a la universitat de Telefónica.
Salut!
dijous, 13 de setembre del 2007
L'Onze de Setembre
Fa uns dies vaig intentar publicar un missatge al fòrum de la web de La Roca que no ha passat la censura de qui el gestiona. Em recorda la legislatura passada... això em porta a explicar de que anava el missatge tot i que en el meu bloc ho explicaré amb detalls.
El passat Onze de Setembre vaig assistir a l'ofrena floral que l'Ajuntament va organitzar a la nostra vila. A falta d'un espai dedicat a la memòria dels que van lluitar per defensar Catalunya, l'acte es va fer davant l'edifici de l'Ajuntament, al peu del monòlit que presideix la plaça.
A la nostra formació la va convidar un correu electrònic que va ésser enviat des de l'Ajuntament. Imagino que a totes les altres entitats del poble se les va convocar de la mateixa manera, ja que no hi havia temps material per fer-ho per carta. Això va ser dijous 6 de Setembre. Ràpidament, vam prendre la decisió de participar-hi. El divendres 7 vam intentar notificar que estaríem a l'ofrena però va ser impossible. Suposo que era el preludi d'un llarg pont...
Els dies previs a l'ofrena vam discutir si portaríem un ram de flors, una planta de jardí o una planta de marihuana. Va haver-hi de tots colors. Al final, vam decidir portar un hibiscus, una planta d'exterior molt resistent i amb flor. Volem que la nostra ofrena sigui quelcom que duri en el temps i per això demanem que la nostra flor es planti a algun jardí de la vila. És curiós que es facin les ofrenes amb flors mortes, que són efímeres, que no perduren en el temps, que se les emporta el vent (o el servei de neteja). He llegit un article d'opinió al 9 Nou que podeu llegir a la web municipal amb el títol Català per un dia que va en aquesta línia, de que amb l'ofrena floral ens rentem la consciència, almenys, els 364 dies propers.
Com que no vam poder contactar "oficialment" amb ningú, vam haver de fer-ho "extraoficialment" per tal que algú de les persones que organitzaven l'event sabessin que assistiríem.
El dia de l'ofrena, l'onze de Setembre, vam decorar la flor amb la nota que teniu publicada en la història anterior i ens vam presentar. 15 minuts abans de començar vam desplaçar-nos a la plaça de l'Ajuntament. Com que feia molt sol i calor, ens vam quedar a l'ombra. A la poca estona van començar a arribar els membres de l'oposició. Ens van venir a saludar, moment just en que un organitzador a sou municipal, en Manel Álvarez (treballant en dia festiu!) va venir i ens va explicar el protocol de l'acte :
1.- L'Alcalde llegirà un manifest en nom de la Corporació. En Carles Fernàndez va replicar que no podia ser en nom de la Corporació ja que no havia estat consensuat. En Manel va dir que ho podien fer allà mateix. L'altre, que no era el moment. Al final, cada un mira cap a una banda diferent i en Manel segueix parlant.
2.- Es farà l'ofrena en nom de la Corporació
3.- Algú pregunta amb quin ordre sortirem ? No ho sé, ja us cridaran.
4.- Cant dels segadors.
Durant aquest temps, un equip de gent encapçalat per l'Albert Gil "vesteixen" la roca de l'ofrena amb la senyera.
S'inicia l'acte. Els regidors presents es posen a banda i banda de la roca i amb ells, el diputat de CiU, el Sr. Jordi Turull. El Director General d'Infraestructures Penitenciàries, en Salvador Illa no és convidat a posar-se a la fila. Deu ser cosa del protocol. L'Alcalde llegeix un text en nom de la Corporació. Suposo que era en nom de CiU i ERC, perquè no estava consensuat amb l'oposició. Ja ho sabia, però confirmo que l'Alcalde té un pic d'or. Acusa a la Generalitat de manca de lideratge en el catalanisme. No entenc com ERC permet que diguin això quan formen part del govern de la Generalitat. Com diu en Víctor Jara, "Usted no es ná, ni chicha ni limoná". Ja se sap que ERC sempre ha jugat a ser govern i oposició a la vegada i el seu interés l'onze de Setembre era ser oposició. O a lo millor no volia fer enfadar a l'Alcalde.
Després del parlament, es fa l'ofrena floral. Primer, la corporació. Després, els partits polítics. Ens toca. En Manel Martínez porta la nostra planta. Allà està. Entre flors amb data de caducitat. Per últim, les associacions. Dos associacions ; els veíns de Rocatomba i els de Santa Agnès. Un èxit. La Roca en té més de 50 associacions. Deu ser que Correus no va repartir a temps les convocatòries. Qui ho sap.
Per finalitzar l'acte, el cant dels Segadors. Tothom que miro, canta. Per si algú ho dubta, conec la lletra igual que conec la lletra de la Internacional. Esperava veure a una persona d'ERC amb el puny en alt. Ha aportat grans dosis d'humor i surrealisme polític durant la passada legislatura. Diuen que ha fet una mena de revista , que tinc a la butxaca del meu pantaló, que havia de sortir l'any passat. És una pena que l'hagin canviat per una persona, aparentment sèria i seriosa. Ens conviden a anar a veure els castellers. L'acte s'acaba. El proper any hi tornarem.
Salut!
El passat Onze de Setembre vaig assistir a l'ofrena floral que l'Ajuntament va organitzar a la nostra vila. A falta d'un espai dedicat a la memòria dels que van lluitar per defensar Catalunya, l'acte es va fer davant l'edifici de l'Ajuntament, al peu del monòlit que presideix la plaça.
A la nostra formació la va convidar un correu electrònic que va ésser enviat des de l'Ajuntament. Imagino que a totes les altres entitats del poble se les va convocar de la mateixa manera, ja que no hi havia temps material per fer-ho per carta. Això va ser dijous 6 de Setembre. Ràpidament, vam prendre la decisió de participar-hi. El divendres 7 vam intentar notificar que estaríem a l'ofrena però va ser impossible. Suposo que era el preludi d'un llarg pont...
Els dies previs a l'ofrena vam discutir si portaríem un ram de flors, una planta de jardí o una planta de marihuana. Va haver-hi de tots colors. Al final, vam decidir portar un hibiscus, una planta d'exterior molt resistent i amb flor. Volem que la nostra ofrena sigui quelcom que duri en el temps i per això demanem que la nostra flor es planti a algun jardí de la vila. És curiós que es facin les ofrenes amb flors mortes, que són efímeres, que no perduren en el temps, que se les emporta el vent (o el servei de neteja). He llegit un article d'opinió al 9 Nou que podeu llegir a la web municipal amb el títol Català per un dia que va en aquesta línia, de que amb l'ofrena floral ens rentem la consciència, almenys, els 364 dies propers.
Com que no vam poder contactar "oficialment" amb ningú, vam haver de fer-ho "extraoficialment" per tal que algú de les persones que organitzaven l'event sabessin que assistiríem.
El dia de l'ofrena, l'onze de Setembre, vam decorar la flor amb la nota que teniu publicada en la història anterior i ens vam presentar. 15 minuts abans de començar vam desplaçar-nos a la plaça de l'Ajuntament. Com que feia molt sol i calor, ens vam quedar a l'ombra. A la poca estona van començar a arribar els membres de l'oposició. Ens van venir a saludar, moment just en que un organitzador a sou municipal, en Manel Álvarez (treballant en dia festiu!) va venir i ens va explicar el protocol de l'acte :
1.- L'Alcalde llegirà un manifest en nom de la Corporació. En Carles Fernàndez va replicar que no podia ser en nom de la Corporació ja que no havia estat consensuat. En Manel va dir que ho podien fer allà mateix. L'altre, que no era el moment. Al final, cada un mira cap a una banda diferent i en Manel segueix parlant.
2.- Es farà l'ofrena en nom de la Corporació
3.- Algú pregunta amb quin ordre sortirem ? No ho sé, ja us cridaran.
4.- Cant dels segadors.
Durant aquest temps, un equip de gent encapçalat per l'Albert Gil "vesteixen" la roca de l'ofrena amb la senyera.
S'inicia l'acte. Els regidors presents es posen a banda i banda de la roca i amb ells, el diputat de CiU, el Sr. Jordi Turull. El Director General d'Infraestructures Penitenciàries, en Salvador Illa no és convidat a posar-se a la fila. Deu ser cosa del protocol. L'Alcalde llegeix un text en nom de la Corporació. Suposo que era en nom de CiU i ERC, perquè no estava consensuat amb l'oposició. Ja ho sabia, però confirmo que l'Alcalde té un pic d'or. Acusa a la Generalitat de manca de lideratge en el catalanisme. No entenc com ERC permet que diguin això quan formen part del govern de la Generalitat. Com diu en Víctor Jara, "Usted no es ná, ni chicha ni limoná". Ja se sap que ERC sempre ha jugat a ser govern i oposició a la vegada i el seu interés l'onze de Setembre era ser oposició. O a lo millor no volia fer enfadar a l'Alcalde.
Després del parlament, es fa l'ofrena floral. Primer, la corporació. Després, els partits polítics. Ens toca. En Manel Martínez porta la nostra planta. Allà està. Entre flors amb data de caducitat. Per últim, les associacions. Dos associacions ; els veíns de Rocatomba i els de Santa Agnès. Un èxit. La Roca en té més de 50 associacions. Deu ser que Correus no va repartir a temps les convocatòries. Qui ho sap.
Per finalitzar l'acte, el cant dels Segadors. Tothom que miro, canta. Per si algú ho dubta, conec la lletra igual que conec la lletra de la Internacional. Esperava veure a una persona d'ERC amb el puny en alt. Ha aportat grans dosis d'humor i surrealisme polític durant la passada legislatura. Diuen que ha fet una mena de revista , que tinc a la butxaca del meu pantaló, que havia de sortir l'any passat. És una pena que l'hagin canviat per una persona, aparentment sèria i seriosa. Ens conviden a anar a veure els castellers. L'acte s'acaba. El proper any hi tornarem.
Salut!
dimarts, 11 de setembre del 2007
Ofrena floral 11 de Setembre
Avui a les 12 hores, amb motiu de la Diada de Catalunya, es farà una ofrena floral a la davat de l'Ajuntament. És la primera vegada que es fa a la Roca del Vallès i Iniciativa hi participarà portant un hibiscus, per tal que sigui plantat en algun jardí públic de la població. Després de l'acte, ja us ensenyarem fotos i/o video.
Salut!
diumenge, 2 de setembre del 2007
Comença un nou curs polític
S'han acabat les vacances i ja comença un nou curs polític que es preveu apasionant. D'una banda, podrem veure com es desenvolupa el nou Alcalde i el seu equip de govern i quines decissions prenen respecte a temes tant importants com la vivenda social, que no volen construïr-ne. D'altra, aquest curs també serà important per la nostra formació ja que estem impulsant una sèrie de canvis importants.
Us mantindré informats.
Salut i bona festa major!
Us mantindré informats.
Salut i bona festa major!
dimarts, 31 de juliol del 2007
Ens veiem al setembre!
Hola a totes i tots,
durant aquests dies d'agost, amb tanta calor i tan poca activitat (vegeu com son de prims els diaris i segueixen costant 1 €) deixaré d'escriure, a no ser que passi quelcom d'importància com per ser tractat i comentat. Tot i que personalment no faig vacances a l'estiu (per mí és temporada alta de feina), us deixo descansar de mi durants 4 setmanes i a més, desconecto una mica i m'entrego a tasques més banals com compil·lar kernels, revisar regles iptables o muntant el mobiliari d'IKEA del meu nou despatx. Qualsevol que es vulgui posar en contacte amb mí per explicar-me quelcom , vol que li doni unes classes de com muntar mobles d'IKEA (sóc doctorat. He muntat la meva cuina sencera) o vol venir-me a audar a muntar els meus i posar els cables de la xarxa i telèfon, ja ho sap. El meu correu andres.hidalgo@gmail.com.
Bones vacances a tothom! Una abraçada!
dimarts, 24 de juliol del 2007
Les vacances del Sr. Ros
He llegit un escrit del 23 de Juliol del senyor Andrés Esteban i publicat a el 9 Nou i reproduït a la web d'en Miquel Estapé. En una primera llegida, que l'Alcalde tingui una setmana de vacances no em sembla malament, tenint en compte que fa, exàctament 39 dies que és alcalde. Si tenim en compte que habitualment són 30 dies de vacances per any treballat, i porta 39 dies, li toquen 3,20 dies. O sigui, per anar-se'n a Caldea de cap de Setmana i no a recòrrer el Mediterrani. Suposo que els dies que li manquen seran a compte dels dies de vacances del que resta d'any.
EL senyor Esteban es pregunta si ara que és Alcalde, seguirà estant al cas de les obres que desenvolupa en esu estudi d'aquitectura. Vull ser ben pensat i creure que ja ha matat aquest tema i té un testaferro que serà qui tirarà del carro del seu negoci, però també hem de recordar que l'Alcalde no té dedicació exclusiva, pel que no podem descartar que quan deixi la vara de mando municipal no es posi el casc d'obra i vagi a visitar les seves obres (personals, no municipals), Podria ser aquesta una justificació excel·lent per aconseguir la dedicació exclusiva.
Sempre m'han dit pensa malament i encertaras. I la veritat, és que la majoria de vegades aquesta afirmació cau com una llosa sobre els polítics. Un negoci és quelcom que qui l'ha aixecat sap el que realment costa. No em preocupa que un polític tingui un negoci propi. Em preocupa que el negoci es barregi amb la política o que el negoci sigui la política.
Desconec en quin punt està el Doctor Hekill i Mr Hide però, tal i com s'ha apuntat en varis mitjans i ell mateix ho ha reconegut, és una qüestió que s'ha de portar amb molta cura i haurem d'estar al cas.
Imagino que la prioritat de l'Alcalde serà la nostra vila, La Roca del Vallès, i no nes està posant una cortina de fum igual que va fer amb la promesa de cobrir la piscina de Santa Agnès o la casa museu, que són projectes que ja ha manifestat que no entraran en aquesta legislatura.
Salut i endavant.
EL senyor Esteban es pregunta si ara que és Alcalde, seguirà estant al cas de les obres que desenvolupa en esu estudi d'aquitectura. Vull ser ben pensat i creure que ja ha matat aquest tema i té un testaferro que serà qui tirarà del carro del seu negoci, però també hem de recordar que l'Alcalde no té dedicació exclusiva, pel que no podem descartar que quan deixi la vara de mando municipal no es posi el casc d'obra i vagi a visitar les seves obres (personals, no municipals), Podria ser aquesta una justificació excel·lent per aconseguir la dedicació exclusiva.
Sempre m'han dit pensa malament i encertaras. I la veritat, és que la majoria de vegades aquesta afirmació cau com una llosa sobre els polítics. Un negoci és quelcom que qui l'ha aixecat sap el que realment costa. No em preocupa que un polític tingui un negoci propi. Em preocupa que el negoci es barregi amb la política o que el negoci sigui la política.
Desconec en quin punt està el Doctor Hekill i Mr Hide però, tal i com s'ha apuntat en varis mitjans i ell mateix ho ha reconegut, és una qüestió que s'ha de portar amb molta cura i haurem d'estar al cas.
Imagino que la prioritat de l'Alcalde serà la nostra vila, La Roca del Vallès, i no nes està posant una cortina de fum igual que va fer amb la promesa de cobrir la piscina de Santa Agnès o la casa museu, que són projectes que ja ha manifestat que no entraran en aquesta legislatura.
Salut i endavant.
dissabte, 21 de juliol del 2007
Solidaritat amb "el Jueves"
Des d'aquí, solidaritzar-me amb la revista el Jueves, pel segrest de la que ha estat objectiu per part d'una resolució judicial del jutje Del Olmo. Em resulta difícil d'entendre que en nom de la llibertat d'expressió, treguin del mecat el Jueves. Jo sóc lector d'el Jueves des de fa 15 anys, exàctament, la meitat de la meva vida, i tinc que dir que aquesta no és de les caricatures més, direm heavis, que de la familia real s'han fet. És més, cada setmana hi ha una tira anomenada la reina y yo, en que, per posar un exemple, el rei porta un tanga i està a punt de fer el salt del tigre, o es tracten de vividors i que no els hi agrada treballar l'Urdangarín, el Marichalar i el príncep Felip.
Acabo d'arribar de viatge i no he aconseguit el meu exemplar d'aquesta setmana perquè m'ha dit la persona a la que habitualment li agafo els diaris i revistes que aquest matí havia passat la policia a requisar-lo. És igual. Avui, tots els diaris i televisions reprodueixen la portada d'el Jueves. Pot ser haurien de retirar-los també, no ?
Reitero el meu suport a el Jueves i que ens faci riure molts anys més!
Saut!
Acabo d'arribar de viatge i no he aconseguit el meu exemplar d'aquesta setmana perquè m'ha dit la persona a la que habitualment li agafo els diaris i revistes que aquest matí havia passat la policia a requisar-lo. És igual. Avui, tots els diaris i televisions reprodueixen la portada d'el Jueves. Pot ser haurien de retirar-los també, no ?
Reitero el meu suport a el Jueves i que ens faci riure molts anys més!
Saut!
dilluns, 9 de juliol del 2007
"Crónicas desde Siberia" al carrer
Des de Crónicas desde Siberia hem fet unes camisetes que podreu veure a les festes majors d'enguany.
Salut.
Actualització
Hem superat ja les 1000 visites des que el bloc està en marxa, i les 900 aproximadament des que publico amb regularitat des de primers de Maig.
Gràcies a totes i tots.
Salut.
Actualització
Hem superat ja les 1000 visites des que el bloc està en marxa, i les 900 aproximadament des que publico amb regularitat des de primers de Maig.
Gràcies a totes i tots.
dimarts, 3 de juliol del 2007
Primeres impressions
Ja fa, segons el marcador de dies de la meva web 19 dies, que tenim nou Alcalde. Durant aquest període el nou Alcalde ha hagut de governar, donar-se a conéixer als mitjans de comunicació i presentar-se a les entitats, entre d'altres. Visions molt dispars m'han arribat durant aquests dies de diferents persones que han tingut el gust de parlar o deixar-se parlar pel nou cap municipal. En faré cinc centims del que m'ha arribat i el que he llegit...
El passat 22 de Juny, a la Revista del Vallès, en Roberto Giménez va publicar l'hagiografia del nou Alcalde. Un article a base de sabó en repasa la seva història i explica que en l'Ajuntament de Sant Boi, on era arquitecte municipal, li van fer la vida impossible fins que va haver de marxar. Com son la gent de Sant Boi. Em sorpren que una persona tan lluitadora decidís no plantar cara. Aquest fet va ser el que va marcar el punt d'inflexió en la seva vida professional, i de manera indirecta, en la política. Qui sap si no hagués vingut a La Roca del Vallès estaria editant DVD amb en Madí. Gràcies a aquest article, ja coneixem una mica més com va aterrar i va arrelar el nostre nou Alcalde.
En el 9 Nou del mateix divendres 22 hi ha una noticia en la que parla de les dedicacions municipals i parla de que l'Alcalde en tindrà un 75% de decicació i la resta a la seva feina. En vista d'aquesta actitut de transparència de la que tant parla, estic convençut que publicarà la relació i distribució de la dedicació a l'alcaldia i a la seva activitat professional, igual que en el seu dia va exigir a en Miquel Estapé. També m'han dit que al final serà un 90% de dedicació i un sou que gira al voltant del 63.000 € anuals, uns 20.000 € per sobre del que cobrava Miquel Estapé. Fins el ple del cartipàs municipal, fins ara sense data, no coneixerem les assignacions. Sempre he cregut que el sou d'un càrrec públic ha de ser el que tenia quan no era càrrec. Diuen les males llengües que encara no ha estat convocat per que no es posen d'acord amb els sous. Això em porta a recordar quan el senyor Jiménez, d'Esquerra, va reclamar en un ple municipal que l'Alcalde no hauria de tenir sou. Memoria Sinistra.
Ja en una visió més pràctica de les coses, l'altre dia vaig tenir una conversa amb dos persones que van assistir a una reunió convocada pel nou i flamant regidor d'esports, el senyor Gabriel Parra. No hauria estat motiu de cap comentari si no hagués estat que no hi ha regidor d'esports, ja que la corporació encara no ha convocat el ple en el que quedaran definides les regidories i els seus responsables. Pot ser s'està precipitant el futurible regidor d'esports a assumir les seves competències. Té 4 anys per fer la feina i demostrar-nos que està al capdavant de la regidoria per que és una persona capaç i té idees pròpies. Es curiós que amb tothom que he parlat, m'han transmès la sensació de que s'apropen mesos de canvis, d'allunyaments entre el cap i el cor en algunes persones.
A La Torreta, la comissió de festes va poder gaudir de la presència del nostre Alcalde. La informació de la que disposo és escassa, però he quedat per fer un cafè amb una persona que va assistir-hi i m'ho explicarà tot amb detall per que ho pugui explicar en aquest bloc. Només dir que el nostre Alcalde ha fet uns canvis en el programa pel be de la Festa Major de La Torreta. Us explicaré amb més detall en quant ho sàpiga. El que em porta de cap és que a la reunió amb la comissió de festes de La Roca Centre va anar-hi un tècnic municipal i no l'Alcalde. Imagino que temes d'agenda li van fer impossible il·luminar el camí de la comissió de festes. Encara hi ha classes...
Per últim rematar la feina amb un comentari que m'ha arribat i que m'explicava que una persona a qui li esquitxarà un càrrec municipal d'aquí a un temps es va personar a l'Ajuntament donant ordres al personal municipal. Degut a que he conegut en persona la seva txuleria no em resultà gens extrany.Serà l'eròtica (de cuir) del poder...
Quan sapiguem les dates del ple, si és que ens arriba tal i com vam exposar en una instància a l'Ajuntament, ho publicarem.
Salut!
El passat 22 de Juny, a la Revista del Vallès, en Roberto Giménez va publicar l'hagiografia del nou Alcalde. Un article a base de sabó en repasa la seva història i explica que en l'Ajuntament de Sant Boi, on era arquitecte municipal, li van fer la vida impossible fins que va haver de marxar. Com son la gent de Sant Boi. Em sorpren que una persona tan lluitadora decidís no plantar cara. Aquest fet va ser el que va marcar el punt d'inflexió en la seva vida professional, i de manera indirecta, en la política. Qui sap si no hagués vingut a La Roca del Vallès estaria editant DVD amb en Madí. Gràcies a aquest article, ja coneixem una mica més com va aterrar i va arrelar el nostre nou Alcalde.
En el 9 Nou del mateix divendres 22 hi ha una noticia en la que parla de les dedicacions municipals i parla de que l'Alcalde en tindrà un 75% de decicació i la resta a la seva feina. En vista d'aquesta actitut de transparència de la que tant parla, estic convençut que publicarà la relació i distribució de la dedicació a l'alcaldia i a la seva activitat professional, igual que en el seu dia va exigir a en Miquel Estapé. També m'han dit que al final serà un 90% de dedicació i un sou que gira al voltant del 63.000 € anuals, uns 20.000 € per sobre del que cobrava Miquel Estapé. Fins el ple del cartipàs municipal, fins ara sense data, no coneixerem les assignacions. Sempre he cregut que el sou d'un càrrec públic ha de ser el que tenia quan no era càrrec. Diuen les males llengües que encara no ha estat convocat per que no es posen d'acord amb els sous. Això em porta a recordar quan el senyor Jiménez, d'Esquerra, va reclamar en un ple municipal que l'Alcalde no hauria de tenir sou. Memoria Sinistra.
Ja en una visió més pràctica de les coses, l'altre dia vaig tenir una conversa amb dos persones que van assistir a una reunió convocada pel nou i flamant regidor d'esports, el senyor Gabriel Parra. No hauria estat motiu de cap comentari si no hagués estat que no hi ha regidor d'esports, ja que la corporació encara no ha convocat el ple en el que quedaran definides les regidories i els seus responsables. Pot ser s'està precipitant el futurible regidor d'esports a assumir les seves competències. Té 4 anys per fer la feina i demostrar-nos que està al capdavant de la regidoria per que és una persona capaç i té idees pròpies. Es curiós que amb tothom que he parlat, m'han transmès la sensació de que s'apropen mesos de canvis, d'allunyaments entre el cap i el cor en algunes persones.
A La Torreta, la comissió de festes va poder gaudir de la presència del nostre Alcalde. La informació de la que disposo és escassa, però he quedat per fer un cafè amb una persona que va assistir-hi i m'ho explicarà tot amb detall per que ho pugui explicar en aquest bloc. Només dir que el nostre Alcalde ha fet uns canvis en el programa pel be de la Festa Major de La Torreta. Us explicaré amb més detall en quant ho sàpiga. El que em porta de cap és que a la reunió amb la comissió de festes de La Roca Centre va anar-hi un tècnic municipal i no l'Alcalde. Imagino que temes d'agenda li van fer impossible il·luminar el camí de la comissió de festes. Encara hi ha classes...
Per últim rematar la feina amb un comentari que m'ha arribat i que m'explicava que una persona a qui li esquitxarà un càrrec municipal d'aquí a un temps es va personar a l'Ajuntament donant ordres al personal municipal. Degut a que he conegut en persona la seva txuleria no em resultà gens extrany.Serà l'eròtica (de cuir) del poder...
Quan sapiguem les dates del ple, si és que ens arriba tal i com vam exposar en una instància a l'Ajuntament, ho publicarem.
Salut!
dimecres, 27 de juny del 2007
Volem estar informats!
Ja fa un dies, tal i com explico en la crònica del ple de constitució del nostre consistori, que hem sol·licitat a la nostra corporació que ens notifiquin la data i l'ordre del dia dels plens que es convoquin, per tal que hi poduem assistir-hi amb coneixement dels temes a tractar.
D'altra banda, fer notar (ho ha investigat en Dani Martín) que el ritme de publicació de notícies, el recull de premsa que fal'Ajuntament 2 vegades a la setmana, s'ha enlentit i el mateix dia en que es fa no està penjat a la web com s'havia fet en la passada legislatura. Esperem que sigui només un sotrac del traspàs de poders i no una constant durant la legislatura. En Dani i jo hem acordat fer el nostre propi recull de premsa amb tot el que surti referent a La Roca del Vallès en els mitjans comarcals.
Per últim, anunciar que ja està disponible (encara falta canviar-li els colors) la web "Crónicas desde Siberia", en la que diferents autors, entre ells en Dani Martín i jo mateix, publicarem noticies i comentaris sobre la política municipal. L'adreça és :
D'altra banda, fer notar (ho ha investigat en Dani Martín) que el ritme de publicació de notícies, el recull de premsa que fal'Ajuntament 2 vegades a la setmana, s'ha enlentit i el mateix dia en que es fa no està penjat a la web com s'havia fet en la passada legislatura. Esperem que sigui només un sotrac del traspàs de poders i no una constant durant la legislatura. En Dani i jo hem acordat fer el nostre propi recull de premsa amb tot el que surti referent a La Roca del Vallès en els mitjans comarcals.
Per últim, anunciar que ja està disponible (encara falta canviar-li els colors) la web "Crónicas desde Siberia", en la que diferents autors, entre ells en Dani Martín i jo mateix, publicarem noticies i comentaris sobre la política municipal. L'adreça és :
diumenge, 17 de juny del 2007
Ja tenim alcalde!
Ahir dissabte 16 de Juny es va constituir el nou Ajuntament de la nostra vila. De bon matí en Dani i jo ens vam trobar per esmorzar per agafar la jornada amb forces tot i que el dia no acompanyava ja que estava fosc, gris. Pot ser és un pressagi del que ens espera aquests 4 anys. Després d'esmorzar i fer la rutina dels dissabtes (anar a busca el diari i recollir les cartes de l'apartat de correus) la fem petar en una cantonada amb uns coneguts, i un també exregidor, que també van cap al ple.
En arribar-hi, primera sorpresa : la gentada que hi ha. La sala de plens és massa petitta per tanta gent. Han col·locat cadires al vestíbul de l'Ajuntament i un pantalla per tal de poder seguir l'acte. Entro. La Guàrdia Urbana va amb un uniforme més arreglat que el de costum. No crec que sigui el de gala. Vaig cap a les escales que pujen al primer pis i allà, al costat de la paret, em repenjo. Els companys han quedat dispersats. En Manel està a l'entrada, en Salva, assegut a les cadires centrals del vestíbul. En Dani l'han convidat a estar-hi a la sala de plens. Els altres, no ho sé. Veig gent que conec. La majoria no la conec. Tinc al costat una persona de confiança que em possarà el dia dels currículums de la majoria de la gent de la sala. Veig un veí - i alhora client- amb qui moltes vegades hem parlat de la política municipal.
Arriba el futur alcalde. Darrera la seva ma dreta, en Manel Álvarezi més enrera, la ma ortopèdica, en Gabriel Parra. Saluden a la gent amb sonriure de victòria. No hi haurà color en la votació. Guanyaran per la mínima, però guanyaran. Uns moments després arriben els regidors i regidores del PSC acompanyats per Salvador Illa. Miquel va davant. Vestit de gris i corbata blava. Sonriure forçat. Avui toca. L'Albert Gil ja fa una estona que l'he vist. Suposo que ha vingut abans per repassar el protocol de la constitució.
Al meu costat, a les escales, la secretària municipal. Una mica nerviosa. Els seus companys li donen ànims. Ànims penso jo també, i no per avui sol. Ànims pel que et queda passar encara. S'en va cap al micròfon de la sala de plens i llegeix els articles que regeixen la constitució de la corporació. S'ha de constituir la taula d'edat amb el regidor/a més jove i més gran dels electes : l'Albert Gil (més jove) i la Montserrat Ametller (la de major edat. No direm vella perquè no ho és). Em sorpren com la Montse Ametller dirigeix la constitució de la corporació. Com si ho hagués fet tota la vida. Crida a cada regidor i cada regidora i comprova la seva documentació. Juren o prometen el càrrec. Tots els regidors i regidores de PSC i CiU prometen. Jo em pensava que CiU juraria el càrrec. ERC promet per imperatiu legal. Van seient a la taula. La secretària municipal llegeix el procediment per fer la votació : tenen un sobre, una papereta amb el nom de cada cap de llista representada a l'Ajuntament i una en blanc. Es procedeix a la votació. Es crida a cada regidor i regidora a que voti. Un cop ho han fet, s'obre l'urna i es treuen els vots. Primer es compten no sigui que algú hagi fet trampa. Després es comptaran de nou però escrutant el nom de la papereta. És públic l'acord entre CiU i ERC. No hi haurà sorpresa. S'acaba el recompte. 6 vots en Miquel Estapé, 7 vots en Rafael Ros. La gent trenca a aplaudir. Per l'entusiasme amb que aplaudeix la majoria, entenc que el públic que omple majoritàriament la sala són entusiastes i fervorosos seguidors del nou i flamant alcalde. La Montse Ametller proclama en Rafael Ros com Alcalde i li dona la vara d'Alcalde. Torna a esclatar la sala en aplaudiments. La vieja guardia respira tranquil·la. Ocupen les primeres files. Cara de satisfacció. L'època fosca s'ha acabat. Comença una nova etapa, etapa de prosperitat. L'Alcalde pren possessió de la seva cadira i obre el torn d'intervenció als grups municipals.
Comença ERC. En e seu discurs parla de que són una força d'esquerres i justifiquen el seu vot a l'Alcalde (de dretes) per les seves coincidències programàtiques. Hi ha alguna cosa que no em quadra : o ERC és de dretes o CiU són d'esquerres i no ho sabiem. Pot ser, des d'abans de les eleccions ja tenien pactat el programa i per això quadra a la perfecció. Recordo una vegada el comentari que em feia un destacat membre de CiU de Granollers : de joves militen a ERC i quan maduren (i tenen hipoteca) venen a CiU. Deu ser això. Només espero que s'apliqui la mateixa incomprensió al pacte que ha fet ERC amb CiU que al que vam fer nosaltres amb el PSC. O pot ser no : nosaltres som traïdors i ells patriotes.
El va seguir CiU. El senyor Álvarez, portaveu, va parlar del que faran. Que no es portaran tant malament com els socialistes. Van parlar d'aturar Can Planes i les Hortes. I de fer habitatge social. Hi ha una cosa que no entenc. Si aturen els plans que estan en execució on hi ha projectada vivenda pública, on la faran ? Bé ells sabran on la volen posar.
En tercer lloc va intervenir, en un llarguíssim i a vegades soporífer discurs, en Miquel Estapé. El discurs estava marcat en una sèrie de blocs que anava connectant, a vegades amb més gràcia que altres. Destacar la menció a la feina feta per Iniciativa en aquests anys. Va fer una dissertació sobre el llegat que deixen al nou equip de govern, enumerant cada un dels projectes oberts fins al dia d'ahir, a més de recordar-li unes paraules seves sobre l'afer de La Roca Village que van enfurismar al públic, igual que al refrescar-li que havia fet una campanya molt agressiva i crispant - el fi justifica els mitjans vaig pensar -. Van explicar també que faran una oposició constructiva, que aportaran alternatives - no com la que ha fet CiU aquests 4 anys que només ha fiscalitzat -, que s'ofereix a ajudar-los en tot el que necessitin i que els hi concediran 100 dies per que es posin al dia, cosa que no va fer CiU amb l'alcalde sortint. Fins a 4 vegades va haver d'intervenir l'Alcalde demanant silenci - i explicant que el cap de l'oposició està en el torn de la paraula i que la democràcia li concedeix aquest dret -. Vaig pensar que en Miquel li estava fent tastar la seva pròpia medicina a l'Alcalde, ja que en Rafael Ros ens ha obsequiat amb aburridíssims discurs que no deien res a qui hem anat seguint els plens municipals aquesta passada legislatura. Una persona va haver sortir de la sala de plens per escridassar el parlament d'en Miquel. Després de molts minuts va acabar. El discurs de Miquel va ser molt més llarg que tots els altres junts.
Per últim, va parlar l'Alcalde. Va fer un breu discurs, inèdit en ell. Va parlar de sostenibilitat i de potenciar l'educació pública. Per un moment vaig dubtar de si no estava en el partit equivocat. Els principis que mouen la meva existència eren la bandera d'aquell nou alcalde, l'alcalde de tots que en el nou casal d'avis vol posar-hi un museu, vol descmuntar el SAD o vol aturar la vivenda social (es curiós que molts membres del partit que ha fet Alcalde al senyor Ros i que ja està investigant quant costarà aturar els plans en marxa, hagin demanat pisos públics). Va acabar el discurs dient que vol ser l'Alcalde de tots els habitants de La Roca (tot i els dubtes d'un company meu). Això espero, que sigui l'Alcalde de tots i totes i no només d'uns quants.
[Actualització dimarts 19 de Juny]
Podeu llegir el discurs sencer d'en Miquel Estapé al seu bloc fent clic aquí
[Fins aquí l'actualizació ]
Allà estarem per comprovar-ho i rendir comptes de l'actuació de l'equip de govern puntualment. Per començar, sol·licitarem com a grup polític, tot i que no estiguem representats a l'Ajuntament, que poguem rebre l'ordre del dia dels plens que es convoquin. A veure si és veritat que ha estat posseït per l'esperit democràtic amb que ahir se li omplia la boca. En aquesta campanya no ho ha demostrat.
Seguiré comentant l'actualitat en aquest bloc i en el nou que compartiré amb el Dani Martín i algun col·laborador més, nomenat "Crónicas desde Siberia" i que el podreu trobar a la web www.cronicasdesdesiberia.org en els propers dies.
Salut i endavant!
En arribar-hi, primera sorpresa : la gentada que hi ha. La sala de plens és massa petitta per tanta gent. Han col·locat cadires al vestíbul de l'Ajuntament i un pantalla per tal de poder seguir l'acte. Entro. La Guàrdia Urbana va amb un uniforme més arreglat que el de costum. No crec que sigui el de gala. Vaig cap a les escales que pujen al primer pis i allà, al costat de la paret, em repenjo. Els companys han quedat dispersats. En Manel està a l'entrada, en Salva, assegut a les cadires centrals del vestíbul. En Dani l'han convidat a estar-hi a la sala de plens. Els altres, no ho sé. Veig gent que conec. La majoria no la conec. Tinc al costat una persona de confiança que em possarà el dia dels currículums de la majoria de la gent de la sala. Veig un veí - i alhora client- amb qui moltes vegades hem parlat de la política municipal.
Arriba el futur alcalde. Darrera la seva ma dreta, en Manel Álvarezi més enrera, la ma ortopèdica, en Gabriel Parra. Saluden a la gent amb sonriure de victòria. No hi haurà color en la votació. Guanyaran per la mínima, però guanyaran. Uns moments després arriben els regidors i regidores del PSC acompanyats per Salvador Illa. Miquel va davant. Vestit de gris i corbata blava. Sonriure forçat. Avui toca. L'Albert Gil ja fa una estona que l'he vist. Suposo que ha vingut abans per repassar el protocol de la constitució.
Al meu costat, a les escales, la secretària municipal. Una mica nerviosa. Els seus companys li donen ànims. Ànims penso jo també, i no per avui sol. Ànims pel que et queda passar encara. S'en va cap al micròfon de la sala de plens i llegeix els articles que regeixen la constitució de la corporació. S'ha de constituir la taula d'edat amb el regidor/a més jove i més gran dels electes : l'Albert Gil (més jove) i la Montserrat Ametller (la de major edat. No direm vella perquè no ho és). Em sorpren com la Montse Ametller dirigeix la constitució de la corporació. Com si ho hagués fet tota la vida. Crida a cada regidor i cada regidora i comprova la seva documentació. Juren o prometen el càrrec. Tots els regidors i regidores de PSC i CiU prometen. Jo em pensava que CiU juraria el càrrec. ERC promet per imperatiu legal. Van seient a la taula. La secretària municipal llegeix el procediment per fer la votació : tenen un sobre, una papereta amb el nom de cada cap de llista representada a l'Ajuntament i una en blanc. Es procedeix a la votació. Es crida a cada regidor i regidora a que voti. Un cop ho han fet, s'obre l'urna i es treuen els vots. Primer es compten no sigui que algú hagi fet trampa. Després es comptaran de nou però escrutant el nom de la papereta. És públic l'acord entre CiU i ERC. No hi haurà sorpresa. S'acaba el recompte. 6 vots en Miquel Estapé, 7 vots en Rafael Ros. La gent trenca a aplaudir. Per l'entusiasme amb que aplaudeix la majoria, entenc que el públic que omple majoritàriament la sala són entusiastes i fervorosos seguidors del nou i flamant alcalde. La Montse Ametller proclama en Rafael Ros com Alcalde i li dona la vara d'Alcalde. Torna a esclatar la sala en aplaudiments. La vieja guardia respira tranquil·la. Ocupen les primeres files. Cara de satisfacció. L'època fosca s'ha acabat. Comença una nova etapa, etapa de prosperitat. L'Alcalde pren possessió de la seva cadira i obre el torn d'intervenció als grups municipals.
Comença ERC. En e seu discurs parla de que són una força d'esquerres i justifiquen el seu vot a l'Alcalde (de dretes) per les seves coincidències programàtiques. Hi ha alguna cosa que no em quadra : o ERC és de dretes o CiU són d'esquerres i no ho sabiem. Pot ser, des d'abans de les eleccions ja tenien pactat el programa i per això quadra a la perfecció. Recordo una vegada el comentari que em feia un destacat membre de CiU de Granollers : de joves militen a ERC i quan maduren (i tenen hipoteca) venen a CiU. Deu ser això. Només espero que s'apliqui la mateixa incomprensió al pacte que ha fet ERC amb CiU que al que vam fer nosaltres amb el PSC. O pot ser no : nosaltres som traïdors i ells patriotes.
El va seguir CiU. El senyor Álvarez, portaveu, va parlar del que faran. Que no es portaran tant malament com els socialistes. Van parlar d'aturar Can Planes i les Hortes. I de fer habitatge social. Hi ha una cosa que no entenc. Si aturen els plans que estan en execució on hi ha projectada vivenda pública, on la faran ? Bé ells sabran on la volen posar.
En tercer lloc va intervenir, en un llarguíssim i a vegades soporífer discurs, en Miquel Estapé. El discurs estava marcat en una sèrie de blocs que anava connectant, a vegades amb més gràcia que altres. Destacar la menció a la feina feta per Iniciativa en aquests anys. Va fer una dissertació sobre el llegat que deixen al nou equip de govern, enumerant cada un dels projectes oberts fins al dia d'ahir, a més de recordar-li unes paraules seves sobre l'afer de La Roca Village que van enfurismar al públic, igual que al refrescar-li que havia fet una campanya molt agressiva i crispant - el fi justifica els mitjans vaig pensar -. Van explicar també que faran una oposició constructiva, que aportaran alternatives - no com la que ha fet CiU aquests 4 anys que només ha fiscalitzat -, que s'ofereix a ajudar-los en tot el que necessitin i que els hi concediran 100 dies per que es posin al dia, cosa que no va fer CiU amb l'alcalde sortint. Fins a 4 vegades va haver d'intervenir l'Alcalde demanant silenci - i explicant que el cap de l'oposició està en el torn de la paraula i que la democràcia li concedeix aquest dret -. Vaig pensar que en Miquel li estava fent tastar la seva pròpia medicina a l'Alcalde, ja que en Rafael Ros ens ha obsequiat amb aburridíssims discurs que no deien res a qui hem anat seguint els plens municipals aquesta passada legislatura. Una persona va haver sortir de la sala de plens per escridassar el parlament d'en Miquel. Després de molts minuts va acabar. El discurs de Miquel va ser molt més llarg que tots els altres junts.
Per últim, va parlar l'Alcalde. Va fer un breu discurs, inèdit en ell. Va parlar de sostenibilitat i de potenciar l'educació pública. Per un moment vaig dubtar de si no estava en el partit equivocat. Els principis que mouen la meva existència eren la bandera d'aquell nou alcalde, l'alcalde de tots que en el nou casal d'avis vol posar-hi un museu, vol descmuntar el SAD o vol aturar la vivenda social (es curiós que molts membres del partit que ha fet Alcalde al senyor Ros i que ja està investigant quant costarà aturar els plans en marxa, hagin demanat pisos públics). Va acabar el discurs dient que vol ser l'Alcalde de tots els habitants de La Roca (tot i els dubtes d'un company meu). Això espero, que sigui l'Alcalde de tots i totes i no només d'uns quants.
[Actualització dimarts 19 de Juny]
Podeu llegir el discurs sencer d'en Miquel Estapé al seu bloc fent clic aquí
[Fins aquí l'actualizació ]
Allà estarem per comprovar-ho i rendir comptes de l'actuació de l'equip de govern puntualment. Per començar, sol·licitarem com a grup polític, tot i que no estiguem representats a l'Ajuntament, que poguem rebre l'ordre del dia dels plens que es convoquin. A veure si és veritat que ha estat posseït per l'esperit democràtic amb que ahir se li omplia la boca. En aquesta campanya no ho ha demostrat.
Seguiré comentant l'actualitat en aquest bloc i en el nou que compartiré amb el Dani Martín i algun col·laborador més, nomenat "Crónicas desde Siberia" i que el podreu trobar a la web www.cronicasdesdesiberia.org en els propers dies.
Salut i endavant!
dijous, 14 de juny del 2007
Crónicas desde Siberia
En Dani Martín, el president d'ICV de La Roca del Vallès i cap de llista de les passades eleccions municipals m'ha demanat publicar aquest comentari. Aquí va.
EL 27 DE MAYO DE 2007: EL PUEBLO EJERCIO SU SOBERANIA
El pasado domingo, día 27 de mayo, el pueblo estaba llamado a las urnas para decidir quienes tendrían la responsabilidad de gobernar el municipio durante los próximos cuatro años. La decisión ha sido clara y contundente: ICV 258 votos (202 menos que en 2003) y la pérdida del concejal, PSC 1631 votos y 6 concejales, CiU 1604 votos y 6 concejales y ERC 386 votos y un concejal.
Evidentemente los resultados obtenidos por nuestra candidatura no se pueden calificar más que de un rotundo fracaso desde cualquier óptica que se analice ; fracaso en la explicación del mucho trabajo realizado( 219 viviendas sociales, universalización del servicio de atención domiciliaria, etc) y fracaso en la explicación del pacto con el PSC.
Desde que se firmó el pacto de gobierno con el PSC en marzo de 2003 hemos defendido, siempre ante los ataques de los representantes de CiU+ERC, que el resultado de la aceptación del pacto lo veríamos en las urnas de 2007: ahora ya sabemos lo que opina el pueblo.
Puede ser que la lectura que hicimos desde ICV de los resultados de 2003 no fuera la más adecuada, pero nos gustaría dejar claros una serie de aspectos a nuestro entetder muy importantes:
En ningún caso nos planteamos gobernar con la derecha (CiU),ni en el pasado ni en el futuro, por muchas promesas que nos hicieran. Nuestra lectura de los resultados de 2003 es que los votantes no nos votaron para gobernar con ellos. Con los resultados de 2007 igual alguna fuerza de izquierdas no lo tiene tan claro como nosotros, pero eso lo veremos el sábado 16 de junio.
Hicimos una apuesta por la estabilidad y la gobernabilidad por encima de los intereses personales o de partido.
Se pacto un Plan de actuación Municipal que se ha cumplido en casi un 90%.
Se primó un incremento en políticas al servicio de las personas por encima de cualquier otro tipo de políticas.
¿Y a partir de ahora qué? A partir de ahora toca interpretar el papel otorgado por las urnas: estar en la oposición sin representación. Desde ICV en ningún caso nos hemos planteado abandonar, invernar o esperar pasivamente al 2011. Nosotros no somos de esa cultura. Venimos de la cultura de la lucha y la resistencia ante la adversidad.
A partir del sábado 16 de junio, constitución del nuevo ayuntamiento, ICV estará presente, como siempre desde 1985, en la vida política de nuestro pueblo defendiendo nuestras opiniones y puntos de vista. Nos toca hacer de notarios de las actuaciones de aquellos que durante cuatro años no han asumido responsabilidades quedando inmaculados ante la opinión pública y otros que han prometido lo que saben que no podrán cumplir. Ahí estaremos para recordar las promesas realizadas durante la campaña y para no olvidar el comportamiento educado y democrático de CiU en está campaña.
A los 258 votantes gracias por la confianza y desde luego tened la seguridad de que en ningún caso abandonaremos y que tenemos una cita con las urnas, a la que no pensamos faltar, en Mayo de 2011.
Para esta nueva etapa que empieza el próximo sábado 16 de Junio estamos poniendo en marcha las “Crónicas desde Siberia”, que en clave de humor, ironía y educación aportaremos nuestras opiniones sobre la vida política municipal.
Salud.
Dani Martín
dimarts, 5 de juny del 2007
Somni d'una tarda de primavera
Dissabte, 16:30 hores. Comença a entrar el solet per la finestra del menjador. Estic fent zapping ; uns paios estan fent ciència recreativa en no sé qui canal, uns altres juguen a tenis a la 2 i a Antena 3 fan una d'aquelles pel·lícules "basades en fets reals". La parpella de la dreta inicia el descens. Li segueix l'esquerra. Encara sento la tele. Passen segons. Crec que fan anuncis. El volum és més alt. Instintivament, baixo el volum fins al punt en que només puc sentir-la si m'estic molt quiet. Un fugaç pensament m'invita a parar la TV ; la meva dona ja fa una estona que dorm. Millor la paro.
Camino entre dos mons, el de la realitat i els somnis. Al fons, lluny, veig a Morfeo. Quan arribi on està ell, entraré a la fase REM. Un dia la meva dona em va explicar les fases del son i la seva fisiologia. La memòria selectiva em funciona ; no recordo res. Mentre passejo cap al regne dels somnis tararejo "Camino de la cama" de Siniestro Total : "Veo un tronco, y una sierra, y un rebaño de ovejitas y un monton de zetaaaaas. La cocacola, sin cafeina, el nescafé descaifenado y la cama ya me espera...".
Morfeo m'espera per saludar-me. Em diu que aquest matí he marxat molt d'hora. - Tenia feina i volia sortir una estona a córrer - li he dit. Ja sóc dins. He entrat a la fase REM. De cop i volta comencen a aparéixer imatges molt nítides. Com si les veiés en una d'aquelles teles de plasma de moltes polzades que hi ha al Miró. L'estança em resulta familiar. Hi ha cadires, una estrada i una taula en forma de U amb tretze cadires i varis micròfons. Hi ha una foto del rei. A la sala hi ha gent. De fet està de gom a gom. A sobre de la tarima hi ha 13 persones. Algunes les conec. Altres no. Falta gent. Abans hi havia a la cantonada un noi molt gran, amb unes grans patilles que ara ja no hi és. I al costat hi havia en Dani. Ara seu a les cadires del públic.
Hi ha uns parlaments. Es procedeix a la votació. No m'ho crec. L'alcalde es el representant de la llista MENYS votada. Un flash em passa pel cap. Això em sona. Va ser uns dies abans del ple en que el Jaume Domènech i en Salvador Illa deixaven els seus càrrecs. En Dani va rebre una trucada estranya, i no era la primera vegada. Li oferien ser l'alcalde de La Roca del Vallès a canvi de que CiU controlés urbanisme. La trucada, a més, la va fer algú que ara està assegut en aquella taula. Per què allò que ens van oferir per dos vegades durant l'anterior legislatura no li podrien haver oferit a Esquerra ? I per què no podria haver acceptat Esquerra ser alcalde ? Si l'alcalde és el càrrec públic més representatiu de la vila, per què no podria ser la llista menys votada la que asumís aquesta responsabilitat ? Què té urbanisme que un arquitecte la vol governar, renunciant inclús a ser l'alcalde de la seva vila ?
Sona un mòbil. Jo no porto el meu. De fet, me l'he deixat sobre la tauleta que hi ha davant de la tele. Identifico la música. Només pot ser el meu mòbil. No crec que hi hagi molta gent quan el truquen li soni la canço "Hedwig's Theme", de la banda sonora de Harry Potter. De cop em veig transportat a la porta dels somnis. - Ens veiem a la nit - li dic a Morfeo. Els meus ulls s'obren poc a poc. Encara entra un solet que convida a seguir dormint. Veig el telèfon fent salts i encenent i apagant la pantalla. Miro el número. "Número oculto". Tinc el costum de no agafar aquestes trucades. Avui no faré l'excepció.
Vista perduda mirant la televisió. No la tinc encesa. Silenci total trencat de tant en quant pel cant d'algun ocell. El cos ja ha arribat. Poc a poc van arribant els pensaments i les idees. Era un somni. O no. Recordo quan feia literatura a l'institut. Calderón de la Barca. La vida es sueño.
Camino entre dos mons, el de la realitat i els somnis. Al fons, lluny, veig a Morfeo. Quan arribi on està ell, entraré a la fase REM. Un dia la meva dona em va explicar les fases del son i la seva fisiologia. La memòria selectiva em funciona ; no recordo res. Mentre passejo cap al regne dels somnis tararejo "Camino de la cama" de Siniestro Total : "Veo un tronco, y una sierra, y un rebaño de ovejitas y un monton de zetaaaaas. La cocacola, sin cafeina, el nescafé descaifenado y la cama ya me espera...".
Morfeo m'espera per saludar-me. Em diu que aquest matí he marxat molt d'hora. - Tenia feina i volia sortir una estona a córrer - li he dit. Ja sóc dins. He entrat a la fase REM. De cop i volta comencen a aparéixer imatges molt nítides. Com si les veiés en una d'aquelles teles de plasma de moltes polzades que hi ha al Miró. L'estança em resulta familiar. Hi ha cadires, una estrada i una taula en forma de U amb tretze cadires i varis micròfons. Hi ha una foto del rei. A la sala hi ha gent. De fet està de gom a gom. A sobre de la tarima hi ha 13 persones. Algunes les conec. Altres no. Falta gent. Abans hi havia a la cantonada un noi molt gran, amb unes grans patilles que ara ja no hi és. I al costat hi havia en Dani. Ara seu a les cadires del públic.
Hi ha uns parlaments. Es procedeix a la votació. No m'ho crec. L'alcalde es el representant de la llista MENYS votada. Un flash em passa pel cap. Això em sona. Va ser uns dies abans del ple en que el Jaume Domènech i en Salvador Illa deixaven els seus càrrecs. En Dani va rebre una trucada estranya, i no era la primera vegada. Li oferien ser l'alcalde de La Roca del Vallès a canvi de que CiU controlés urbanisme. La trucada, a més, la va fer algú que ara està assegut en aquella taula. Per què allò que ens van oferir per dos vegades durant l'anterior legislatura no li podrien haver oferit a Esquerra ? I per què no podria haver acceptat Esquerra ser alcalde ? Si l'alcalde és el càrrec públic més representatiu de la vila, per què no podria ser la llista menys votada la que asumís aquesta responsabilitat ? Què té urbanisme que un arquitecte la vol governar, renunciant inclús a ser l'alcalde de la seva vila ?
Sona un mòbil. Jo no porto el meu. De fet, me l'he deixat sobre la tauleta que hi ha davant de la tele. Identifico la música. Només pot ser el meu mòbil. No crec que hi hagi molta gent quan el truquen li soni la canço "Hedwig's Theme", de la banda sonora de Harry Potter. De cop em veig transportat a la porta dels somnis. - Ens veiem a la nit - li dic a Morfeo. Els meus ulls s'obren poc a poc. Encara entra un solet que convida a seguir dormint. Veig el telèfon fent salts i encenent i apagant la pantalla. Miro el número. "Número oculto". Tinc el costum de no agafar aquestes trucades. Avui no faré l'excepció.
Vista perduda mirant la televisió. No la tinc encesa. Silenci total trencat de tant en quant pel cant d'algun ocell. El cos ja ha arribat. Poc a poc van arribant els pensaments i les idees. Era un somni. O no. Recordo quan feia literatura a l'institut. Calderón de la Barca. La vida es sueño.
¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.
dilluns, 28 de maig del 2007
Fracàs estrepitós
Hem fracassat. No hem aconseguit mantenir el nostre regidor. He estat optimista fins a l'últim minut, fins a les 20:49 de la nit d'ahor en que am van començar a arribar els resultats de l'escrutini de les taules i les anava picant a l'ordinador.
La taula del full de càlcul anava xafant-me una mica més amb cada nou valor que teclejava, com un mur que et cau a sobre i mica a mica et va acostant la cara a terra. Comença a arribar la gent. Cares llargues. No hi ha alegria. El telèfon no fa més que sonar ; resultats de taules, un de Vilanova preguntant com va. A Granollers, en Vernet es queda al carrer. No podrà aparcar més la seva bici a l'Ajuntament.
Arriben els últims apoderats. Sembla mentida que hi hagi algú que no tingui mòbil. Em donen l'acta de l'escrutini. Hem tret un grapat de vots però no son prous. Estem fora.
Canto el resultats :
PSC 1631 vots -> 6 regidors
CiU 1604 vots -> 6 regidors
ERC 386 vots -> 1 regidor
ICV 258 vots -> 0 regidors
PP 163 vots -> 0 regidors
Informació oficial de l'Ajuntament de La Roca
Decepció. Pot ser hem anat massa de la maneta amb PSC. Pot ser no s'ha reconegut la nostra tasca dins el govern i hem quedat desbordats pel PSC. Pot ser que l'abstenció ens hagi perjudicat. No és moment de fer anàlisi. Ja estic fart del dia d'avui. M'he aixecat molt d'hora. Comença a ser tard. Avui tinc que aixecar-me a les 06:00 com cada dia. Com la majoria dels meus companys i companyes.
Se senten petards. Són els que han guanyat les eleccions, CiU, per què les han guanyat, per que el Sr. Ros serà alcalde, sense cap dubte. I ho serà amb el vot d'ERC, sense cap dubte. Espero equivocar-me.
Tanco el portàtil, el guardo a la bossa i m'aixeco. Els companys encenen la tele. Iniciativa va a la baixa. Hem perdut el regidor de Granollers. Però n'hem perdut molts d'altres. A Vilanova no hem entrat tampoc. No vull saber res més per aquesta nit. Ha estat un fracàs. M'en vaig a casa a sopar i a desconnectar una mica veient Factor X.
Demà serà un altre dia, el dia de les valoracions dels nostres capos. Espero que la valoració sigui la mateixa que la meva, un desastre. Doncs no.
Notícia a la plana d'ICV
Estem contents per que hem tret regidor on no el teniem. I els que teniem, que estaven a govern i ara no els tenim ? Política absurda.
Uns dies de repós i descans. Tinc projectes professionals que continuar. Per sort tinc feina. La vida continua. Tothom t'ho diu quan has perdut a algun ésser estimat. També quan t'has dedicat a explicar les teves idees i la tasca que s'ha fet des de l'Ajuntament i al final no hem aconseguit uns mínims. Sento que he enganyat a qui vaig convèncer perquè ens votés, perque fariem portar la seva veu a l'Ajuntament. Ara què? Ho sento. El teu vot no ha servit per res. Has apostat pel cavall perdedor.
Ara toca reflexió, i perquè no, canvis. Serà després de l'estiu. Que estem desanimats no vol dir que deixem la guerra. Seguirem la lluita. Aquesta legislatura és molt important i es preveuen canvis importants a La Roca del Vallès. Haurem de donar batalla des de fora de l'Ajuntament. No és cosa que ens preocupi. No ens va la vida. Altres ja estan fent números per veure com pagaran el crèdit o la hipoteca. Altres, com tornaran els favors que deuen i d'altres com es gastaran el sobresou que acaben d'obtenir.
Aquest bloc seguirà funcionant amb articles de manera setmanal, canviant les enquestes i opinant de la vida política oficial de la que ens hem quedat al marge.
Salut i endavant!
La taula del full de càlcul anava xafant-me una mica més amb cada nou valor que teclejava, com un mur que et cau a sobre i mica a mica et va acostant la cara a terra. Comença a arribar la gent. Cares llargues. No hi ha alegria. El telèfon no fa més que sonar ; resultats de taules, un de Vilanova preguntant com va. A Granollers, en Vernet es queda al carrer. No podrà aparcar més la seva bici a l'Ajuntament.
Arriben els últims apoderats. Sembla mentida que hi hagi algú que no tingui mòbil. Em donen l'acta de l'escrutini. Hem tret un grapat de vots però no son prous. Estem fora.
Canto el resultats :
PSC 1631 vots -> 6 regidors
CiU 1604 vots -> 6 regidors
ERC 386 vots -> 1 regidor
ICV 258 vots -> 0 regidors
PP 163 vots -> 0 regidors
Informació oficial de l'Ajuntament de La Roca
Decepció. Pot ser hem anat massa de la maneta amb PSC. Pot ser no s'ha reconegut la nostra tasca dins el govern i hem quedat desbordats pel PSC. Pot ser que l'abstenció ens hagi perjudicat. No és moment de fer anàlisi. Ja estic fart del dia d'avui. M'he aixecat molt d'hora. Comença a ser tard. Avui tinc que aixecar-me a les 06:00 com cada dia. Com la majoria dels meus companys i companyes.
Se senten petards. Són els que han guanyat les eleccions, CiU, per què les han guanyat, per que el Sr. Ros serà alcalde, sense cap dubte. I ho serà amb el vot d'ERC, sense cap dubte. Espero equivocar-me.
Tanco el portàtil, el guardo a la bossa i m'aixeco. Els companys encenen la tele. Iniciativa va a la baixa. Hem perdut el regidor de Granollers. Però n'hem perdut molts d'altres. A Vilanova no hem entrat tampoc. No vull saber res més per aquesta nit. Ha estat un fracàs. M'en vaig a casa a sopar i a desconnectar una mica veient Factor X.
Demà serà un altre dia, el dia de les valoracions dels nostres capos. Espero que la valoració sigui la mateixa que la meva, un desastre. Doncs no.
Notícia a la plana d'ICV
Estem contents per que hem tret regidor on no el teniem. I els que teniem, que estaven a govern i ara no els tenim ? Política absurda.
Uns dies de repós i descans. Tinc projectes professionals que continuar. Per sort tinc feina. La vida continua. Tothom t'ho diu quan has perdut a algun ésser estimat. També quan t'has dedicat a explicar les teves idees i la tasca que s'ha fet des de l'Ajuntament i al final no hem aconseguit uns mínims. Sento que he enganyat a qui vaig convèncer perquè ens votés, perque fariem portar la seva veu a l'Ajuntament. Ara què? Ho sento. El teu vot no ha servit per res. Has apostat pel cavall perdedor.
Ara toca reflexió, i perquè no, canvis. Serà després de l'estiu. Que estem desanimats no vol dir que deixem la guerra. Seguirem la lluita. Aquesta legislatura és molt important i es preveuen canvis importants a La Roca del Vallès. Haurem de donar batalla des de fora de l'Ajuntament. No és cosa que ens preocupi. No ens va la vida. Altres ja estan fent números per veure com pagaran el crèdit o la hipoteca. Altres, com tornaran els favors que deuen i d'altres com es gastaran el sobresou que acaben d'obtenir.
Aquest bloc seguirà funcionant amb articles de manera setmanal, canviant les enquestes i opinant de la vida política oficial de la que ens hem quedat al marge.
Salut i endavant!
dimecres, 23 de maig del 2007
Acte central d'ICV de La Roca del Vallès
Demà dijous 24 de Maig, a les 19:30 hores farem l'acte central (i únic gràcies a la dreta roquerola) de campanya. El farem a l'IES de La Roca. Rebrem el suport de la Sra. Carme Trilla, Secretària General d'Habitatge de La Generalitat de Catalunya. A més, l'acte serà presentat per mí mateix, l'Andrés Hidalgo i intervindran l'Àngel Hernández, l'Azahara Cachinero, en Manel Martínez i tancarà l'acte en Dani Martín, l'actual regidor i cap de llista.
Us hi esperem a tots i totes.
Salut i endavant!
Us hi esperem a tots i totes.
Salut i endavant!
dimarts, 22 de maig del 2007
Utilitza'ns es fa realitat
El lema de campanya d'Esquerra, que no ERC (suposo que deu ser cosa del màrqueting) ja és una realitat. S'han passat tota la legislatura fent el joc a CiU, pel que més utilitzats no poden estar. Cada vegada tinc més clar que hi ha uns acord pre-electorals per convertir al Sr. Ros en l'alcalde que farà el nou pla general. Curioses casualitats. És més... si CiU té assignat Can Tàpies del 12 al 25 de Maig de 16:30 a 22:00 com pot ser que facin l'acte Esquerra ? Ah, serà en virtut del pacte pre-electoral. Van junts de la maneta. CiU fa la guerra contra Iniciativa. ERC dissimula, les esquerres no ens hem de barallar. Van a pel nostre regidor, per això aquests últims mesos es preocupaven tant de nosaltres. Volen assaltar al més dèbil (o ells creue això).
Salut i força!
Salut i força!
dilluns, 21 de maig del 2007
Records d'escola
Recordo que a la meva escola hi havia un individu, un tal Carles Iglesias Urtain, que era un tipus que era molt fort. Era el més fort de la classe. No treia bones notes, no feia mai els deures, a classe sempre cridava, molestava i li agradava martiritzar als companys a l'hora del pati amb qualsevol pretext : no l'haviem deixat copiar un exàmen, no li haviem fet una redacció o simplement, no li havies portat els 20 duros setmanals que et cobrava com a impost revolucionari. No és que fos tonto. Era rematadament tonto. Fins a quart d'EGB no es va apendre la taula del set i no sabia que 1'50 metres d'alçada eren 150 centímetres.
A més, el Carles Iglesias Urtain era un paio que al sortir de l'escola s'ajuntava amb la banda dels gamberros del barri, que eren uns nois uns quants anys més gran que ell. Això li otorgava el caire de mafios que li faltava per aterroritzar-nos als que no només el teniem a classe si no que erem veïns de la barriada.
Aquests companys que el Carles Iglesias Urtain tenia fora de l'escola eren uns personatges misterioros. Tothom sabia qui eren pero ningú els coneixia. Quan passo per la meva antiga escola, encara recordo la imatge de veure al Carles a les grades del camp de futbol que hi ha al costat, en penombra, parlant amb els seus companys. El Carles era la delegació d'aquests gamberros a l'escola.
El Carlos Iglesias Urtain es feia acompanyar quan estava a l'escola d'un individu, l'Ernest Rodríguez Colomé, un paio que tenia una relació simbiòtica amb en Carles Iglesias Urtain. Era un individu esquifit que s'havia guayat a pols la simpatia dels seus companys : sempre conseguia que renyessin a un altre quan feia alguna malifeta i en Carles Iglesias Urtain sempre sabia que voliem fer alguna cosa sense comptar amb ell.
El Carles Iglesias Urtain donava protecció a l'Ernest Rodríguez Colomé a canvi que aquest últim fos el seu amic incondicional i li fes la feina bruta. Tots dos tenien acollonits a tota la classe i li tenien especial mania a la Isabel Castells Vargas, una noia d'aquelles que passen inadvertides perquè no destaquen entre el grup. Treia bones notes, era treballadora i responsable.
Durant quatre cursos van intentar fer-li la vida impossible -ara li diuen bullying- per totes les vies al seu abast, sobre tot des que la van canviar de companya i es va asseure amb la Priscila Sabater Cortés ; li treien la cadira de la classe per tal de que no pogués seure, li van fer desaparéixer la motxilla per que no pogués estudiar o la van acusar d'un cosa que no havia fet. Li tenien molta ràbia ja que la professora sempre posava les seves redaccions i exercicis com a mostra de com s'ha de fer les coses. Cada vegada que aixó passava es podia sentir com apretaven les dents de ràbia.
Una vegada van intentar agredir-la, volien que marxés de l'escola, que anés al seus pares per tal que els implorés que la canviessin de centre. El Carles Iglesias Urtain i l'Ernest Rodríguez Colomé veien en la figura de la Isabel Castell Vargas la persona que els feia patètitcs, allò en el que els agradaria convertir-se, en una persona honesta, treballadora, un ésser independent, amb criteri i que no deu favors a ningú. Ho van intentar. No van sortir-se'n. La gent va recolzar la Isabel Castells Vargas i van reconéixer la seva feina i va reprovar l'actitut del Carles Iglesias Urtain i de l'Ernest Rodríguez Colomé per intentar fer-la fora de l'escola quan estava fent la seva tasca, una bona tasca.
Qualsevol semblança amb la realitat és pura realitat.
Salut!
A més, el Carles Iglesias Urtain era un paio que al sortir de l'escola s'ajuntava amb la banda dels gamberros del barri, que eren uns nois uns quants anys més gran que ell. Això li otorgava el caire de mafios que li faltava per aterroritzar-nos als que no només el teniem a classe si no que erem veïns de la barriada.
Aquests companys que el Carles Iglesias Urtain tenia fora de l'escola eren uns personatges misterioros. Tothom sabia qui eren pero ningú els coneixia. Quan passo per la meva antiga escola, encara recordo la imatge de veure al Carles a les grades del camp de futbol que hi ha al costat, en penombra, parlant amb els seus companys. El Carles era la delegació d'aquests gamberros a l'escola.
El Carlos Iglesias Urtain es feia acompanyar quan estava a l'escola d'un individu, l'Ernest Rodríguez Colomé, un paio que tenia una relació simbiòtica amb en Carles Iglesias Urtain. Era un individu esquifit que s'havia guayat a pols la simpatia dels seus companys : sempre conseguia que renyessin a un altre quan feia alguna malifeta i en Carles Iglesias Urtain sempre sabia que voliem fer alguna cosa sense comptar amb ell.
El Carles Iglesias Urtain donava protecció a l'Ernest Rodríguez Colomé a canvi que aquest últim fos el seu amic incondicional i li fes la feina bruta. Tots dos tenien acollonits a tota la classe i li tenien especial mania a la Isabel Castells Vargas, una noia d'aquelles que passen inadvertides perquè no destaquen entre el grup. Treia bones notes, era treballadora i responsable.
Durant quatre cursos van intentar fer-li la vida impossible -ara li diuen bullying- per totes les vies al seu abast, sobre tot des que la van canviar de companya i es va asseure amb la Priscila Sabater Cortés ; li treien la cadira de la classe per tal de que no pogués seure, li van fer desaparéixer la motxilla per que no pogués estudiar o la van acusar d'un cosa que no havia fet. Li tenien molta ràbia ja que la professora sempre posava les seves redaccions i exercicis com a mostra de com s'ha de fer les coses. Cada vegada que aixó passava es podia sentir com apretaven les dents de ràbia.
Una vegada van intentar agredir-la, volien que marxés de l'escola, que anés al seus pares per tal que els implorés que la canviessin de centre. El Carles Iglesias Urtain i l'Ernest Rodríguez Colomé veien en la figura de la Isabel Castell Vargas la persona que els feia patètitcs, allò en el que els agradaria convertir-se, en una persona honesta, treballadora, un ésser independent, amb criteri i que no deu favors a ningú. Ho van intentar. No van sortir-se'n. La gent va recolzar la Isabel Castells Vargas i van reconéixer la seva feina i va reprovar l'actitut del Carles Iglesias Urtain i de l'Ernest Rodríguez Colomé per intentar fer-la fora de l'escola quan estava fent la seva tasca, una bona tasca.
Qualsevol semblança amb la realitat és pura realitat.
Salut!
diumenge, 20 de maig del 2007
Aquesta és la seva democràcia, insisteixo
Si fa uns dies parlava del concepte de democràcia de CiU, ahir dissabte van arribar una mica més enllà ; si ens van denunciar perquè ens havien tocat els fanals carrer Josep Torelló (massa bon carrer per la nostra formació) i a més van acaparar tots els actes per tal de deixar-nos sense cap espai (a ERC els hi ha canviat a canvi d'un vot a la investidura), ahor dissabte ens van treure la pancarta, van possar la seva, i van tapar tots els cartells de La Plaça de l'Era per tal de fer el seu acte. Cada dia tinc més clar el despotisme amb que el cap pensant (si el podem anomenar així) ens manará si arriba a l'alcaldia. Per si hi havia dubtes, aquí teniu la foto...
Salut!
Salut!
dissabte, 19 de maig del 2007
Oferiment
Divendres a la tarda es va presentar el Sr. Álvarez, es va disculpar i ens va oferir algun dels seus espais electorals per que poguessim fer els nostres actes ja que ells no utilitzarien tots els actes que els hi havien assignat. Es obvi que no vam acceptar l'oferta. Qui si l'ha acceptat ha estat ERC. Ara entenc el seu elògan "Utilitza'ns". CiU està utilitzant a ERC. Li cedeix espais (i probablement altres coses) i els hi haurà de tornar el favor si el Sr. Ros necessita el seu vot per ser alcalde. Es vénen per 200 metres quadrats d'espai electoral. Sembla que ha arribat a les orelles dels caps pensants de CiU el decontent que hi ha per les males pràctiques que estan tenint durant aquesta campanya.
Salut!
Salut!
divendres, 18 de maig del 2007
Espais electorals
Resulta que la Junta Electoral ens va enviar un fax dient que si voliem fer un acte a La Torreta, que el fessim al parc de Valldefiolf qualsevol tarda entre el 21 i el 24 de Maig, aquell parc que t'has de jugar la vida per creuar el carrer Costa Brava (bé, ara ja estan treballant i han reduït el nombre de carrils). Nosaltres és que som més d'estar a sota d'un sostre i mai ens han agradat els actes a l'aire lliure ; s'ha de cridar massa, el nostre equip de so no es gaire potent i a més, si plou, generalment ens mullem. Per això i per que creiem que CiU necessita més espais electorals a La Torreta per tal que els hi capiguen tots els inflables, els llitres de xocolata i la quantitat ingent de mentides que diuen, hem fet un escrit de renúncia en benefici d'ells a la Junta Electoral.
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
